La Fúmiga, estendard de la música de banda que ompli tots els escenaris.

Un dels grups valencians amb més renom a l’actualitat naix íntegrament de la Societat Musical d’Alzira. Al Fent Barret d’este número conversem amb José Beteta, Àrtur Martínez, Josep Ferrer i Ramiro Sánchez, membres del grup ‘La Fúmiga’.

Hui coneixem quatre perfils molt diferents de la Fúmiga a este ‘Fent Barret’ estiuenc que s’han criat a la Societat Musical d’Alzira. I comencem, si vos sembla, amb Àrtur Martínez, un dels cantants. Àrtur és percussionista i durant molts anys ha anat bombo en mà animant acomiadaments de solter, festes privades, cavalcades, passacarrers i entrades de moros i cristians per tot el nostre territori. La banda, també, la recorda amb molta estima. ‘Tinc molts records de les nits d’assaigs dels divendres a la SM d’Alzira i també dels viatges. En tinc un molt grabat, concretament a París, als Camps Eliseus, tocant pasdobles amb la Junta Central Fallera d’Alzira i els meus amics, els que ara formem la Fúmiga. Sense la banda no seríem qui som’.

Josep Ferrer és clarinetista i saxofonista i va començar estudiant a l’Escola de Música de Benimuslem, ‘pel comboi amb els amics, però en 16 anys em vaig adonar que m’agradava molt i que em podria dedicar professionalment a la música’. I això és el que fa sent el director de la banda d’un poble de poc més de 600 habitants. ‘El que intentem sempre als pobles menudets és tindre una planter mínim a través del qual poder crèixer qualitativament’. A Benimuslem hi ha banda gran, banda jove i Escola de Música i, tot i que la pandèmia ha afectat als assaigs, l’escola ha continuat la docència de manera ininterrompuda.

Si això s’ha aconseguit és gràcies a professors com José Beteta que, a més, és cantant del grup. Ell, que ha donat classes de clarinet a diferents escoles de música de la Ribera Alta es mostra preocupat per la situació dels professors. ‘Les crisis sempre són més cruels amb la gent que té situacions de treball precàries. I eixos som, sens dubte, els professors de les Escoles de Música. La cosa és molt senzilla, els professors cobrem per hora de classe donada, ni preparació, ni tutories, ni audicions, sols per l’hora de classe. Què passa? Que si hi ha una davallada de matrícules, els professors ens veiem directament afectats. En este sentit estem molt fotuts, però tinc esperança en que la cosa canviarà’.

Beteta recorda la seua primera època a la banda amb molta il·lusió i estima, com també ho fa el nostre últim entrevistat: Ramir Sánchez. El trompetista més veterà de ‘La Fúmiga’ es va decantar per l’instrument per l’exemple del seu germà, que toca el trombó. ‘Jo volia el trombó, però en aquella època en la banda hi havia molts i em vaig quedar amb el germà xicotet’. A Ramir li pregunte pel futur de ‘La Fúmiga’ i la gestió de l’èxit. ‘La veritat que no m’agrada massa pensar en el futur; m’agrada més disfrutar del present. El futur sembla bastant prometedor, és una gran sort compartir estes experiències vitals amb els amics de tota la vida. Jo, si puc demanar un desig per a ‘La Fúmiga’ és que dure una temporadeta més i ho pugam disfrutar com cal que, sincerament, ens ho mereixem’.