El Palau de la Música de València va escenificar en la presentació la seua transformació definitiva en un gran espai cultural obert a múltiples llenguatges musicals amb la presentació de la 29a edició del Festival de Jazz de València.

Sense renunciar a la seua identitat simfònica com a seu de l’Orquestra de València, l’auditori aferma una programació cada vegada més transversal on conviuen el jazz internacional, la tradició bandística valenciana, la creació local i altres manifestacions culturals que amplien l’abast i la projecció pública de la institució.

La compareixença del director gerent, Vicente Llimerá; la subdirectora de Música, Nieves Pascual; i el coordinador del festival, Enrique Monfort, va servir per a presentar una edició especialment ambiciosa del certamen jazzístic, però també per a projectar una determinada idea d’institució cultural: un Palau que dialoga amb múltiples llenguatges musicals i que entén el seu paper com a eix vertebrador de la vida cultural valenciana.

El Festival de Jazz, que aconsegueix ja la seua 29a edició, se celebrarà entre el 24 de juny i el 26 de juliol i reunirà figures internacionals com Maria Schneider, Esperanza Spalding, Joe Lovano, Lizz Wright o José James, a més d’una potent presència valenciana que travessa pràcticament tota la programació.

Però més enllà dels noms, l’acte va evidenciar el moment de redefinició que viu el Palau. Durant dècades identificat principalment amb la música clàssica i simfònica, l’auditori valencià ha anat ampliant progressivament el seu radi d’acció fins a convertir-se en un espai capaç d’acollir propostes molt diverses sense perdre identitat.

El jazz ocupa ja un lloc estable i estratègic dins d’eixa evolució, de la mateixa manera que succeeix amb la música de banda —tan arrelada en la cultura valenciana— a través de la seua històrica vinculació amb el Certamen Internacional de Bandes de Música de València, o amb altres manifestacions culturals com el cinema i els festivals audiovisuals que troben també en el Palau un escenari natural.

Eixe caràcter polièdric va quedar reflectit fins i tot en la pròpia estructura del festival. Al costat de les grans figures internacionals, la programació incorpora concerts gratuïts als Jardins del Túria, actuacions en pedanies com Castellar-l’Oliveral i La Torre i una decidida aposta pel teixit musical valencià i per la formació de noves generacions.

Especial simbolisme té, en eixe sentit, la participació de la Banda Simfònica Municipal de València al costat del pianista cubà Pepe Rivero sota la direcció de Cristóbal Soler. La proposta sintetitza amb claredat la filosofia actual del Palau: bastir ponts entre tradicions musicals aparentment distintes i reivindicar la convivència entre la cultura bandística valenciana i el jazz llatí contemporani.

També resulta significativa la presència del projecte “València Jazz What a Wonderful World Band”, que reunirà a destacats músics valencians com Cristina Blasco, Bàrbara Bacora, David Pastor, Ximo Tébar o Periquito Sambeat, entre altres.

El missatge institucional és clar: el festival no pretén únicament importar grans noms internacionals, sinó enfortir una escena local que des de fa anys situa a València com un dels focus jazzístics més actius del país.

Durant la presentació, Vicente Llimerá va insistir precisament en eixa idea de consolidació internacional del festival i del mateix Palau, subratllant que el certamen “permet tindre al Palau com València en el mapa internacional del jazz”. L’afirmació resumeix bé l’estratègia cultural de l’auditori: combinar excel·lència artística, obertura de públics i arrelament territorial.

Nieves Pascual, per part seua, va incidir en la necessitat d’una programació “eficient” i compromesa tant amb la presència femenina com amb l’educació musical i la col·laboració institucional. Un plantejament que encaixa amb l’evolució recent del Palau cap a un model de gestió més diversificat, capaç de connectar amb públics distints i d’ampliar el seu impacte social més enllà del concert tradicional.

En paral·lel, el Festival de Jazz continua reforçant la seua dimensió pedagògica gràcies al Seminari Internacional de Jazz i Música Llatina de Sedajazz, que aconsegueix ja la seua 26a edició i manté al Conservatori Municipal José Iturbi com un dels centres neuràlgics de formació vinculats al festival. Eixa connexió entre exhibició artística, formació i teixit local constitueix una altra de les senyes d’identitat d’un Palau que sembla decidit a ampliar contínuament els seus marges culturals.

La imatge final de la presentació —amb les actuacions en directe de Ximo Tébar i Bàrbara Bacora— va simbolitzar precisament eixa convivència entre tradició i innovació, entre arrels locals i vocació internacional, que hui defineix tant al Festival de Jazz com al mateix Palau de la Música de València.