Pere Vicente Alamá (Llíria, 1973) seguidor de la tradició musical de la seua localitat natal i un dels referents de la direcció musical de banda en la Comunitat Valenciana. Format en la Banda Primitiva, Conservatori Superior de Música de València i Reial Conservatori de la Haia amb premis extraordinaris de grau mitja i superior..

La seua carrera ha estat lligada estretament tant a la interpretació, la docència com a la direcció artística.

Músic apassionat i creatiu en els seus projectes, la qual cosa li ha permés ser convidat com a director i solista de les orquestres ADDA Simfònica d’Alacant, Orquestra Ciutat de Granada, Orquestra de Sanremo, Filharmònica de Braga, Orquestra de la Universitat del Miño, Camerata Instrumental Italiana, Harmonie Ensemble, Sinfonietta Ponta Delgada, Orquestra Witol Lutosławski de Polònia, Banda Simfònica Municipal de Madrid, Banda Simfònica Municipal da Albacete, Banda Simfònica Municipal de Sevilla, Banda Municipal de Pamplona, Banda Municipal de Badajoz, Banda Municipal de Castelló, Banda Municipal de Las Palmas de Gran Canaria, Banda Municipal de Huelva.

Des de 2022 és director titular de la Banda Primitiva de Llíria, amb la qual ha aconseguit el Primer Premi amb Menció d’Honor en la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2025, interpretant com a obra obligada València Verda d’Andrés Valero-Castells i com a obra de lliure elecció la monumental Symphonie Nr. 3 “Die Apokalyptische” de Thomas Trachsel.

Pere Vicente Alamá és també un reconegut defensor del paper de les bandes com a motors culturals i educatius en el teixit social valencià. La seua trajectòria reflecteix un compromís amb l’excel·lència artística i la renovació constant del repertori, treballant amb joves músics i directors per a enfortir el futur del panorama musical del nostre territori.

Què representa per a vosté aquesta victòria en el CIBM 2025 al capdavant de la Banda Primitiva de Llíria?

El poder compartir eixe moment tan especial amb els meus companys músics de «El Clarín» és una sensació d’indescriptible d’enorme felicitat. Estic tremendament agraït a tots ells per la seua dedicació i entrega diària, demostrant una vegada més perquè és la millor banda del món. La Banda Primitiva durant tres segles és el referent i la gran escola de música del nostre país, durant tres segles ha sigut premiada en innombrables concursos, el CIBMV entre ells. Com diu el nostre estimat solista de trompa Juan Manuel Gómez, «no és només música, és història, tradició, famílies». La Primitiva es un sentiment molt especial.

Com van plantejar la preparació de ‘València Verda’, obra amb una càrrega contemporània molt específica?

És una partitura fantàstica, escrita amb molt de talent i amb una cura minuciosa de cada detall. Andrés Valero és un músic excepcional, amb una formació molt completa i amb una gran experiència, no sols com a compositor, també com a director i intèrpret. Això li dona una visió privilegiada de la música que es plasma en les seues obres i molt en concret en esta simfonia núm. 8.

Què va motivar l’elecció de Die Apokalyptische de Thomas Trachsel com a obra lliure.

En 1966 la Banda Primitiva va viatjar a Kerkrade al WMC, no sols va aconseguir el Primer Premi, sinó que va transformar el concepte d’agrupació de vents al model que tradicionalment existeix a Espanya i en la gran majoria d’Europa. Este viatge a Holanda de «El Clarín» va canviar la història de les bandes en el món. Eixe concepte, de sonoritat, interpretació, etc, és el reflex de la tradició del repertori interpretat per la Banda Primitiva, en la seua majoria les grans obres de la literatura de la música culta que al costat de l’empremta de tots els seus mestres han creat un concepte sonor únic en el món.

Per tant en eixe repte de mostrar, no sols una sonoritat concreta, sinó també mostrar al públic la capacitat d’interpretar música culta, en la grandesa que té eixa paraula i a la vegada ser capaços de transmetre al oient sensacions que només són capaços de sentir-se amb partitures que són autentiques obres d’art, que són creades des de la sensibilitat i el talent dels més profund de l’ésser humà. Esta simfonia  feta des de la sensibilitat i des d’un profund coneixement de la composició era la partitura perfecta per a este concurs.

“La seua visita (de Traschel) i consells tres setmanes abans del concurs va ser una experiència molt especial per a tots nosaltres”

Sap vostè que per a molts la interpretació d’esta obra va ser molt important per a marcar diferències amb l’Ateneu de Cullera?

Estic molt feliç que el públic pense en eixos termes, Thomas Trachsel no és un compositor desconegut. De fet Henrie Adams, un dels directors que més han influït en el panorama actual de les nostres bandes, té gravades les seues cinc simfonies amb l’Artística de Buñol.

Vull aprofitar i felicitar la resta de bandes participants en el CIBMV i als seus respectius directors per les seues fantàstiques actuacions que segur van anar també del grat de totes les persones que ens van voler acompanyar aquell dia.

 Quin va ser el major repte tècnic i expressiu d’aquesta simfonia monumental?

Cada nota, cada compàs, d’esta simfonia té un motiu, un significat, que va més enllà del físic i del banal. En la nostra interpretació existia «un pla», no sols tècnic o sonor, un pla de transmetre al públic tota l’expressivitat, caràcter, estil que Trachsel vol plasmar en esta simfonia. La seua visita i consells tres setmanes abans del concurs va ser una experiència molt especial per a tots nosaltres.

Quin perfil de músic requereix hui una banda com La Primitiva per a abordar aquest repertori?

Els músics de la Primitiva abans de res estimen i senten la música. Tenen un compromís especial amb tot el que representa la nostra societat amb admiració del passat i amb la il·lusió de projectar la Banda Primitiva cap al futur.

S’ha parlat del valor dels solistes en els diàlegs interns de l’obra de Traschel. què ens pot dir

El segon moviment és molt especial. És una profunda reflexió del món que estem deixant als nostres fills. Un pensament que turmenta des de fa anys a Thomas Trachsel. Per a expressar eixos sentiments Trachsel utilitza un tema molt expressiu tant en instruments solistes, violoncel, piano, oboé, flauta, arpa, com en el restes d’instruments de la fusta. María Fuster, Aitor Llimerá, Fina Martínez, Miguel Puchol, Teresa Barona, Juan Manuel Gómez, Ana Martínez van mostrar l’altíssim nivell interpretatiu que tenen.

Quines experiències s’emporta com a director d’aquesta participació artística i humana?

Molt autentica, passional i amb una intensitat difícil d’expressar. En la Primitiva este concurs es viu amb moltíssima intensitat. Tots els que formem la família de la Primitiva som conscients del llegat artístic i social que han deixat els nostres avantpassats, per això la tremenda responsabilitat que assumim per a ser dignes successors de la millor banda del món.

Finalment, mestre, els temps canvien, els interessos per als joves també. Es pot detectar ara una crisi de valors musicals per l’extensa oferta que hi ha hui dia, i com resoldre-ho si existeix realment?

És una realitat. En els conservatoris cada any hi ha menys alumnes. La precarietat laboral en el sector i la falta d’ocupabilitat llastra la il·lusió dels nostres jóvens a poder canalitzar la seua vida professional a través de la música. Això unit a altres factors està generant altres prioritats entre les noves generacions.