Capella de Ministrers ha gravat Cants de la terra, els orígens i la identitat, un treball discogràfic amb el que la formació,dirigida per Carles Magraner, retrà homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés (1924 Burjassot, València – 1993 València).

Després d’un any en el que es commemora el centenari del seu naixement i amb un repertori que celebra la interculturalitati brinda una mostra del patrimoni musical vinculat als seus orígens des del rigor i l’òptica de la música antiga.

Aquest àlbum, d’un grup musical de referència nacional i internacional de la música històrica amb més de set lustres detrajectòria artística, serà el segon disc que Capella de Ministrers dedica a les músiques tradicionals després d’Arrels queva publicar en 2018 i en el qual Magraner va comptar amb els versos de cinc poetes valencians: Vicent Andrés Estellés, MarcGranell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles, i rellevants músics i artistes.

La portada del disc, que veurà la llum en 2025, serà de Manuel Boix, un prestigiós artista de talla internacional en l’àmbitde la pintura, escultura, obra gràfica i il·lustració i reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1980.

La música popular valenciana, amb les seues melodies, danses, romanços i instruments, ha tin- gut un impacte socialsignificatiu, sent un model de la diversitat cultural, una eina per a la cohe- sió que ha generat un sentiment de pertinença iorgull. Capella de Ministrers s’endinsarà, des d’una interpretació històrica, en el món dels cants del poble, romanços,històries cantades, dan- ses populars i unes altres que han format part de la història recent, tant des de la perspectiva cultacom la popular.

Gravació a l’ermita de San Sebastián de Requena

Les peces de l’àlbum, gravat en l’ermita de San Sebastián de Requena d’origen mudèjar, també exploren els camins secrets dela transmissió musical en una època on l’oralitat i l’escriptura enca- ra no havien separat els seus camins durant diversossegles. La preservació d’aquestes tradicions fomenta la solidaritat i el sentit d’identitat, celebrant la història i les tradicions delspobles.

El treball recollirà temes tradicionals de diversos municipis d’Alacant, Castelló i València com Altea, Aigües de Busot, Callosad’En Sarrià, Cocentaina, Gorga; Morella, Segorbe, Todolella, Vilanova d’Alcolea; L’Alcúdia, Algemesí, València… i finalitzaamb La Muixeranga, una peça anònima i emblemàtica que és una dansa a la Mare de Déu de la Salut, festivitat d’Algemesídeclarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en 2011 i amb un origen que es remunta al segle XIII.

Recuperar obres inèdites

El disc recupera obres inèdites i inclou també el tema Bolero de L’Alcúdia sobre un text d’Estellés; i El blanc fillet (Mareta) sobre untext de Bernat Artola de la compositora castellonenca Matilde Salvador (1918-2007), un gran referent musical, autora de la primeraòpera valenciana en valen- cià, La filla del rei Barbut, i l’única dona que ha estrenat una òpera, Vinatea, en el Liceu de Barcelona(1974).

Carles Magraner ha manifestat que “amb aquest treball vull enriquir el ric patrimoni musical valencià des de la perspectivahistòrica de la interpretació de la música antiga i amb la incorpo- ració de temes inèdits gràcies a la labor d’investigadors com VicentTorrent o Salvador Seguí i amb músiques moltes vegades anònimes i unes altres de grans compositors com és el cas de MatildeSalvador”.

Identitat individual i col·lectiva

Josep Vicent Frechina destaca que “resulta francament il·lusionant que la Capella de Ministrers reincidisca en els camins obertsamb l’exitós projecte Arrels. Interpretar els repertoris tradicio- nals des de l’òptica de la música antiga reconcilia dos mons que hauriende dialogar amb més  assiduïtat”. El musicòleg i periodista indica que “es tracta, al cap i a la fi, de dues branques d’un mateix arbre: músiques que hantravessat el temps i il·luminen el present amb una llum antiga i necessària, que nodreixen la identitat individual i col·lectiva en aqueststemps incerts i que ens reafirmen com els éssers històrics que som”.

Matilde Asencio Salvador, filla de Matilde Salvador, ha subratllat que “em va agradar moltís- sim el que va fer CarlesMagraner amb Mareta, va fer una versió molt respectuosa amb la composició musical i trobe que va estar molt encertat en lainstrumentació que ell va fer”. Asencio ha apuntat que segueix a Capella de Ministrers, “sóc molt fan”, i que “encara que noestic acostumada a lo de les versions, la que vaig escoltar de Carles al concert és un treball d’una formació extraordinària”.

Per al repertori, Magraner (violes) ha comptat amb la cantant Laia Blasco i els intèrprets David Antich (flautes), JuanPerfecto Osca (violó), Eduard Navarro (cornamusa, gralla, bandúrria, oud i duduk), Robert Cases (arpa, guitarra i tiorba), iMiguel Ángel Orero (percussions).