Sylvain Cambreling debuta demà dijous al capdavant de l’Orquestra de València per a interpretar la monumental Simfonia Turangalila d’Olivier Messiaen.
El concert tindrà lloc a l’Auditori de Les Arts, a les 19.30 hores, i constituïx la segona visita del director francés a l’abonament del Palau de la Música. El concert comptarà, a més, amb la presència com a solistes del pianista Carlos Apellániz, i de l’especialista Nathalie Forget a les Ones Martenot.
La Simfonia “Turangalila” és un poema simfònic de grans proporcions i una obra mestra del segle XX. Es va estrenar el desembre de 1949 a Boston, amb un jove Leonard Bernstein al front de la Simfònica de Boston. És una obra monumental amb deu moviments que té com a protagonistes al piano i a l’instrument Ones Martinot.
Al començament de la temporada 2018/2019, Cambreling es va convertir en el nou director titular de la Simfònica d’Hamburg. Del 2012 al 2018, va ser el director general de l’Òpera Estatal de Stuttgart; també ho va ser durant deu anys en La Monnaie (Brussel·les), abans de convertir-se en el director principal de l’Òpera de Frankfurt (1993). Ha col·laborat amb orquestres com les filharmòniques de Viena i Berlín, l’Orquestra de la Tonhalle, les orquestres radiofòniques de Frankfurt, Hamburg, Berlín, Hannover, Colònia, Copenhaguen, Estocolm i Londres, així com les orquestres Philharmonia, BBC Symphony, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, Filharmònica de Munic, Simfònica de Viena, Orquestra de París i Filharmònica d’Oslo. Als Estats Units ha dirigit les simfòniques de Cleveland, San Francisco i Mont-real, igual que a la Filharmònica de Los Angeles.
La presidenta del Palau de la Música, Gloria Tello, ha destacat respecte a Cambreling que “fa ja setze anys que va debutar al Palau de la Música, i volíem que tornara a la nostra programació per a dirigir a l’Orquestra de València, i, a més, amb una de les grans obres de Messiaen, un compositor del qual és considerat com un dels grans especialistes”. Així mateix, Tello ha posat en valor que el concert “comptarà amb un dels millors pianistes de la nostra terra, seguint amb la nostra marcada política amb la qual volem posar en valor als nostres grans professionals, com és en este cas, el superb Carlos Apellániz”.
Qué ès Ones Martenot?
Ones Martenot és un instrument de música electrònica inventat l’any 1928 per Maurice Martenoti que sovint interpretava la seva germana, Ginette Martenot.
En el Segle XXI s’assisteix al renaixement d’aquest instrument gràcies a un nou fabricant anglès. En ser Ondes Martenot una marca registrada, els nous fabricants utilitzen altres marques.
Aquest instrument d’oscil·lador electrònic monòdic (és a dir, que no produeix notes simultànies) es caracteritza per les seues sonoritats particulars, que recorden veus procedents de lluny. Es compon de:
- un teclat suspès, que comanda l’altura del so (la seua freqüència) i el vibrato
- una cinta paral·lela al teclat que permet els glissandi
- una tecla d’expressió que es controla amb la mà esquerra i que incideix sobre el volum sonor. Per la pressió menys o més forta s’obtenen les variacions d’intensitat que poden anar del pianissimoal fortissimo. Un colp sec sobre la tecla produeix un so percutit. Hom pot fàcilment fer una analogia entre la tecla d’expressió i l’arc d’un instrument de corda
- un comandament amb diferents timbres per tal de filtrar i modificar el so i fer combinacions
- difusors (altaveus transformats)
- principal o D1 : altaveu estàndard de gran potència
- ressonància o D2 : altaveu muntat darrere dels conjunt amb el fi d’obtenir ressonància acústica
- gong o D3 : altaveu la membrana del qual ha estat substituïda per un gong, per tal de crear sons metàl·lics
- palma : peça de lutheria sobre la qual es disposen cordes metàl·liques connectades al motor de l’altaveu. Les vibracions transmeses permeten que les cordes entren en ressonància.
