Jesús Iglesias Noriega ha presentat la seua segona temporada al capdavant de la direcció artística de les Arts com un marc de reflexió sobre la capacitat de l’espècie humana per a sobreposar-se a l’adversitat: “Un exercici molt necessari davant dels reptes que afronta el món després de la irrupció del coronavirus”.
Una idea que, segons ha explicat, vertebrarà l’inici de la programació: “Des de la colpidora proposta de Romeo Castellucci per al ‘Rèquiem’ de Mozart, la visió coreogràfica de María Pagés en ‘Una oda al tiempo’, la simfonia ‘Leningrad’ de Xostakóvitx en el nostre primer concert o l’estrena a Espanya de ‘Fin de partie’ de Kurtag, basada en l’obra homònima de Beckett”.
El discurs artístic se sustenta també en la referència a grans autors, creadors i renovadors i la seua aportació al gènere operístic: Shakespeare i Arrigo Boito per a ‘Falstaff’; Charles Perrault en ‘La Cenerentola’, de Rossini; Metastasio i ‘L’isola disabitata’, de Manuel García; ‘Cavalleria rusticana’ com a cim del ‘verisme’; el drama musical wagnerià; la innovació teatral de Samuel Beckett o la revolucionària dramatúrgia de Castellucci.
Així mateix, el director artístic de les Arts ha remarcat la irrenunciable aposta de les Arts pels artistes espanyols, “imprescindible en aquest moment”, en totes les seues facetes: direcció musical, escena, dansa, ‘lied’ i repartiments.
La temporada 2020-2021 aprofundirà en les línies esbossades en el curs anterior amb la presència d’òpera del segle XXI (‘Fin de partie’), el repertori de Mozart (‘Mitridade’) i de Verdi (‘Falstaff’), la restitució dels compositors centreeuropeus (‘Tristan und Isolde’, de Wagner), així com la reivindicació del patrimoni espanyol (‘Il tutore burlato’, de Martín i Soler; ‘L’isola disabitata’, de Manuel García; i ‘El barberillo de Lavapies’, d’Asenjo Barbieri).
El debut de cotitzats directors d’orquestra en ‘Les Arts és Simfònic’ com ara Fabio Luisi o Daniele Gatti, s’uneix a la presència dels espanyols més internacionals com Gustavo Gimeno, Pablo Heras-Casado o Juanjo Mena i de prestigiosos especialistes en l’orquestra, com Mikko Franck, una de les més sòlides batutes wagnerianes per a ‘Tristan und Isolde’ o Marc Mikowski, reconegut mundialment pels seus treballs amb el Barroc i el Classicisme.
En l’escena, les Arts presentarà grans renovadors, que juntament amb Castellucci, dirigeixen per primera vegada a València: Pierre Audi i la seua minimalista ‘Fin de Partie’, Àlex Ollé amb el seu impactant ‘Tristan und Isolde’, Laurent Pelly i el seu brillant exercici de teatre musical en ‘La Cenerentola’ o la trencadora i fresca adaptació de ‘Falstaff’ de Mario Martone.
En l’apartat de veus, figura una nòmina d’experts intèrprets en les diferents propostes. Des de les veus més cobejades per a ‘Les Arts és Lied’ com ara Lise Davidsen, Ainhoa Arteta, Christian Gerhaher, René Pape, Anita Rachvelishvili i Sonia Yoncheva passant per l’esperat concert de Joyce DiDonato en ‘Les Arts és Grans Veus’.
En aquest sentit, els repartiments d’òpera inclouen cantants especialistes en cadascun dels repertoris. Les Arts presenta a Espanya ‘Fin de Partie’ amb el mateix elenc de la seua estrena absoluta a Milà, mentre que els més especialistes rossinians, com Anna Goryachova, René Barbera i Carlos Chausson conformen l’elenc de la nova producció de ‘La Cenerentola’. Igualment, per a Verdi, cantarà a la Sala Principal el Falstaff de referència, Ambrogio Maestri, acompanyat de Violeta Urmana, que debuta en el paper de Mrs. Quickly.
Wagner també torna amb primeres figures: Stephen Gould, Tristan de referència, el debut com Isolda d’Elena Pankratova i la presentació a les Arts de, possiblement, el millor baix de la seua generació, René Papa. Mentre que en ‘Cavalleria rusticana’ i ‘Pagliacci’, que tanca ‘Les Arts és Òpera’, Jorge de León realitza la proesa d’interpretar els exigents rols de Turiddu i Canio, acompanyat de solistes com Sonia Ganassi o l’emergent Misha Kiria.
De la mateixa manera, ‘Les Arts és Sarsuela’ manté el seu compromís per restaurar la importància del gènere amb les seues millors credencials artístiques, amb la presentació de la reeixida producció de ‘El barberillo de Lavapies’ d’Alfredo Sanzol, sota la direcció musical de Miguel Ángel Gómez Martínez.
La dansa, per la seua banda, es consolida com a capítol amb entitat pròpia i es para especial atenció a les diferents disciplines de la mà de primeres figures del panorama nacional. El flamenc d’‘Una oda al tiempo’, de María Pagés Compañía, inicia un cicle que compta també amb el debut de La Veronal i el seu espectacle ‘Sonoma’, ideat per l’artista i coreògraf valencià Marcos Morau, amb la clausura al juny de la Companyia Nacional de Dansa amb ‘Giselle’, en una proposta del seu director Joaquín de Luz.
‘Les Arts és Flamenco’ creix també en diversitat i nombre de concerts per a reunir els artistes més rellevants del ‘cante jondo’: José Mercé, el talent del ‘cantaor’ Duquende, la puresa de La Macanita, la internacional Argentina o el flamenc innovador de Niño de Elche. A més, ‘Les Arts és Altres Músiques’ continua amb la seua tasca per a oferir la varietat de gèneres més completa, des del fado amb l’estremidora Mariza; l’essència del cabaret berlinés d’Ute Lemper o el ‘jazz’, amb la visita d’una llegenda viva com el guitarrista Pat Metheny.
