Parlar de José Luis Pérez Veses és parlar d’una forma molt concreta d’entendre el compromís amb la música i amb la comunitat. President sortint de la Banda Primitiva de Llíria —popularment coneguda com El Clarí—, la seua figura s’ha construït des de la discreció, el treball col·lectiu i una idea molt clara: les grans institucions no se sostenen en noms propis, sinó en projectes compartits.

Quan va assumir la presidència, ho va fer amb una mescla de vertigen i il·lusió. No era per a menys: posar-se al capdavant de la banda civil més antiga d’Espanya implica custodiar més de dos segles d’història. Però lluny d’una visió personalista, Pérez Veses va apostar des del primer moment per un lideratge coral, basat en la confiança i la delegació. El seu mandat ha sigut, en essència, un exercici de reconstrucció: econòmica, institucional i, sobretot, emocional.

Va rebre una entitat amb tensions internes, dificultats financeres i una certa desconnexió entre els seus diferents estaments. Huit anys després, deixa una societat estabilitzada, amb una estructura de gestió més moderna i amb la confiança recuperada entre músics, socis i directiva. Eixa capacitat per a “cosir” la institució ha sigut, probablement, un dels seus majors assoliments.

Però la seua presidència no s’entén sense l’impuls artístic. Sota la seua direcció, la Banda Primitiva ha reforçat la seua posició en l’elit del panorama bandístico, acumulant premis en certàmens com València o Altea i apostant per una excel·lència musical sostinguda en el treball diari. L’elecció i renovació de directors, assumida amb valentia fins i tot en moments delicats, reflecteix la seua convicció que la continuïtat no ha de confondre’s amb immobilisme.

El bicentenari de la societat, celebrat en 2019, va ser el gran símbol de la seua etapa: una mirada al passat per a projectar el futur. Concerts, exposicions i actes institucionals van servir no sols per a commemorar, sinó per a reafirmar el paper central de la música en la identitat de Llíria, una ciutat que no s’entén sense les seues societats musicals.
En el personal, Pérez Veses reconeix haver recuperat la fe en el col·lectiu.

El seu pas per la presidència li ha reafirmat en una idea senzilla però poderosa: liderar no és imposar, sinó escoltar, dialogar i generar consensos enmarxa amb la serenitat de qui sent el treball complit i amb una voluntat clara: deixar pas. Perquè, com ell mateix defensa, en institucions vives com el Clarí, el relleu no és una renúncia, sinó una garantia de futur.

Dimensió personal: la presidència des de dins: 200 anys d’història

Quan va assumir la presidència, què va sentir el primer dia en asseure’s en el despatx?

El primer, una gran responsabilitat, però al mateix temps una gran il·lusió. Posar-se al capdavant d’esta gran societat suposava un gran esforç i una gran feina en honor de millorar, fer créixer i consolidar el gran llegat rebut dels nostres avantpassats.

Des del primer moment tenia clar que el projecte no era un projecte unipersonal ni presidencialista. El gran resultat d’estos huit anys li ho devem a totes i cada una de les persones que han format part de la junta directiva. Des d’ací el meu més sincer agraïment a totes elles.

Quin va ser el seu repte en començar el mandat? Tal vegada el 200 aniversari de la fundació de la societat? La commemoració va ser molt rellevant. Amb quin objectiu es va programar?

Abans d’afrontar la commemoració del 200 aniversari existien altres fronts oberts que necessitaven amb urgència l’atenció de la junta. La situació econòmica, l’obertura del nou curs escolar amb una escola de música sota mínims, una ruptura entre la junta i els músics, refer els ponts de les relacions institucionals i sobretot tornar a generar confiança entre els socis i simpatitzants.

Bé és cert que una vegada la nova junta es va posar a treballar es van anar buscant solucions per a cada un dels fronts oberts i vam poder afrontar amb èxit la preparació del bicentenari.

Va ser sense cap dubte un gran any, amb infinitat de concerts, conferències, exposicions, esdeveniments i actes socials i festius, sense oblidar el merescut homenatge del Certamen de València, tot això amb el clar objectiu de posar en valor la nostra història, el nostre present i el nostre futur.

Què ha canviat en vostè personalment en estos huit anys?

He de reconèixer que al llarg d’estos quasi huit anys he recuperat la confiança en la col·lectivitat. Quan treballes amb un grup de persones l’objectiu de les quals és el mateix i a més de manera desinteressada, tornes a creure en les persones, tornes a creure en l’amistat i, sobretot, tornes a tindre esperança en el futur.

Visió inicial i objectius complits

Amb quin projecte o idea força es va presentar a l’inici del seu mandat?

Crear un gran grup de clariners i clarineres disposades a donar-ho tot pel Clarín i ací ha estat l’èxit de la meua tasca al capdavant de la Primitiva. Tindre clars els objectius, delegar i confiar. He tingut la gran sort, i el Clarín també, de comptar a cada moment amb les millors persones per a afrontar els diferents reptes. Per això sempre estaré agraït a totes les persones que han passat per la junta en estos anys.

Mirant arrere, quins objectius considera plenament complits?

Sense pecar de prepotent, crec hem anat marcant objectius a poc a poc en la mesura en què podíem assolir-los. I crec que si no tots, hem acomplit la immensa majoria.

Els cinc fronts oberts a l’inici del meu mandat, crec hui dia, podem donar-los per tancats. Són, com sempre degueren ser, assumptes de la gestió diària. S’han de continuar millorant i obrint nous objectius.

Què li hauria agradat fer i no va poder?

Tal vegada el gran repte de tornar a participar en el Certamen de Kerkrade. Però crec que aspectes més mundans com tramitar la sol·licitud d’utilitat pública, la creació d’una fundació i modificar els estatuts socials per a adaptar-los als nous temps són assumptes que han quedat en el calaix.

Quina va ser la decisió més difícil que va haver de prendre? I la més encertada?

Crec que una mateixa respon a les seues dos preguntes. Decidir el relleu en la direcció de la Banda ha sigut la decisió més difícil que he hagut de prendre, però la vaig prendre pensant que era el millor. Quan estàs al capdavant d’una institució com el Clarín, has de prendre decisions que tothom no comprén, encara que totes es prenen pel bé general.

Resultats artístics i projecció internacional

Quins han sigut les fites musicals més rellevants d’estos huit anys?

En els més de dos-cents anys d’existència de la Banda Primitiva, l’excel·lència musical ha sigut una de les seues senyes d’identitat. Sempre ha estat a un gran nivell musical i crec sincerament que, en estos huit anys, hem tornat a estar en el més alt del panorama musical. Amb la nostra participació en els diferents certàmens hem posat de manifest que amb treball, tenacitat i bon fer, la música de banda deixa de ser la germana pobra de la música simfònica.

Quin concert o certamen recorda com especialment simbòlic?

Totes i cada una de les participacions en els diferents certàmens -tant de la Banda com de l’Orquestra o de la Banda Juvenil- han sigut per a mi molt especials. Ser el president de l’agrupació que obté el primer premi, la menció d’honor o la màxima puntuació, m’ompli d’orgull; no per mi, si no per tots els que formem la gran família clarinera. Ara bé, si tinc de decantar-me per un concert, sens dubte, és pel de la celebració del bicentenari al setembre de 2019. Veure com tota la societat es bolca en una gran celebració trau tot el sentiment que els nostres avantpassats ens han anat inculcant generació rere generació.

Com ha evolucionat el nivell artístic de la banda durant la seua presidència?

El nivell artístic de la Primitiva sempre ha estat a gran nivell. Des d’un principi, nosaltres buscàrem potenciar l’excel·lència musical i, per a això, apostàrem per la col·laborar amb grans directors i, sobretot, apostàrem pel treball diari tant amb els músics amateur com amb els professionals. Les actuacions de la banda, tant al juliol passat en el Certamen de València, com al desembre en el d’Altea, responen a la seua pregunta. Vull agrair públicament el gran esforç i professionalitat de tots i cada un dels músics que formen part de les diferents agrupacions. Sense la seua implicació i treball tot això no hauria sigut possible.

Quin paper han jugat els directors titulars en eixa evolució?

Durant estos huit anys, han passat dos directors titulars. Quan vaig assumir la presidència, vaig confirmar a Javier Enguidanos com a director titular i amb ell duguérem a terme tots els actes de bicentenari i guanyàrem els certàmens d’Altea en 2021 i València en 2022 amb un gran nivell artístic. Igual que sempre he dit que el meu límit com a president serien huit anys; la meua idea es replica amb la banda. Al capdavant de la banda no s’ha de perpetuar cap director i, per això, després de l’eixida de Javier i, després d’un període amb directors convidats, contractàrem a Pedro Vicente com a director titular. A la vista, o millor dit a cau d’orella de tots, ha quedat palesa la impremta de cada director i com cada un ha entès el concepte d’excel·lència musical i l’ha trasllat als seus músics.

Continua sent el certamen de València el gran termòmetre del prestigi o hui hi ha altres indicadors?

El prestigi es guanya dia a dia amb treball, serietat i compromís. Ara bé, els grans certàmens com el de València atorguen un plus extra al prestigi de totes les societats participants. Fruit de l’esforç col·lectiu són els grans èxits de la nostra societat. En estos huit anys la nostra societat ha acumulat set grans premis en els diferents certàmens en els quals hem participat. Dos per part de la Banda a València 2022 i 2025 i dos a Altea, 2021 i 2025; altres dos de l’Orquestra en el Certamen CaixaBank en 2019 i 2023; i un de la Banda Juvenil en Certamen Nacional de Azuaga (Badajoz) en 2024.

Gestió, economia i modernització

Quina era la situació econòmica a l’inici i quin és ara?

A poc a poc hem anat millorant considerablement la situació econòmica de la societat, i en els pròxims mesos, podrem donar per liquidats els compromisos crediticis que es van haver de firmar en el passat. La situació actual és estable i podem dir que està controlada. Com en tot projecte col·lectiu, cal gestionar les despeses en funció dels ingressos. El més complicat és fer coincidir els períodes de cobrament i pagament per a no desquadrar els fluxos de tresoreria.

Quines mesures de gestió considera més transformadores?

L’estructuració de les diverses àrees de la societat en àrees de decisió amb la supervisió i assessorament de l’àrea econòmica, ens ha permès el control de la situació financera. La gran labor dels diferents vicepresidents i membres de les àrees de funcionament ens ha permès una millor conciliació entre les necessitats i les obligacions.

La gestió -tant econòmica com salarial de l’escola de música i del personal de la societat- ha sigut un dels eixos transformadors de la gestió. Hem aconseguit, amb gran esforç i compromís per part de l’àrea educativa i econòmica, donar continuïtat i seguretat al claustre i, per tant, major qualitat i eficiència als nostres alumnes.

Com ha evolucionat la relació amb les administracions públiques?

Des que prenguí possessió com a president, una de les prioritats va ser reconstruir els ponts amb les diferents administracions. La seua majestat Felip VI va acceptar la Presidència d’Honor per als actes del Bicentenari. Hem rebut en les nostres instal·lacions a la ministra de Ciència i Tecnologia, Diana Morant, al M.H. president de la Generalitat Ximo Puig, així com als consellers Vicente Soler, Ana Barceló i Vicente Marzá.

Destacar les bones relacions amb el Consell Valencià de Cultura, que va realitzar una sessió en el nostre teatre en 2019.

Les relacions amb l’Ajuntament de Llíria crec que són excel·lents i això va facilitar la millora del conveni de col·laboració subscrit entre els dos.

Dimensió social i educativa

Com ha evolucionat l’escola de música en estos anys?

Una de les apostes de la nova junta directiva en el moment d’assumir la direcció va ser sens dubte l’escola de música. Amb gran faena i esforç com he comentat, podem afirmar que en este moment l’escola gaudix de bona salut. L’educació musical dels nostres joves és una part essencial de la seua educació. La música contribuïx de manera significativa en l’estructuració racional del pensament i treballar des de la infància, sens dubte, contribuïx a la seua formació. El centre és essencial en la formació dels nous educands de les diferents agrupacions tant de l’orquestra com de la banda juvenil. El mes de novembre passat, coincidint amb la celebració de Santa Cecilia, es van incorporar més de quaranta alumnes de l’escola a la nostra banda juvenil.

Continuem apostant per l’educació musical i per això tenim subscrits diferents convenis de col·laboració amb diferents col·legis de la nostra ciutat per a impartir ensenyances musicals als joves de Llíria. L’aposta de l’escola per la inclusió i integració de persones amb alguna dificultat funcional, ens va fer mereixedors del Premi Euterpe a l’Acció Social de la FSMCV.

Quin paper té hui la societat musical en la identitat del municipi?

No tenim cap paper. Som municipi, som poble, formem part inseparable i indissoluble de Llíria. Llíria no s’entén sense les seues societats musicals, formem part del seu ADN. Som ciutat creativa de la música pels nostres músics i músiques. Els nostres més de dos-cents anys d’existència ens distingixen i ens afermen com a ciutat de la música. La música ens identifica com a municipi i ens projecta cap al futur. Hem de ser capaços d’aprofitar la gran oportunitat que la música ens oferix per a projectar-nos cap a l’exterior i, al mateix temps, ser una atracció turística que contribuïsca a impulsar el nostre teixit econòmic, social i gastronòmic.

Se sent la mateixa passió que fa dècades? O alguna cosa està canviant…

Com tot en esta vida, la passió va canviant, no baixant d’intensitat. Eixa passió és la que ens impulsa a continuar treballant pel futur. Tot nostre treballa en estos huit anys ha estat carregat de passió, sentiments i orgull. Participar en un concert, una cercavila, un certamen, una celebració, una acte civil o religiós, etc. sense passió no seria el mateix.

En les últimes dècades i anys la passió ha passat de ser visceral a una passió compromesa, plena de sentiments i de respecte.

Lideratge i convivència

Presidir una societat musical històrica implica gestionar egos, sensibilitats i tradició. Com es fa?

Amb generositat, humilitat i determinació. Una fórmula que servix perquè després de huit anys, els que hem format part de la junta puguem estar orgullosos del treball realitzat. Tots -els socis, els músics, els directius- tenim eixe sentiment de responsabilitat, de propietat i de pertinença i això a vegades és difícil de compaginar. El dret a opinar i exigir és ineludible, el Clarín ens importa a tots. La simbiosi entre la junta, els músics i els socis ens ajuda a la presa de decisions.

Què ha aprés sobre lideratge en este temps?

Que el lideratge no és imposar; és escoltar, parlar, dialogar. La posada en comú d’opinions distintes ens ajuda a gestionar i administrar la societat. El millor líder és aquell que confia, delega i fa costat als seus col·laboradors. La junta en el seu conjunt és qui lidera. Ser una pinya transmet seguretat, confiança i aferma les decisions que es prenen.

Què significa per a vosté “servir” a una societat musical?

Gestionar no sols l’herència rebuda, sinó gestionar el present i establir les bases per a gestionar el futur i, al mateix temps, retornar de manera desinteressada tot allò que la societat musical ens aporta. Tots estem en deute amb les societats musicals. Elles representen un aspecte cultural de valor incalculable i poder aportar part del nostre temps, experiència i capacitat, és servir al bé comú.

Quin llegat humà li agradaria deixar?

Tot el que jo com a president i tots i cada un dels membres de la junta sempre hem actuat pensant en el Clarin. Hem pres decisions més o menys encertades, però totes elles han sigut meditades i encaminades a millorar la nostra benvolgudíssima Banda Primitiva. Tots hem treballat perquè la pau social siga un dels principis bàsics de la convivència en comú. El consens i la comprensió entre tots els estaments que formem la família clarinera, ens enfortix no sols com a persones sinó també com a institució.

Mirada al futur

En quin punt deixa la societat musical?

No soc jo qui hauria de contestar a la pregunta; són els músics, alumnes, professorat, socis, treballadors i simpatitzants els que han de valorar la situació actual. Jo tan sols puc dir, que, des del meu punt de vista, la situació, amb aspectes a millorar, és molt millor a la rebuda. Hem treballat per a consolidar i millorar totes i cada una de les àrees de la societat. Espere haver-ho aconseguit i facilitar el treball de la nova junta.

Quin creu que és el gran repte dels pròxims deu anys?

Tal com vam demostrar amb la nostra participació en el Certamen d’Altea, la combinació de diferents arts escèniques. Les engrandix i les acosta al públic. Pensar únicament amb el cor ens pot conduir a un lloc sense eixida, però hem de trobar la manera de consensuar el cervell amb el cor i buscar les contraprestacions que equilibren les dos ànimes.

Les societats musicals continuen sent el fenomen cultural més singular d’Europa?

Posar en valor els valors de la convivència intergeneracional és un valor innegable de les societats musicals. Són, sense cap gènere de dubtes, els motors culturals de la majoria de municipis de la nostra comunitat. Contribuïm a satisfer les inquietuds culturals i educatives d’una gran part dels valencians. Les societats musicals estem pràcticament en la totalitat de les manifestacions culturals del nostre territori. Som els verdaders vertebradors de la Comunitat Valenciana.

Què han de fer per a continuar sent-ho?

Adaptar-se a les noves realitats, saber compaginar les  activitats i objectius de les societats musicals amb les inquietuds de tots els que formem part d’estes. Si tots els estaments que formem part de les societats musicals treballem units i en la bona direcció, seguirem per molts anys sent un referent cultural.

Si poguera donar un consell a qui li substituïsca, quin seria?

Donar consells és fàcil, el difícil és aplicar-li’ls a un mateix. Només puc demanar-los humilitat, consens i responsabilitat en honor d’oferir a tots els que formem part del Clarin la importància que cada un tenim. Compte, manyaga i saber escoltar. Tan sols espere haver pogut aplicar eixos consells durant el meu període al capdavant.

La FSMCV viu una tensió interna. En una assemblea recent es van canviar els estatuts eliminant el límit de dos mandats per a càrrecs directius i canviant el sistema de votació, de línies obertes a línies tancades Què opina?

Soc el primer que per pròpia voluntat he establit la meua pròpia limitació en huit anys. Estic convençut que fer un pas al costat augmenta i afavorix l’aposta d’altres persones per a assumir la responsabilitat d’estar al capdavant de qualsevol institució i més en una societat sense ànim de lucre i de manera desinteressada. La federació és la casa de tots i els seus dirigents han de ser capaços de fer compatibles les diferents sensibilitats que en ella conviuen.

Preguntes emocionals…

Si haguera de resumir estos huit anys en poques paraules, quins serien?

Molta música, molta faena, molts maldecaps, molta satisfacció, molta felicitat i, per damunt, de tot molta amistat. Un esforç col·lectiu i personal que ha valgut la pena viure.

Què sentirà el dia que deixe la presidència?

Em vaig amb la consciència tranquil·la i amb la sensació del treball ben fet. Deixe de ser el «Presi» per a passar, amb orgull, a formar part dels expresidents. Deixe de ser el president de la junta per a ser un més del grup d’amics que hem conformat en estos anys de convivència i ardu treball.