Quins han sigut les motivacions perquè la societat musical que vosté presideix haja decidit participar en el certamen de 2025 de Ciutat de València?
La decisió d’acudir a València no és casual, sinó el resultat d’una ambició artística renovada.
El certamen actua com un catalitzador per a elevar el nivell tècnic de la banda. L’exigència de les obres (tant l’obligada com la de lliure elecció) obliga a un treball de perfeccionament que és necessari en la formació. Participar en el certamen situa a la banda de la Societat Musical d’Alzira en l’aparador mundial de la música devent, reafirmant el nostre prestigi i el de la nostra ciutat.
Com a col.lectiu és una motivació després de períodes d’activitat regular, un repte d’aquesta envergadurauneix als músics en un objectiu comú, enfortint els llaços socials i el compromís amb l’entitat. Al mateix temps destacar que es busca honrar la història de la banda tornant al certamen més important del món en la nostra disciplina.
Quin mètode han usat per a prendre la decisió, Junta Directiva, Cos Tècnic Musical, músics integrants de la Banda o un altre tipus de consulta?
Per a un projecte d’aquesta magnitud, se sol seguir un procés inicialment tècnic.
La decisió ha sigut el fruit d’un procés consensuat i piramidal. En primer lloc, el nostre director va presentar unaproposta artística sòlida i viable. Aquesta va ser avaluada i aprovada per la Junta Directiva, analitzant la viabilitat econòmica i logística. Finalment, es va traslladar la il·lusió del projecte als músics integrants de laBanda, els qui van referendar la participació amb el seu compromís.
Aquest enfocament demostra que la societat està alineada i que existeix una cohesió entre la gestióadministrativa i l’execució artística.
Quina vinculació té amb el Certamen (altres vegades que han participat, si han participat els resultats que obtingueren o qualsevol una altra vinculació)?
La Societat Musical d’Alzira és una institució històrica en el Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) de València. Per a nosaltres, el Certamen té molta rellevància.
El nostre camí va començar en 1972 amb el mestre Francisco Hernández Guirado, debutant en la Secció Segona amb “Coplas de mi tierra” de Palau i l’obra lliure “Oberón” de Weber, aconseguint un meritori segonpremi. Després de consolidar-se amb nous segons premis en 1973 i 1974, la banda va fer el salt a la Secció Primera en 1975, aconseguint el seu primer gran triomf: el Primer Premi. L’ambició de la societat no es vaaturar i, en 1977, ja en la Secció Especial B, es va assolir el Primer Premi amb la magistral interpretació de Pinos de Roma.
L’any 1979 va marcar la nostra primera incursió en la Secció Especial (la màxima categoria), obtenint un Tercer Premi amb “Matias el Pintor” d’Hindemith. Aquesta etapa es caracteritzà per l’execució d’obres de gran complexitat, com la “Simfonia núm. 3” amb orgue de Saint-Saëns (1980) o la repetició de “Matias el Pintor” en 1981.
Especialment emotiu va ser el certamen de 1983. Malgrat les ferides encara obertes de la Pantanada, labanda va demostrar la seua resiliència interpretant “Un Americà a París”, aconseguint un segon premi que vasaber a glòria. Poc després, en 1988, tornàvem a enlluernar amb la dificultat rítmica de “Petroushka” de Stravinsky.
Amb la batuta d’Àngel Crespo Garcia, l’any 1994 es va escriure una de les pàgines més brillants de la nostrahistòria: Primer Premi i Menció d’Honor amb l’obra Belkis, Reina de Saba.
Ja en el nou mil·lenni, la banda ha continuat apostant per la innovació i el repertori contemporani:
- 2000: Participació amb l’estrena “Raíces” de Juan José
- 2002: Una fita local amb “La Vall de la Murta” d’Andrés Valero-Castells.
- 2013: Interpretació de “Flor de Azahar” de Fritze, tancant un cicle d’excel·lència abans del nostreesperat retorn en 2026.
Més enllà de les nostres fronteres, el prestigi de la SMA s’ha refermat amb tres participacions en l’olimp de la música de banda: el World Music Contest de Kerkrade (Països Baixos), els anys 1978, 1985 i 1997, portantel nom d’Alzira arreu d’Europa.
Presidenta, Quin tipus d’esforç cal fer per a que tot estiga en condicions d’acudir a una competició tan exigent?
Perquè una entitat com la nostra estiga hui en condicions de competir, l’esforç es divideix en tres pilarsfonamentals:
L’esforç humà amb molts músics compromesos. Això significa persones que estan sacrificant caps desetmana i hores de descans. És un voluntariat cultural d’un valor incalculable; sense eixe esforç desinteressat, una societat com la nostra no podria sostindre un projecte d’aquesta magnitud.
Esforç econòmic, mobilitzar aquesta maquinària és costós. Material que cal renovar, partitures, vestimenta, transport, assajos extraordinaris, etc estem parlant d’una inversió important. Estem fent una gestió derecursos ajustada.
L’esforç tècnic és fonamental, ja que les nostres instal.lacions no són suficients per als assajos amb tantsmúsics. Assajar amb quasi 140 músics requereix una acústica i un espai especial.
Estem al final del camí. Com veu l’ambient entre els músics i els director?
Estem en eixe punt crític i emocionant on la «maquinària» comença a engranar.
L’ambient és de màxim respecte, el director, Teo Aparicio, està sabent transmetre que no anem a València «a veure què passa», sinó a demostrar el segell sonor d’Alzira, sap que la banda respon, i els músicsresponen perquè confien en la seua visió.
Pel que fa als músics, hi ha una mescla de nerviosisme i eufòria. Els músics més veterans intentemtransmetre als joves la responsabilitat del que significa la Secció d’Honor. Es respira eixa «tensió necessària» en els assajos; ja no s’estudia per inèrcia, s’estudia per excel·lència. L’èxit de la Banda Jove l’any passat en el certamen de Tavernes de la Valldigna, ha servit de combustible anímic: els xavals ja coneixen que és guanyar un certamen i els majors no volem quedar-nos arrere, però l’objectiu és la participació fent bonamúsica.
Pot comentar-nos el títol i l’autor de l’obra de lliure elecció? Què poden aportar a aquesta obra?
L’obra triada és la simfonia núm. 5-bis del compositor rus Gennadi Chernov titulada “Tot he homeland” (a lapàtria). Després d’escoltar totes les propostes d’obres lliures realitzades pel nostre director, Teo Aparicio, unacomissió artística composta per alguns dels directors de les diferents agrupacions de la nostra societat, juntament amb alguns músics professionals, van triar per unanimitat aquesta composició. La terminació “bis” del títol es refereix al fet que és una versió alternativa a l’original que l’autor va escriure per a orquestra i queva ser estrenada en la dècada dels 80. La versió per a banda va ser orquestrada pel director valencià Francisco Carrascosa, amb la supervisió de l’autor, expressament per al concert “Mano a mano” de Bunyol en2013 i és, donada la seua dificultat, l’única vegada que s’ha interpretat. En aquella ocasió va ser dirigida pelmestre Henrie Adams. El nostre director, Teo Aparicio, té una estreta relació amb Gennadi Chernov i la versióadaptada per a aquest certamen s’ha realitzat seguint els consells del mestre rus. És una música meravellosa que estem segurs no deixarà indiferent a ningú.
Quina repercussió ha percebut vosté en l’àmbit urbà de la seua ciutat? Estan rebent ajuda del seu municipi?
La participació es percep com un esdeveniment de cohesió social. No és només un concert; és el retorn de la ciutat a la primera divisió de la música. Comença a notar-se en la mobilització dels músics, famílies i socis.
L’Ajuntament d’Alzira recolza aquestes cites mitjançant subvencions de transport i logística, donat l’enorme despesa que suposa mobilitzar a 140 músics i els seus instruments. A més, la visibilitat institucional és total, per al consistori aquest esdeveniment reforça la marca de ciutat.
I finalment, des de l’any passat l’ajuntament de València ha potenciat canvis en l’organització del Certamen. Què destacaria d’això i diga’ns també si aquests canvis han decidit en la presa de decisió?
L’Ajuntament de València, ha introduït canvis de gran importància per a l’edició 2026 que han sigutdeterminants perquè les bandes participem:
L’augment de les ajudes econòmiques és fonamental. S’han incrementat les aportacions per participació, la qual cosa ajuda a mitigar les despeses que assumim les societats musicals.
Una de les grans novetats és la creació de dos tribunals distints. Un específic per a les seccions Primera id’Honor (5 membres) i un altre per a la resta. Això garanteix un jurat «fresc» i més especialitzat per a les categories màximes, la qual cosa dona seguretat jurídica i artística elevada als competidors.
L’elecció de «Ressorgir» de Francisco Zacarés Fort com a obra obligada no és casual. És un homenatge als voluntaris i víctimes de la DANA de 2024. Per a una ciutat com Alzira, amb la seua pròpia història vinculada a les riuades, participar amb aquesta obra té un component emocional.
