L’Orquestra de València i el seu director titular Alexander Liebreich tanquen la temporada 2023/24 amb dos programes seguits, en abonament hui divendres i extraordinari dissabte, a la Sala Iturbi i a les 19.30 hores, penjant en els dos concerts el cartell de “tot venut”.
I és que tant els cèlebres Carmina Burana de Carl Orff com el Concierto de Aranjuez del mestre Joaquín Rodrigo han despertat una gran expectació des de l’inici del curs.
El director del Palau, Vicente Llimerá, ha volgut destacar que “conclou la nostra actual temporada de la mateixa manera que va començar, amb l’Orquestra de València i el mestre Liebreich omplint la Sala Iturbi, i demostrant al llarg de tot el curs la fidelitat del nostre públic amb la seua orquestra i amb la nostra programació”. En este sentit, Llimerá ha afegit que “no és gens fàcil penjar el cartell de “no hi ha bitllets” dos dies seguits, en un mes com el de juny i en una sala de l’alta capacitat de la Sala Iturbi, de manera que no podem estar més satisfets”.
D’esta manera, divendres i dissabte, el públic podrà gaudir de l’obertura La capricciosa corretta de Vicente Martín i Soler, per a després escoltar el Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo, que serà interpretat per la guitarrista Ana Vidovic. La partitura, profundament melòdica i tan cèlebre universalment pel seu Adagi, se situa com l’obra més reproduïda de la història de la música occidental.
Conclourà el programa amb els Carmina Burana de Carl Orff, en els quals intervindran també la soprano Sara Blanch, el tenor Joaquín Asiáin, el baríton André Baleiro, l’Escolania de la Mare de Deu dels Desemparats i l’Orfeó Pamplonés.
Es tracta d’una cantata escènica de 1937, que reunix cançons en llatí, alemany i francés antic i en les quals la declamació dels textos té un paper molt important. L’exaltació de la primavera, la naturalesa i l’alegria de viure conviuen amb els plaers mundans introduint a l’oient en una espècie d’encantament ritual.
En el concert extraordinari de dissabte, hi haurà un únic canvi, ja que s’interpretarà el cèlebre “Bolero” de Ravel en lloc de l’obra de Martín i Soler. En esta partitura, el compositor francés realitza un magistral repàs dels diferents instruments de l’orquestra i la seua sonoritat, per a culminar en un espectacular gran crescendo que sempre suscita fascinació. Des de la seua estrena en 1928, s’ha convertit en una de les obres més cèlebres i difoses del món.
