Este professor de piano al Conservatori Professional de Música Mestre Berenguer de Teulada és, a més, DJ professional, director d’una colla de dolçaines i tabals i pianista acompanyant.
/// Jordi Company ///
Santi diu que no sap molt bé com la música arriba a la seua vida. Li han contat que quan era menudet i passava la banda de Benissa per baix de casa, ell agafava les tapadores de les paelles i les cassoles i les colpejava l’una contra l’altra, com si fóren plats. Pum, xam, pum xam. Quin músic o música valenciana no ha fet això alguna vegada a la vida?
Els pares de Santi Bertomeu no han sigut músics de banda, però ell ha viscut des de ben menut el que era tindre la música a casa. El seu iaio va ser un d’aquells homes de camp que cantava. ‘Cantava molt’, recorda. ‘Va ser un dels riberers de Benissa. Abans, alguns veïns del poble se n’anaven a la Ribera a treballar els cultius de l’arròs i allà cantàven cançons de batre, entre d’altres’.
P: Tu recordes al teu iaio cantant, clar… La gent abans cantava més, veritat?
R: I tant! Per al meu iaio cantar era una cosa normal, eren cants de faena, no era fer rotgle per a cantar i que la gent et mirara. Ara això s’ha perdut, com quasi tot, per la comoditat. Ara encens la ràdio o l‘Spotify i desconnectes. Ja no es creen cants com abans.
El Santi Bertomeu de xicotet era una persona molt introvertida, potser per això el seu professor no el va deixar ser percussionista i li «va donar» el piano. ‘Encara recorde quina plorera vaig agafar aquell dia a la secretaria de l’Escola de Música. Jo volia ser timbalero, disfrutava molt veient-los tocar, però em van donar el piano’. Anys després, no li ha eixit gens malament la jugada, ha aconseguit ser professor de piano al Conservatori i, a més, ha tocat els timbals a una Entrà de Moros i Cristians a Benissa. El somni d’aquell xiquet s’ha complit.
‘El piano és un instrument complicat, com tots. Un dia pots voler-lo molt i l’altre odiar-lo. Però la música és com pujar a l’Everest, un dia tens unes vistes i altre dia unes altres, però sempre acabes fent cim’. I quina raó té, Bertomeu. Diu que ell no es cansa de la música perquè és tan gran que sempre hi ha lloc per al coneixement i el nou aprenentatge. D’açò últim, d’aprendre bé, li ve en bona part la seua devoció per l’ensenyament.
P: Escolta’m, Santi, i com és un bon professor?
R: ¡Puff! Difícil resposta. Un bon professor de música és aquell que sap motivar a l’alumne, que sap il·lusionar-lo. Mira, nosaltres en un curs acadèmic solem tindre unes trenta classes. En tot el curs. En eixes trenta classes no es pot aprendre cap instrument, Jordi. El que tú deus fer com a professor és ensenyar a l’alumne a entendre l’instrument i motivar-lo perquè vaja a casa i tinga ganes de tocar-lo. Més que professor, deus ser una espècie d’acompanyant que porta a l’alumne de la mà.
P: És difícil ser un bon professor, aleshores.
R: (Riu) Em poses en un compromís! És el model que tenim i no sempre funciona tant bé com voldríem. A mi el que més ràbia em fa és que això perjudica directament als alumnes. I no només des de les aules pròpies de música, també en ocasions des de l’institut. A mi l’orientadora de l’institut em va dir que estudiara una altra cosa (a més de la carrera de música) perquè només amb això no podria fer camí. Mai s’han pres seriosament els estudis professionals de música. Mai.
P: Sempre mirant-vos amb inferioritat, als músics.
R: Sempre se’ns ha identificat com els bohemios que estudien música i se’ns ha mirat malament, també des d’algunes institucions. Les estadístiques demostren que la gent que estudia música és la que millors notes trau a l’institut. I, a més, no hi ha cap carrera professional que tinga tants anys d’estudi. Per ser músic professional, mínimament deus haver estudiat 14 anys.
Santi Bertomeu és, a més de professor de piano al Conservatori, DJ. Ara, com la majoria dels seus companys es troben en una situació molt delicada. Els bolos s’han cancel·lat, les ajudes no han arribat com s’esperava i no s’ha deixat de pagar. Este reconegut DJ de Benissa té diversos espectacles, entre ells, el Tallarina On Tour, un show musical amb animació que és l’antítesi a l’època COVID. Un públic -sempre multitudinari- entregat, uns animadors que interactuen amb ell, fins i tot, donant-los llepolies de la mà a la boca. Impensable ara, vaja. ‘La solució és la vacuna. Quan tots estem vacunats, tot tornarà a ser normal, però passarà un temps fins que el sector es recupere al cent per cent. La gent té ganes d’eixir i nosaltres també, però hem de ser conscients que ho hem de fer amb responsabilitat quan se’ns deixe. I, per descomptat, ara s’han de complir les normes i les mesures que dicten les autoritats sanitàries. Responsabilitat o no eixirem d’esta, i tots volem eixir perquè tots tenim moltes ganes de passar-ho bé’.
Santi Bertomeu viu per i per a la música en totes les seues vessants. A més, és un eclèctic professional en tota regla. ‘No tinc altres aficcions perquè tinc la sort de viure del que més m’agrada: la música. Així que, realment, no treballaré mai’, conclou.
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: Santi Bertomeu, professor de piano al Conservatori Professional de Música Mestre Berenguer de Teulada. Font: Santi Bertomeu.
Imatge 2: Santi Bertomeu punxant a un dels seus espectacles. Font: Tallarina On Tour.
Imatge 3: Una de les actuacions del Tallarina On Tour. Font: Tallarina On Tour.
Imatge 4: Santi Bertomeu dirigeix la colla de dolçaines i tabals Pere Bigot de Benissa. Font: Santi Bertomeu.
