L’experiència i el coneixement del panorama musical de Marga Landete com a Directora Adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC permet una programació contrastada amb tots els territoris valencians, els gèneres musicals, les aficions i oficis relacionats amb la música. Música clàssica, però també avantguardista; joves autors emergents i consagrats i festivals i cicles de concerts de nova creació i manteniments d’altres esdeveniments musicals fonamentals en el panorama valencià. Sobre els reptes d’aquest 2023 hem volgut parlar amb Marga Landete perquè ens avance com planteja l’IVC aquest any.
Després d’uns anys marcats per la pandèmia, com es presenta 2023 musicalment parlant a l’IVC?
En el 2020 només deixàrem de produir concerts durant 4 mesos i en juliol de 2020 fórem els primers en reprendre l’activitat al Teatre Principal amb el Festival Polirítmia. En 2023 no només hem recuperat el ritme pre-pandèmia sinó que l’hem augmentat fins arribar a produir 14 festivals i al voltant de 140 concerts a l’any. Hem multiplicat per 4 el pressupost en producció des de 2015 i hem augmentat un terç els catxets que paguem, perquè volem que els nostres artistes treballen en bones condicions.
D’aquesta manera, 2023 es presenta com un any on hem recuperat completament la normalitat i on oferim al la ciutadania una programació diversa tant en estils musicals com en propostes. D’ací no res encetarem el Festival Música i Lletra de cançó d’Autor en Xàtiva, estem acabant el circuit Sonora 2022/23, omplirem de música d’arrel tradicional la plaça de l’Ajuntament de València amb el Festival Polirítmia, escoltarem músiques inusuals en setembre en ENSEMS o gaudirem de la música antiga i barroca al Castell del Papa Luna a Peníscola… Es un esforç monumental però contem amb molt bones direccions artístiques i un equip de producció molt implicat.
Quins són els reptes/actes principals o més destacats d’aquest 2023 de l’IVC?
Hem parlat dels concerts i festivals, que són una branca molt important del nostre treball, però una part imprescindible i menys visible és tota la tasca que estem fent per tal de consolidar el teixit professional de la música valenciana. Hem passat a unes ajudes al sector professional de 173.000€ en 2015 a 2.120.000€ enguany.
I no només es tracta d’una qüestió econòmica, estem treballant colze a colze amb el sector en projectes com la Fira Valenciana de la Música-Trovam o la recentment creada Valencian Music Office, amb els que pretenem difondre i internacionalitzar els nostres artistes i empreses. En abril, per exemple, publicarem el número 0 de l’Anuari de la Música Valenciana, on farem una fotografia inicial de la situació del nostre sector i el seu impacte econòmic i laboral. També, i a petició del sector, hem publicat en valencianmusicoffice.com un directori que inclou artistes i compositors, però també empreses imprescindibles en la cadena de valor de la activitat musical que oferixen des de lloguer d’equipament a serveis de sonorització, management, o comunicació, entre altres.
Un dels punts més satisfactoris d’aquests últims anys és veure com l’entramat empresarial i artístic s’ha anat enfortint gràcies a la nostra implicació institucional però també, i especialment, per l’esforç que ha realitzat els seus agents per organitzar-se a través d’associacions professionals, que ha culminat en el naixement en 2022 de la FEVIM: Federació de la Indústria Musical Valenciana.
Quina valoració feu de la segona edició del Circuit de Música Valenciana – Sonora?
La programació musical que es feia des de Culturarts, abans de la creació de l’IVC estava limitada a una estils musicals molt determinats i lligats a la música acadèmica. Teníem clar ens havíem d’obrir a altres estils musicals sense donar l’esquena a projectes molt consolidats i referents, com ENSEMS o el festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola. També ens havíem marcat com a objectiu augmentar el coneixement dels nostres artistes al públic valencià, que havien estat abandonats durant molt anys pels mitjans de comunicació públics i les institucions, i en alguns casos, silenciats. Per això creàrem el Premis Carles Santos de la Música Valenciana, que actualment ja estan plenament consolidats.
De la unió d’aquestes dos necessitats i la de descentralitzar la nostra programació, va nàixer el Circuit Sonora que, com sabeu, porta els guanyadors i alguns finalistes del Premis Santos, per tot el territori valencià durant el mesos de tardor i hivern. És un dels festivals de nova creació que més satisfaccions ens estan donant juntament amb el Festival Polirítmia. Sonora és un cicle obert a la curiositat i la sorpresa. Les propostes en gira són d’excel·lent qualitat, com a propostes guardonades als Premis Santos que són, i ofereixen als diferents públics estils musicals completament variats.
Per la vostra experiència programant actes culturals, quin tipus d’activitats són les que més quantitat de públic atrauen? I quin seria el perfil del públic?
La nostra programació no busca públics massius, perquè, entre altres coses, no és la nostra missió fer la competència a la iniciativa privada. Crec que des d’allò públic s’ha d’apostar per una programació de qualitat, diversa i paritària que complemente l’oferta comercial i garantisca els drets culturals de tota la ciutadania. Ens encanta veure plens els teatres i auditoris, clar està, però el nostre objectiu últim és donar un servei cultural per tot el territori valencià que, a més a més, ens ajude a impulsar les carreres dels artistes emergents, aquells dedicats a les músiques minoritàries o aquells consolidats que han patit durant dècades la desatenció de les institucions.
