El projecte teatral de la Diputació de València oferix una resposta a les poques oportunitats que tenen els joves entre 14 i 17 anys de veure reflectida la seua realitat sobre l’escenari.
El fugaç moment en el qual abandonen la infància per a submergir-se en la vida adulta centra la nova producció de l’Escalante creada per Bramant Teatre, ‘Princeses, cavallers i dracs – El dia que deixàrem de ser xiquets’, que es disfrutarà del 29 de maig a l’1 de juny en el Teatre Principal de València.
La responsable de Joventut i Teatres de la Diputació, Rocío Gil, explica que “l’obra posa sobre les taules les pors, dubtes, energies i desitjos dels nostres joves, una qüestió que necessitem abordar també a través de les arts escèniques per a acabar amb els prejudicis que els envolten i donar llum a les seues vertaderes preocupacions, al mateix temps que oferim als adults l’oportunitat d’assistir a converses on es mostren les inquietuds juvenils”.
Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística de l’Escalante, assenyala que ja han començat els assajos: «La veterana Victoria Salvador compartix escenari amb María Guerra, Lula Heredia, Emma Llinares, Sergio Martín i Gabriel Benavent, nous valors de l’escena valenciana, en este espectacle que pretén ser un pont intergeneracional».
«Vaig assistir a les seues funcions de xicotet, em vaig formar a la seua escola i he participat en alguns dels seus muntatges quan arrancava la meua carrera. La meua història, com la de molts professionals de l’escena valenciana i aficionats al teatre, està lligada a l’Escalante, per això presentàrem la nostra primera obra per a joves a la seua convocatòria de producció», afig Jerónimo Cornelles, director i coautor.
Una finestra oberta a una realitat prou desconeguda
La (mal) anomenada ‘Generació de cristall’, malgrat ser hipotèticament de vidre, no sembla molt transparent per als adults amb els qui es relacionen. És un dels fonamentals aprenentatges sorgits del procés creatiu de ‘Princeses, cavallers i dracs – El dia que deixàrem de ser xiquets’, que s’ha creat a partir de converses amb adolescents de l’IES Sant Vicent Ferrer i del CIPFP de Faitanar.
Amb estos centres, Bramant va realitzar sessions de mediació, on es van proposar dinàmiques d’actuació sobre temes que els coautors de l’espectacle, Guadalupe Sáez i Cornelles, pensaven que serien interessants. Per exemple, les relacions familiars i afectives, la salut mental, el sentiment de grup, la rebel·lia o les perspectives de futur. I van descobrir el desconeixement i prejudicis que es tenen sobre estos joves de 14 a 17 anys, públic al qual es dirigix l’obra.
Tots han sigut inspiració i apareixen en esta obra de ficció, on quatre estudiants es veuran embolicats en una situació límit que els farà descobrir qui són realment, fent el pas per a entrar en la vida adulta. Mentrestant, una directora d’institut prop de la jubilació, s’adonarà que, tal vegada, no ha vist mai de veritat als joves que omplin les aules.
