La jove trompetista, cantant i compositora Andrea Motis, presentarà demà dimecres a la Sala Iturbi, a les 20.00 hores, el seu últim treball Febrero amb la formació xilena Camerata Papageno.

Un treball la música del qual prové de Xile, el Perú i l’Argentina, complementada amb un poc de Broadway i el Brasil, i amb arranjaments de Federico Dannemann. Es tracta del nou programa del XXVII Festival de Jazz de València que organitza el Palau de la Música.

El director del Palau, Vicente Llimerá ha destacat que “Andrea Motis és una de les cites del nostre festival que més expectació està creant, ja que si bé ha actuat en passades edicions de manera col·lectiva, i fa tres anys com a protagonista, demà ho farà com a artista indiscutible a nivell internacional”. Llimerá ha afegit que “en esta ocasió ve en un format de cambra que agradarà molt, al costat de la Camerata Papageno, i a més presentant al nostre públic un deliciós programa amb estàndards i clàssics llatinoamericans en clau de jazz”.

D’esta manera, el públic assistent podrà escoltar un repertori amb clàssics llatinoamericans com “Perfidia”, “Noche de Ronda”, “Garota de Ipanema”, versions de “Inti-Illimani” i dos estàndards de jazz que cobren nova vida en els arranjaments de Dannemann cantats per Motis com “The Man I Love” i “Someone To Watch Over Me”. I és que per a Motis, febrer és un mes vinculat a la seua relació personal amb Xile, país que visita des de fa anys amb la seua família, i per això és el títol del seu nou projecte com a homenatge íntim a un país i a una època, l’estiu a Amèrica del Sud.

Andrea Motis va començar en el panorama musical l’any 2010 i ha demostrat una gran maduresa artística amb el jazz de la mà de Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band, forjant-se al costat de músics com Wycliffe Gordon, Jesse Davis, Bobby Gordon o Dick Oatts, entre altres. El 2011, Quincy Jones ja es va fixar en ella i la va convidar a compartir escenari en el Festival de Peralada. Al llarg de la seua trajectòria musical, l’artista ha trobat el seu propi camí artístic, alguna cosa que va quedar patent en el disc Loopholes el 2022 on es va atrevir amb nous sons que s’acostaven al funk, el neosoul i el jazz elèctric.