Per Xavier Bonet

El Cicle de Concerts d’Hivern, programat per l’Ajuntament de Cullera juntament a les dos Societats Musicals de la localitat, es remunta a les darreries dels anys 20 del Segle passat i suposa un dels esdeveniments musicals únic a terres valencianes, tots els diumenges i festes marcades des del mes de desembre fins febrer es realitzen de forma alterna un concert de gran envergadura amb obres de primera fila mundial

Pel que fa a la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera, el cicle d’hivern és un dels principals esdeveniments en la nostra programació, juntament amb les festes locals, el certamen de Cullera i la celebració de Santa Cecília.

L’actual és el primer cicle complet que programa Marcel Ortega, nou director de la Santa Cecília, des de març de 2025. La participació de la nostra societat musical es farà en sis concerts: tres a càrrec de la banda titular, un a càrrec de la banda juvenil, un altre a càrrec de l’orquestra simfònica i, finalment, un de compartit entre banda i orquestra.

Parlem els directors

Es per això que hem volgut que foren els seus directors titulars els que ens explicaren de primera mà qui ens explicaren la programació d’enguany, la selecció de les obres a interpretar i de tota aquella cosa destacable, musicalment parlant, i dels solistes que participen.

Marcel Ortega, com a mestre i director de la Banda Simfònica i de l’Orquestra de la SMI Santa Cecilia, ens explica la programació del cicle d’enguany 2025-26 de la següent manera:

Conflueixen diversos interessos a l’hora de teixir els programes: atractiu, varietat i dinamisme pel públic – que és exigent amb la qualitat i bon coneixedor del repertori -; creixement i gaudi artístic per les formacions; compromís amb la música valenciana; equilibri i diàleg entre obres originals i repertori simfònic i d’altres gèneres; suport al talent de casa – solistes i compositors -; commemoracions, i, no menys important, viabilitat, ja que cada concert es prepara en només dues setmanes de feina. Però… tot això és invisible als ulls: és allò que recorre subterràniament la tela, que en forma part intrínsecament, però que no és el centre del missatge.

Enguany, el més important és el recorregut que, des de la butaca, es fa durant el concert. No parlem de viatges ni contes, ni de conceptes a bastament usats com a pretext per justificar el perquè d’un determinat programa, sinó de les sensacions que es poden succeir en l’auditor a mesura que va gaudint de les diferents peces. Com ens sentim a l’inici d’un concert? De quina manera cada peça i el lloc que ocupa en un programa ens predisposa o no a escoltar la següent? Què implica ser la primera o l’última de les coses que sentim? Quin pes i presència tenen algunes obres, què permeten fer abans o després, com de capitals són en l’eix gravitatori de la proposta? Aquest itinerari, diguem-ne psicològic i emocional, juntament amb l’actitud amb què podem anar a un concert (no té res a veure l’expectativa d’un Concert de Nadal amb la d’un concert purament simfònic al gener), han estat claus en la configuració dels programes.

És per això que trobarem composicions de compositors vius, veïns nostres, com Somnis mediterranis, d’Eduardo Betes (compositor, transcriptor i membre de la Banda Municipal de Barcelona); el cèlebre “Poema sanférmico” del mestre Josep Vicent Egea (històric director de la Pamplonesa); els Vestigis de la Vallbona, de David Beltrán (membre de la Banda Municipal de Castelló); “Polifemo”, del més que consolidat Andrés Valero; La Ruta, de l’alacantí David Pont, o la “Cinematic Overture” del músic de la casa Marcos Ripoll. Estrenarem, així mateix, El mirall de la joventut, de Saül Gómez, obra obligada d’enguany al Certamen de Cullera.

Pel que fa a les commemoracions, interpretem en el concert de Nadal, amb especial orgull, la Rapsòdia romanesa n. 1 de Georges Enesco, peça amb la qual l’any 1975 la nostra banda es proclamava guanyadora del certamen de València per primera vegada: és un honor celebrar aquest cinquantenari amb els mateixos materials que es tocaren aleshores, en transcripció del llavors director Lluís Sanjaime. Dins de les commemoracions, per bé que amb un caire completament diferent, trobem el pasdoble Estimat Enrique, homenatge a qui fou trompeta de la nostra societat i de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, escrit pel seu company Javi Cantos, i que conté temes famosos de trompa com alguns de les òperes de Wagner o el solo del moviment lent de la Cinquena Simfonia de Txaikovski.

Banda i orquestra donaran veu als solistes de la societat: Antoni Picazo (oboè) i Lucía Blasco (clarinet) ho faran amb l’orquestra, mentre que María Ángel Osa (soprano), Javier Llopis (requint) i Javier López (clarinet) ho faran amb la banda. Tindrem el plaer de rebre, com a director convidat, a Jaume Enguídanos.

Com dèiem, simfònic, sarsuela i pasdoble també formen part de la programació: l’esmentada Rapsòdia romanesa, l’obertura-fantasia Romeu i Julieta de Txaikovski, “l’Aegean Festival Oberture de Makris” i l’estrena de la transcripciódel Finale” de la Simfonia Irlandesa de Stanford (a càrrec d’un altre músic de la casa, Jordi Ripoll) formaran part del repertori de la banda, mentre que l’orquestra, a qui correspon eminentment aquest rol, oferirà l’obertura de La italiana a Alger, la Pavana de Fauré, la tan meravellosa com desconeguda Suite Japonesa de Holst o el cèlebre Bolero de Ravel.  

Pel que fa al concert de la Banda Juvenil de la SMI Santa Cecília de Cullera, dintre del mateix cicle de Concerts d’Hivern, el seu mestre i director titular Josep Enric Herman ens explica el següent:

El programa del Concert de la Banda Juvenil està composat per les següents obres:

Isabel. Pasdoble
Isabel és un pasdoble dedicat a Isabel Catany Catany per encàrrec de Joan Antoni Ballester i estrenat per la banda simfònica de les Illes Balears
“Glass Tears”
Glass Tears és la versió per a trombó de la peça per a bombardí i piano Drops. És la primera composició del compositor Àngel García Martínez.
És peça obligada en diversos concursos d’interpretació a nivell nacional i internacional i forma part de les programacions de nombrosos conservatoris d’arreu del país.
Glass Tears és una peça senzilla i fàcil d’escoltar, que amaga la seua dificultat per al solista.
“Portraits of Spain”
És una xicoteta fantasia que arreplega part de les arrels musicals pròpies d’este país. Podem escoltar el típic moviment de «seguidilles» amb el qual comença l’obra, brillant i de ritme contagiós. Posteriorment apareix un «romanç andalús», de caràcter més assossegat i exòtica melodia. Apareix a més, un»fandango», sens dubte, un dels «tempos» més característics de la música espanyola.
No pot faltar la «cobla» provinent de la zona mediterrània. Culmina este simpàtic treball amb una reexposició del tempo de seguidilles.
Esta obra està enterament construïda dins d’un llenguatge tonal adaptat als instruments de vent i amb l’escala «frígia» com a principal element generador.
Cada una de les parts se succeeixen sense interrupció intentant crear diferents «atmosferes» del folklore espanyol.
“Pacific Dreams”.

Obra que descriu l’experiència de Miguel, un compositor espanyol que, sentint-se una miqueta alienat de la seua terra natal, es troba deambulant per una zona de Sydney coneguda com The Rocks.
“Coldplay in Symphony”.
Bert Appermont és conegut principalment pels seus treballs originals per a banda. Amb ‘Coldplay in Symphony’ ha combinat el seu estil d’escriptura cinematogràfic i orquestral amb el geni melòdic d’alguns dels grans èxits de la banda anglesa Coldplay: ‘Visca La Vida’, ‘Sky Full of Stars’, ‘Clocks’ i ‘The Scientist’. Coldplay, amb un toc simfònic!