Toda la actividad informativa de nuestros dos medios de comunicación dedicados a la música en nuestro territorio ha estado dedicada a la actualidad musicla de los primeros meses del año, marcados principalmente por la convocatoria del 136 Certamen Internacional de Bandas de Música “Ciudad de València”, el más antiguo del mundo que este año ha venido cargado de novedades.

Algo que se esperaba del nuevo consistorio que heredaba desde tiempos de Rita Barberá un hastío y una dejadez que dejaba a este evento en letargo en el barro, como si fuera algo menor, insignificante. Con ello y con sus herederos de Compromis, insuflados de ideología comarcal, arrebatado contra la capital por aquello del aquí de Cap y Casal nada de nada, se había ido adormeciendo hasta resultar en la agenda de certámenes en algo secundario.

Así fue como todas las miradas se sorprendieron cuando se anunció una pequeña revolución en la convocatoria de la 136 edicion.

Hemos vivido, pues, el nacimiento y el crecimiento de una expectativa que tiene como norte la Sección de Honor con cinco grandes, las dos de Buñol, la Unión de Llíria, Schola Cantorum de la Vall d’Uixó y Tavernes de la Valldigna. Se quedó fuera por sorteo Quart de Poblet que se aseguró así un sitio para el 2025.

De todo ello hablamos en los nº 66 y 67 de lasBandas, número dobles con reportaje especiales del certamen, y otros muchos que completan la actualidad.

Del 66 al 67 de lesBandes, ocho años de esfuerzos

Nuestra ingenua ilusión nos ha llevado en este proyecto “imposible” a cumplir en mayo nuestro octavo aniversario. Mal que les pese a algunos y algunas gerifaltes de la envidia, y para gozo de los sabios que saben lo difícil que es mantener esta ilusión en la tierra de la música.

Somos patrimonio ya del pueblo valenciano y lo somos porque la prudencia no está reñida con la valentía y porque son más los que desean su permanencia de los que –los hay, sí, señora­– preferirían su desaparición entre las brumas de la ignominia.

Hemos recogido, pues, en estos números las opiniones de los presidentes, de los directores, hemos repasado los elementos novedosos de la convocatoria, hemos dedicado artículos de opinión, pero también hemos atendido a la actualidad, como el triunfo de La Primitiva de Llíria en el CaixaBank de orquestas, o el reportaje magnífico a Carlos Miguel Pascual en su despedida de la Santa Cecilia de Cullera o cuando el Cardenal Benlloch, desde Bilbao llegó a Llíria deslumbrado por la calidad de la Unió Musical allá por principios del siglo XX.

Las presencias permanentes de La Armónica y la Artística de Buñol, de la Primitiva y la Unión de Llíria, de la Santa Cecilia de Cullera, de Torrent, Cullera, el propio ayuntamiento de Llíria, y un estimable etcétera, contrasta con la ausencia de soporte del ayuntamiento de València que se queda en casi nada con un par de anuncios de casi saldo, a pesar del esfuerzo del periódico por ensalzar y elogiar el esfuerzo de la administración de María José Catalá.

Todo ello recogido con profusión de medios en los número 66 y 67 de este periodo que ha recogido también una entrevista emotiva con Carlos Garcés con la que abrimos edición del 67 de lasBandas, también los Carmina Burana del valiente Cristóbal Soler al frente de la Banda Sinfónica Municipal de València, los certámenes de Cullera, y un memorable artículo de nuestro director, reproducción en algunas revistas de Europa y Norteamérica bajo el título “La Quinta, cuando Mahler se enamoró del viento y Liebreich lo supo” a propósito del concierto de la Orquesta de València.

Ya en el número 67, los directores de la sección de Honor del certamen son entrevistados para hablarnos de sus vivencias, sus expectativas y contarnos de la obra obligada y de la obra de libre elección.

Así lasBandas ha ido subiendo la temperatura. En este 67, destaca la información sobre ek Festival Iturbi, el Festival de Jazz, la entrevista en centrales con el presidente de La Coordinadora de SSMM de la ciudad de València, de los éxitos de Andrés Valero-Castells en California, del galardón a Joan Manuel Serrat por parte de La Primitiva de Llíria, de los certámenes de Cullera y de otras actualidades.

lasBandas: Dos números especials dedicats al Certamen de València

Tota l’activitat informativa dels nostres dos mitjans de comunicació dedicats a la música en el nostre territori ha estat dedicada a l’actualitat musicla dels primers mesos de l’any, marcats principalment per la convocatòria del 136 Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”, el més antic del món que enguany ha vingut carregat de novetats.
Alguna cosa que s’esperava del nou consistori que heretava des de temps de Rita Barberá un fastig i una deixadesa que deixava a aquest esdeveniment en letargia en el fang, com si fora una mica menor, insignificant. Amb això i amb els seus hereus de Compromis, insuflats d’ideologia comarcal, arrabassat contra la capital per allò de l’ací de Cap i Casal res de res, s’havia anat adormint fins a resultar en l’agenda de certàmens en una cosa secundària.

Així va ser com totes les mirades es van sorprendre quan es va anunciar una xicoteta revolució en la convocatòria de la 136 edicion.
Hem viscut, doncs, el naixement i el creixement d’una expectativa que té com a nord la Secció d’Honor amb cinc grans, les dues de Bunyol, la Unió de Llíria, Schola Cantorum de la Vall d’Uixó i Tavernes de la Valldigna. Es va quedar fora per sorteig Quart de Poblet que es va assegurar així un lloc per al 2025.
De tot això parlem en els núm. 66 i 67 de lasBandas, número dobles amb reportatge especials del certamen, i molts altres que completen l’actualitat.

Del 66 al 67 de lesBandes, huit anys d’esforços
La nostra ingènua il·lusió ens ha portat en aquest projecte “impossible” a complir al maig el nostre huité aniversari. Malament que els malgrat alguns i algunes gerifaltes de l’enveja, i per a goig dels savis que saben el difícil que és mantindre aquesta il·lusió en la terra de la música.
Som patrimoni ja del poble valencià i ho som perquè la prudència no està renyida amb la valentia i perquè són més els que desitgen la seua permanència dels quals –n’hi ha, sí, senyora¬– preferirien la seua desaparició entre les boires de la ignomínia.
Hem recollit, doncs, en aquests números les opinions dels presidents, dels directors, hem repassat els elements nous de la convocatòria, hem dedicat articles d’opinió, però també hem atés l’actualitat, com el triomf de La Primitiva de Llíria en el CaixaBank d’orquestres, o el reportatge magnífic a Carlos Miguel Pascual en el seu comiat de la Santa Cecilia de Cullera o quan el Cardenal Benlloch, des de Bilbao va arribar a Llíria enlluernat per la qualitat de la Va unir Musical allà per principis del segle XX.
Les presències permanents de L’Harmònica i l’Artística de Bunyol, de la Primitiva i la Unió de Llíria, de la Santa Cecilia de Cullera, de Torrent, Cullera, el propi ajuntament de Llíria, i un estimable etcètera, contrasta amb l’absència de suport de l’ajuntament de València que es queda en quasi res amb un parell d’anuncis de quasi saldo, malgrat l’esforç del periòdic per enaltir i elogiar l’esforç de l’administració de María José Catalá.
Tot això recollit amb profusió de mitjans en els número 66 i 67 d’aquest període que ha recollit també una entrevista emotiva amb Carlos Garcés amb la qual obrim edició del 67 de lasBandas, també els Carmina Burana del valent Cristóbal Soler al capdavant de la Banda Simfònica Municipal de València, els certàmens de Cullera, i un memorable article del nostre director, reproducció en algunes revistes d’Europa i Amèrica del Nord sota el títol “La Cinquena, quan Mahler es va enamorar del vent i Liebreich ho va saber” a propòsit del concert de l’Orquestra de València.
Ja en el número 67, els directors de la secció d’Honor del certamen són entrevistats per a parlar-nos de les seues vivències, les seues expectatives i explicar-nos de l’obra obligada i de l’obra de lliure elecció.
Així lasBandas ha anat pujant la temperatura. En aquest 67, destaca la informació sobre ek Festival Iturbi, el Festival de Jazz, l’entrevista en centrals amb el president de La Coordinadora de SSMM de la ciutat de València, dels èxits d’Andrés Valero-Castells a Califòrnia, del guardó a Joan Manuel Serrat per part de La Primitiva de Llíria, dels certàmens de Cullera i d’altres actualitats.