Josep Lluís Galiana i Josu de Solaun han llançat internacionalment First times [Primeres vegades], un disc en el qual reivindiquen la improvisació lliure com a expressió artística i musical.
Galiana, compositor, escriptor, editor i gestor cultural, ve desenvolupant una intensa activitat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, el avant-garde jazz, i la investigació musicològica des de fa més de tres dècades; i De Solaun, compositor, escriptor i únic espanyol que ha guanyat el Concurs Internacional de Piano de València Premi Iturbi i el Concurs de Piano George Enescu de Bucarest, entre altres importants premis; és un dels pianistes amb més projecció internacional i actua en nombrosos països d’Amèrica, Àsia i Europa com recitalista i solista al costat de prestigioses formacions i directors. Tots dos vénen recabant els elogis i reconeixement de la premsa especialitzada pels seus treballs discogràfics i els concerts que realitzen.
Els músics, que es coneixen des de fa més de 25 anys quan Galiana va programar diversos concerts d’un jove De Solaun en el Club Diario Levante de València, han llaurat una gran amistat al llarg d’aquest temps i una complicitat musical, tot i que procedeixen d’universos molt diferents, que ha cristal·litzat en un àlbum al qual aporten sinergies i la dilatada experiència de les seues respectives trajectòries artístiques per a compartir la seua personal paleta sonora en un acte de comunicació sincera, horitzontal i sorprenent.
El resultat és l’assemblatge de dos perfils musicals a través de la complicitat estètica: Galiana amb els saxofons que li acompanyen des de fa més de quatre dècades i amb els quals ve explorant, des de la improvisació lliure, les seues inabastables possibilitats tímbriques i una àmplia gamma de colors i textures que ha recollit en més de cinquanta discos com a Tenor saxophone sols i Soprano saxophone sols; i De Solaun amb una carrera associada fonamentalment al repertori clàssic que ha fixat en 8 treballs, encara que amb incursions en la improvisació i el jazz com en panDEMiCity, un disc «compost en acte» amb el qual ret homenatge a Keith Jarret i va estar nominat en els prestigiosos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA).
Complicitat musical
Galiana assegura que «First times és una mostra d’absoluta llibertat creativa entre dos músics que empatitzen i són còmplices tant en lo sonor com en lo personal des de fa molt temps». El saxofonista subratlla que «hi ha hagut moltes primeres vegades amb Josu des que ens coneixem (la primera vegada que va actuar en el Club Diario Levante, quan s’en va anar a EUA, quan va oferir el seu primer concert en el Palau de la Música, els nostres primers poemaris, el primer disc conjunt…), i aquesta sembla que tanca un cercle però, en realitat, obri horitzons».
De Solaun destaca que «tocar amb Josep Lluís ha estat un divertiment imprevisible, una aventura catàrtica que ha connectat el principi de la meua trajectòria artística amb el meu present com a músic». El pianista indica que «la meua carrera està centrada en la música clàssica i en l’intens calendari d’actuacions i projectes que realitze (molts veuen la llum ara després de ser ajornats pel Covid-19), però reivindique els concerts, els discos i els moments que m’ofereix la improvisació; em fan millor músic».
Intersecció de bagatges personals
El crític musical i escriptor, Paco Yáñez, recull en un article en el llibret, que porta per títol La improvisació lliure, com a punt de trobada, una afirmació de Galiana: «la improvisació ha sigut des de fa molts segles la manifestació més important de la música»; encara que indica que «és a partir de la dècada de 1960 quan nombrosos intèrprets de jazz, rock i música contemporània recuperen aquesta pràctica de lliure i espontània expressió sonora».
Yáñez posa de manifest que els dos músics tenen «un vast camp d’interessos compartits, que comprenen la filosofia, l’art, la poesia i la pròpia música», i això, provoca «una intersecció de bagatges personals, exemple del que Galiana denomina «improvisació positiva».
En relació amb l’enregistrament, realitzat en el Teatre Auditori de Catarroja (València) el 20 de juny de 2021, el crític apunta que va ser «una sessió de quasi dos hores que va donar com a resultat 23 improvisacions originals, canviant en alguns casos el seu ordre i buscant un discurs» per aconseguir una proposta que «reflecteix fidelment el que és un concert d’improvisació lliure d’una hora d’exigent escolta; una escolta que pensa, convertida en joc exploratori del jo en l’altre».
Yáñez, que descriu i analitza en l’article els temes del disc, exposa que «els títols de les peces van ser posats a posteriori com pinzellades poètiques. D’aquesta manera, no conformen una base pro- gramàtica que haja informat la improvisació, sinó al contrari: és la música, primigènia i original, la que ha donat peu al verb».
