L’any 1975 és un d’aquells anys que quedarà gravat per sempre, amb lletres d’or, en la història de la Societat musical. Per primera vegada en la història de la SMI Santa Cecília de Cullera, la Banda Simfònica va aconseguir el Primer Premi de la Secció Especial A, del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València.
És per eixe motiu que el Concert d’homenatge al soci d’este any estarà dedicat a la commemoració d’esta important gesta. Este és el marc competitiu de l’esdeveniment que va ser el punt d’eixida d’una llegenda que no va parar des d’aleshores, per una banda, insubstituïble en el paisatge de la música de banda del nostre territori.
Bandes Participants al 1975
SMI Santa Cecília Cullera
Unió Musical de Llíria
La Lira Castellonera de Vilanova de Castelló
Ateneu Musical de Cullera
Unió Musical de Benaguasil
Ordre del Premis del Certamen de 1975
1er Premi SMI Santa Cecilia de Cullera.
2on Premi Unió Musical de Llíria
3er Premi La Lira Castellonera
I l’Ateneu Musical de Cullera
Unió Musical de Benaguasil
El Concert del dia 15 es convertirà així en una ocasió immillorable per a expressar, en nom de tota Santa Cecília, el reconeixement i gratitud als protagonistes d’aquell triomf memorable: els músics de la Banda simfònica que pujaren a l’entarimat aquella nit del 16 de juliol de 1975 i que ens van fer tocar el cel; el seu director, don Luis Sanjaime Meseguer; i a títol pòstum, el seu President, don Enrique Borràs Renart, en representació de la Junta directiva d’aquell moment i, per extensió, de tota la massa social Ceciliana.
A destacar el fet de que es tracta de la primera vegada que es ret un homenatge als grans protagonistes de la nit, i que no foren altres que els músics de la Banda Simfònica i tot l’equip musical: Director, Preparadors, Furriers, abanderat de la Banda, etc
Luis Sanjaime ens va recordar en un article que vorà la llum a la Revista el Musical d’enguany el periple a la recerca de la partitura
Al mes de novembre de 1974, En Lucas Conejero ens comenta que venia un director d’orquestra romanés, que havia programat una obra i que podria ser molt bona per anar al Certamen de l’any 1975. L’obra té una duració de 18 minuts aproximadament. Però em diu que s’ha de fer la transcripció. Per tant, accepte fer-la. M’encanta fer transcripcions. Per a conéixer millor l’obra, vaig anar als assajos que es feien en un Saló de les …. i al concert també. Em vaig emocionar, un obra perfecta, solistes, ritmes bonics, melodies molt interessants…
Volíem fer una copia de la partitura, pensant que estaria a l’arxiu de l’orquestra. Però era material llogat pel director i quan va acabar el concert, se la va emportar. No poguérem fer el que pensàvem. Així que la vaig buscar en totes les cases de música de València, Madrid i Barcelona. Impossible aconseguir la partitura, no la tenien ni sabíem l’editorial.
Comente –diu– amb la Junta Directiva el que havia passat. El directiu Agustín Segura, que estava present, proposa que havia de fer un viatge a Londres a finals de gener de 1975. Si donaria temps per a fer la transcripció. Vaig dir que sí i es va comprometre a buscar-la. Un èxit, perquè la va encontrar i era l’única partitura de butxaca que quedava.
La partitura va arribar a meitat de febrer. Contra rellotge vaig començar a fer la transcripció i la vaig acabar a finals de març. El Sr. Fèlix va traure les parts de tots els instruments, començant a assajar a finals d’abril. Ja els socis estaven intranquils pels assajos del certamen.
Finalment, durant l’actuació de la Banda Simfònica, es va interpretar l’obra “Rapsodia rumana” de Georges Enescu, l’obra de lliure elecció d’aquell inoblidable Certamen del 75.
Cal omplir l’Auditori
Ens diuen des de la SMI Santa Cecília, fer una crida a tota la família Ceciliana per a que assistisca a un Acte que, sens dubte, estarà carregat de records i emocions. Enguany, la SMI Santa Cecília de Cullera torna al Certamen de València.
És l’hora de donar el suport al músics que están afanyant-se per repetir la gesta del 1975.













