Las Bandas celebra el 120 aniversari d’esta banda de la Costera (València) amb Higinio Sanchis, Cristian Climent i José Vicente Gil.
Higinio Sanchis és cap de banda a la Unió Musical Llanera de Ranes i és la primera persona a la que entreviste i amb la que, casualitats de la vida -perquè cap dels dos ens coneixíem- acabem recordant que els dos vam tocar junts a l’últim acte de moros i cristians a Ontinyent abans de la pandèmia. ‘No m’estranya que tocarem junts aquell dia, i més també. La banda de Llanera sempre s’ha caracteritzat perquè eixim molt a tocar per ahi, i així ha sigut sempre, tot i que clar, les coses han canviat. No és el mateix fa 50 anys que hui, ara els músics estan molt més preparats’, diu Higinio.
Ell tenia 9 anys quan va entrar en la banda i toca el saxo alt. La seua vida sempre ha estat envoltada de músics. Uelos, tios, cosins… tots músics. Higinio no ha deixat mai d’anar a la banda del seu poble i, amb ell, recorde les principals etapes d’esta agrupació musical que enguany celebra el seu 120 aniversari. Sanchis recorda amb especial estima la banda dels anys 70 que, segons ell, estava molt descompensada: ‘No n’érem més de 30 0 35 músics i hi havia instruments que ni teníem. No hi havia flauta, no hi havia trompes, però en canvi sí que hi havia requint. Ara tenim trompes i flautes i no temim requint! A tu que’l pareix?‘, bromeja.
Higinio no és l’únic que porta un bon grapat d’anys a la banda. José Vicente Gil i tota la seua familia són músics de la Unió Musical Llanera de Ranes des dels anys 50 i, per això i per totes les generacions de músics i músiques que hi han passat, s’han emportat fins i tot un reconeixement per part de la Generalitat Valenciana. Va ser el 29 d’abril de 2014. Per aquells temps, el president Fabra els va donar un premi per ser la família musical en actiu més gran de la Comunitat Valenciana.
‘Tot va començar amb mon pare, Gil, pels anys 50 i encara continua en actiu, tot i que ja no pot participar als concerts. Ell va tindre dos fills: José Vicente -jo- i Armando, el meu germà, que també és músic. ‘Sempre he tocat la trompeta i el 2001, fa ja vint anys, vaig tornar a la banda pel centenari, i ja no me n’he anat més’. Els Gil són de la Granja de la Costera, un poble de poc més de 200 habitants on, fins fa ben poc, va haver-hi també banda, motivada per esta familia musical.
La cosa continua. ‘Després ja acudeixen a la banda de Llanera els meus dos fills, Toni i Armando, trompeta i clarinet’ -per eixe ordre. Un d’ells, fins i tot, va fer el superior i va donar classes a l’Escola de Música del poble. Al pare li agradava molt anar a tocar per ahi amb ells. I ara, a estes altures de l’entrevista, pasa una cosa a la que cap periodista mai s’acaba d’acostumar. L’emoció pot amb José Vicente quan em parla del seu net: Oriol.
.
L’última conversa és amb Cristian Climent, president de la Unió Musical de Llanera de Ranes, un ‘activista de la banda’, com ell mateixa es defineix. ‘Sempre he sigut un membre molt actiu en la banda: des de la vessant més musical fins, també, la vessant més administrativa. Fixa’t que, fins i tot quan estudiava psicologia a València, era cap de banda al mateix temps. I quan vaig acabar el professional també donava classes als més xicotets de la banda. Soc un activista de la banda. Ho he sigut sempre, i sempre ho seré. L’any 2012 una nova junta directiva ens vam presentar, per inquietud i per il·lusió de canviar i millorar les coses i, tot i que les persones han anat passant la columna vertebral sempre som els mateixos.
P: Tot i que, malauradament, falta una peça clau.
R: I tant. L’any passat, en plena pandèmia, vam perdre a Ramón Almanzora, un d’aquells homes bons i necessaris per a qualsevol banda com pocs en queden ja. Ell anava casa per casa a buscar nous músics cada any i feia totes les gestions que necessitàvem. Va ser una llàstima no poder-nos acomiadar com tocava d’ell.
Tot i això, Cristian ja m’avança que en la celebració d’este 120 aniversari tenen previst realitzar-li l’homenatge que encara està pendent. Però no només això, realitzaran un projecte il·lusionant a finals d’este mateix any amb un músic de primer nivell, estrenaran una marxa de processó composta pel director de la banda, inauguraran el nou local de la banda que, tot i que va estar alçat fa molts anys pels propis músics, ara l’Ajuntament l’ha rehabilitat, etc. ‘Serà una bona manera de celebrar l’aniversari i celebrar, poc a poc, la eixida també d’esta pandèmia’.
