Per David Gómez Zambrano
En Alaquàs sempre s’ha pres com a punt de partida per a les celebracions d’aniversaris de la banda de música local l’any 1950, fet que resulta molt curiós quan era coneguda per la memòria col·lectiva del municipi l’existència de fins a tres bandes de música abans de la Guerra Civil, a pesar de ser una població de 2.500 habitants.
Sempre s’ha emprat com a argument per prendre eixe any com a punt de partida, que la creació de la “Unión Alacuasense Musical” i la seua corresponent inscripció oficial al registre d’associacions del govern civil de València, va suposar la veritable unió dels músics de les antigues bandes.
No obstant, la documentació localitzada recentment després d’un llarg procés d’investigació demostra que, només finalitzar el conflicte bèl·lic, els músics existents al municipi ja es van unir en una sola banda, que amb diferents noms (Banda Municipal de Alacuás, Unión Musical de Alacuás y Unión Musical de Educación y Descanso de Alacuás) va participar al Certamen de la Fira de Juliol en 1939, 1941, 1943 i 1945, sempre amb el mestre José Medina Ferrer com a director i una plantilla de músics amb molt poquetes variacions respecte a les posteriors participacions dels anys 50. Cada vegada que una banda de música participava en aquest concurs musical, s’entregava un llistat amb el nom, cognom i instrument dels músics que composaven la banda participant i que es conserven a l’Arxiu Municipal de València. Gràcies a aquestos llistats és fàcilment demostrable que la mateixa banda dels anys 50 era la de només finalitzar la guerra.
La notícia més antiga que hem trobat fins ara, aparegué en març de 1846 a diferents diaris
I no soles això, com que també es conserven els llistats de les bandes anteriors, trobem per exemple que al certamen de 1941, dels seixanta músics que participaren, vint-i nou músics i el director havien format part de la banda “blava” i vint-i-un de la “roja”, dels quals només alguns havien format part dels “galgos”, que era una escissió de la banda primitiva que va tindre lloc en 1932. La resta eren músics molt joves que no havien tingut oportunitat de participar encara al certamen.
Una altra mostra d’aquesta primera unió és que a la inscripció consta que vestirien “jaqueta negra, corbata de llaç i pantaló negre, per no disposar d’uniforme”, ja que evidentment cadascú tindria encara el de la seua banda anterior. També consta com a estendard de la banda “bandera roja i blava amb una Santa Cecília i una llauradora”, ja que es va optar per l’opció d’unir les dues banderes anteriors fins que es va estrenar una nova en 1954 que també va incloure els dos emblemes anteriors, però sobre el fons d’una senyera.
La primera banda
Si retrocedim més encara en el temps, trobem una única banda en el municipi que rebia el nom de “música de Alacuás” de la que tenim nombroses notícies de premsa i documentació. La notícia més antiga que hem trobat fins ara, aparegué en març de 1846 a diferents diaris com “Gaceta de Madrid”, “El Heraldo” o “El Católico” també de Madrid. Fa referència al trasllat de les relíquies de Sant Urbà màrtir des de la Catedral de València fins a la parròquia de Torrent, amb una crònica detallada del trasllat que travessava els termes municipals de València, Mislata, Xirivella, Alaquàs i Torrent. Aquestes cròniques esmentaven que, en arribar al terme d’Alaquàs, es trobava l’Ajuntament i el poble a l’espera de les relíquies, i que els mossos d’Alaquàs se’n feren càrrec, moment en el qual s’esmenta, per primera vegada, que «precedía la música» la comitiva que travessà els nostres carrers. En 1850 la banda participa en la processó del Sant Calze, en 1860 l’Ajuntament pagà a la “Música de aficionados de esta villa” per amenitzar amb cercaviles l’homenatge a l’entrada de les tropes espanyoles a Tetuan, tal i com consta en la comptabilitat del consistori enviada a la Diputació, en 1867 actuaven a les Festes del Centenar a la Mare de Déu dels Desemparats a València… encara que a aquestos primers anys les referències són més escasses, a partir de 1888 conservem dades relacionades amb la banda de la totalitat d’anys i sense interrupció.
L’any 1868, la música d’Alaquàs es va dividir donant lloc a la “Música vella” i la “Música nova”, que amb el temps es convertirien en la “Banda Primitiva de Alacuás” coneguda com “la roja” i el “Centro Musical de Socorros Mutuos”, coneguda com “la blava”
Roja i blava
Sembla que l’any 1868, la música d’Alaquàs es va dividir donant lloc a la “Música vella” i la “Música nova”, que amb el temps es convertirien en la “Banda Primitiva de Alacuás” coneguda com “la roja” i el “Centro Musical de Socorros Mutuos”, coneguda com “la blava”. De la primera es feren càrrec els directors Vicente Ros Andreu, Joaquín Vento Peyró, Enrique García Gozalvo, Francisco Tàrrega Barberà o Juan Evangelista Martínez García; mentre que a la segona estigueren al front Faustí Barberà Martí, Francisco Forment Martí, Alfredo Varona Navarro i Emilio Seguí Ripoll. Aquestes dues bandes participaren en nombrosos concursos i certàmens, entre els que destaquem per la seua antiguitat i importància el de la Fira de juliol de València on la Primitiva concursà en 1893, 1894, 1902, 1926, 1929, 1930 i 1935; i el Centro Musical en 1893, 1894, 1901, 1902, 1916, 1928, 1929, 1930, 1932 i 1933. Gràcies a la recent investigació, hem trobat documentació relacionada amb el fenomen bandístic a diferents arxius, així com més de mil articles de premsa sobre aquestes antigues bandes. Paral·lelament s’ha entrevistat a nombroses famílies, digitalitzant tot el material audiovisual i documental que ens han proporcionat.
Per tant, amb els llistats de músics que participaren al certamen, és fàcilment demostrable la continuïtat dels mateixos músics en la nova banda, de fet la societat actual conserva al seu arxiu partitures de finals del segle XIX, així com tots els diplomes dels guardons aconseguits per les antigues bandes de música a principis del segle XX. Per tant pensem que quedaria sobradament demostrat que la banda actual és l’hereva d’aquelles antigues bandes.
L’època daurada i plena de premis al Certamen de Fira de juliol de València amb José Medina Ferrer al front, que entre 1952 i 1963
De 1950 a l’actualitat
Encara que a partir de 1950 la història més recent és de sobra coneguda, no volem deixar de fer menció a l’època daurada i plena de premis al Certamen de Fira de juliol de València amb José Medina Ferrer al front, que entre 1952 i 1963 va aconseguir que la banda passara de la darrera secció a l’especial, competint tos els anys i aconseguint en diferents ocasions els desitjats primers premis per accedir a les seccions superiors, a més del premi de direcció en dues ocasions. Per totes aquestes raons i per haver-se fet càrrec de la banda durant quasi 40 anys, va ser nomenat director honorari de la societat.
Després d’ell, la banda ha estat dirigida per grans directors, com Amadeo Mateu Nadal, Francesc Cabrelles Romero, Ramón Herrero García, Jesús Perelló Fuster, Juan Toledo Pérez, Vicente Lafuente Maurín, Francisco Hernández Guirado, Alberto Sanz García, Teo Aparicio Barberán, José Vicente Simeó Máñez, Enric Parreño Moratalla o l’actual Javier Ros Ortega, a més de realitzar concerts amb nombrosos directors convidats. Recentment la banda va realitzar un gran concert en homenatge a tots els directors titulars de la seua història on es va fer un recorregut històric del seu pas per l’agrupació i es van interpretar algunes peces emblemàtiques.
En 1999 tradueix el seu nom al valencià sent el seu nom actual “Unió Musical d’Alaquàs” i en desembre del 2005, es va declarar d’utilitat pública l’associació. La plantilla habitual de la banda és de 80 places. Són molts els músics que s’iniciaren en aquesta banda i que actualment són professors per oposició en distintes bandes i orquestres tant civils com militars. Més de 650 alumnes cursen estudis en les distintes fases de l’aprenentatge musical, tant en l’escola de música com al centre professional autoritzat per la Conselleria d’Educació.
Per totes aquestes raons i a la llum de la documentació reunida, podem afirmar que en 2021 podíem celebrar, sense cap dubte, 175 anys d’existència de la banda d’Alaquàs, això si no en són més, tant de bo aparega algun dia més documentació que ens ajude a conèixer millor els orígens de la que és la banda sonora del poble d’Alaquàs.
