Miguel pertanyia a una de les grans famílies unioneres molt vinculada a la nostra Societat. De fet, el seu pare Miguel Gorrea Hernández, fou el president de la Unió durant els anys 1955-57.
Des de xiquet ja visqué en la llar familiar l’estima per la música i per la Unió; per això durant tota la seua vida ha sigut un entusiasta col·laborador de la nostra Societat. La seua llarga vida ha sigut testimoni de la història de la Unió durant gran part del segle XX. Les seues extraordinàries aptituds per a la música féu que ingressara molt jovenet a la nostra Banda Simfònica i que prompte el nomenaren solista d’oboé.
Miguel també fou dels primers músics que es varen professionalitzar durant la postguerra. Així, als 20 anys ja obtingué la plaça d’oboé solista en la Banda Municipal de Castelló. Però les seues inquietuts artístiques el portaren poc després a ingressar per oposició en l’Orquestra Simfònica del Teatre del Liceu de Barcelona i en 1960 a formar part de l’Orquestra Municipal de València com a professor d’oboé i corno anglés. També col·laborà en les poques agrupacions professionals que aleshores hi havia al nostre país, com és el cas de l’Orquestra Simfònica de Madrid o l’Orquestra Clàssica de València.
A part de l’activitat com a instrumentista, cal destacar la seua intensa labor en el camp de la direcció. Fou el fundador de la Coral Polifònica Edetana i de la Masa Coral Utielana al front de la qual estigué 18 anys. També dirigí l’Agrupació Musical Edetana “Vicente Giménez” i les bandes de Montcada, Alcàsser, Alberic, Utiel i Quartell.
Un altre destacat treball de Miguel en la Unió fou la seua participació com a director durant la dècada dels 50 en l’històric Quadre Artístic, dirigint el cor i músics que interpretaven les innumerables sarsueles que es representaven al nostre Teatre. Esta època fou una de les més brillants del Quadre Artístic i destacà per posar en escena les millors obres de la sarsuela amb una gran qualitat musical i interpretativa. També va encarregar-se de la direcció de la nostra Banda Simfònica en algunes etapes i en 1997, quan la Unió recuperà la tradició del cant a la nostra Societat amb la formació de l’actual Cor Social, fou el seu primer mestre-director fins al 2001. Foren uns anys d’una intensa i apassionada activitat del Cor Social, amb projectes musicals tan exigents com la interpretació del Carmina Burana de Carl Orff amb la nostra Orquestra Simfònica, o també la gravació de varios Cd,s.
Després d’esta intensa vida musical i dedicació a la Unió, el 26 de novembre de 2017 la nostra Societat li dedicà un emotiu concert d’homenatge al Teatre on Miguel tantes vegades havia actuat. En este concert participaren la Massa Coral Utielana, el Cor de Veus Blanques de la Unió i el nostre Cor Social. Els qui tinguérem l’oportunitat d’assistir a este concert encara el recordem amb molta nostàlgia. Finalitzà este concert tan emotiu amb un macro-cor format per la Masa Coral Utielana i el Cor Social dirigit per Miguel interpretant el Cor d’Esclaus de l’òpera Nabucco de Verdi. Fou un colofó ple de sentiments, reflex de l’afectivitat sembrada pel mestre per tots els llocs per on va passar.
De Miguel sempre recordarem la seua professionalitat i humanitat desbordant, així com la seua bondat i disposició absoluta a treballar sempre per la Unió Musical. El seu exemple d’incondicional estima unionera, continuarà sent un referent per a tots nosaltres. Per aixó, Miguel, sempre estaràs present en el nostre record.
Descanse en pau.
Comunicat de la Unió Musical de Llíria. 17 de novembre de 2020.
