viernes 24 marzo, 2023
Les Bandes de Música
  • Inici
  • Notícies
    • Societats Musicals
    • Clàssiques
    • Contemporànies
    • Educació
    • Resta de Espanya
    • Presències Permanents
  • Entrevistes
  • Reportatges
  • Arts Escèniques
  • Opinió
  • Events
  • lasBandas
  • La Traca
  • La Botiga
    • PDFs al teu abast
Sin resultados
Ver todos los resultados
  • Inici
  • Notícies
    • Societats Musicals
    • Clàssiques
    • Contemporànies
    • Educació
    • Resta de Espanya
    • Presències Permanents
  • Entrevistes
  • Reportatges
  • Arts Escèniques
  • Opinió
  • Events
  • lasBandas
  • La Traca
  • La Botiga
    • PDFs al teu abast
Sin resultados
Ver todos los resultados
Sin resultados
Ver todos los resultados
# # #
lasBandas Notícies Societats Musicals

(Pioneras) 1937: L’entrada de les dones a la Unió Lírica Pinosense

Redacció Redacció
5 de enero de 2023
en Societats Musicals
94 4
0
(Pioneras) 1937: L’entrada de les dones a la Unió Lírica Pinosense

Orquestra amb Agustín Fuster, ca.193

156
COMPARTIDOS
2k
VISTAS
Compartir en FacebookCompartir en Twitter

 

Per Jorge Almarcha Ochoa

Graduat en Ciències Polítiques per la Universitat de València

 

…Después da cuenta la Presidencia, de que el Director D.Agustín Fuster, le había propuesto la admisión en la Sociedad como músicos de varias chicas que asisten a las clases de solfeo y que dentro de poco tiempo estarán en condiciones de poder entregárseles un instrumento. La Junta, después de largo y detenido estudio, acuerda dar entrada a la banda de música de la Sociedad a las chicas mencionadas, siempre que sus padres, se comprometan a, en su día, dejarlas salir dentro y fuera de la localidad a cumplir cualquier contrato que pudiera presentarse…

(Acta de la sessió ordinària de Junta Directiva del dia 31 de març del 1937. SIG.ASULP 23/3)

 

 

D’esta manera, i després de pocs anys de marxa, la nostra societat va acceptar integrar en el seu si al gènere femení. Encara que podem afirmar que amb anterioritat a este fet a les dones ja se’ls havia permés formar-se musicalment en l’acadèmia, no se’ls havia possibilitat fins aquell moment l’accés a la banda de música.

Per a intentar explicar la presa d’esta decisió podem assenyalar dos causes, principalment. En primer lloc, l’ambient emancipador de la dona en l’època republicana. I és que des de la proclamació del nou règim, es van portar a terme una sèrie de mesures legislatives per a avançar en el procés ja iniciat d’independència femenina. D’estes destaquen el sufragi femení, integrat en la pròpia Constitució republicana, o la Llei de Divorci de 1932, entre altres. Podem destacar també el desenvolupament i calat en l’imaginari col·lectiu de l’ideal de la mujer moderna, reflectit no sols en el seu aspecte i manera de vestir, sinó també en les activitats i facetes en les quals es mou, per a alliberar-se així dels rols del passat.

En segon lloc, i com a motiu fonamental, les pròpies necessitats de la guerra. Des de l’esclat del conflicte a mitjan 1936, les baixes de músics van ser constants per trobar-se quasi tots ells en edat d’incorporar-se a files. Esta circumstància va originar un romanent inutilitzat d’instrumental que podria ser emprat per altres educands. De fet, en la mateixa reunió en la qual es resol acceptar l’entrada de les dones, s’acorda també la recollida d’instruments en estes circumstàncies per a l’esmentat fi.

Gràcies a un llistat/inventari d’instrumental en possessió, podem concretar la identitat d’este grup de dones. Es tracta de les xiquetes Rafaelita Mira, Rosita Serrano i Teresina Albert. Relacionant-les a la primera d’elles amb el clarinet i a les dos restants amb la trompeta. A totes elles, a més de la seua proximitat d’edat, les unia un cert posicionament social i econòmic, que facilitava un millor accés a la cultura.

Relació nominal de músics amb expressió dels instruments en possessió, ca.1938

No obstant això, poc temps després, agreujades estes mateixes circumstàncies que van possibilitar l’admissió de les dones en la banda de música, van provocar la paralització total de l’activitat del conjunt. Perquè ja  a principis de 1938 es trobaven tots els músics, fins i tot el director, en el front. Es va decidir, per tant, que es recolliren tots els instruments propietat de la societat.

Acabada la Guerra, la reorganització de la banda que es va plantejar ja no va considerar el paper de la dona en la formació. Estes, malgrat no ser separades de l’estudi musical, van ser relegades a l’estudi del piano o altres instruments considerats “més concordes al seu sexe”.

En resum, i a pesar de l’escàs recorregut temporal d’esta experiència a causa de les circumstàncies bèl·liques, hem de dir que la importància d’este fet radica en el fet en sí, per ser pioner en comparació amb els nostres voltants. I encara que al cap i a la fi fora una decisió desigual i paternalista, ja que a diferència dels homes es posa especial èmfasi en la dependència de les dones, va poder marcar un abans i un després en la història de la nostra societat, i també, en certa mesura, en el conjunt de les societats musicals valencianes.

 

Rosita Serrano Villalonga (4/10/1923-25/07/2016)

Rosita Serrano a finals dels anys 30

Filla de Samuel Serrano, rellotger, i d’Hipólita Villalonga, va nàixer en la plaça Colón del Pinós un 4 d’octubre de 1923.

Des de xiqueta, va gaudir d’un ambient cultural propici en la seua pròpia casa. De fet, ja comptava amb antecedents musicals en la família, perquè el seu besavi, Cristóbal Sánchez, va ser organista en la catedral d’Oriola. A més, el seu pare, malgrat no ser músic, tenia un gran gust per este art.

Precisament en la plaça Colón, on també va desenvolupar la seua infància i joventut, va ser el lloc on es va instal·lar la primera acadèmia de la Societat Unió Lírica Pinosense l’any 1929. Allí van ser veïns d’Emilio Vidal Ruiz (“Don Justo”), un dels fundadors de la Societat i posterior president d’esta. Una forta amistat unia a les dos famílies, i especialment a Rosita amb la filla menor d’aquell, Elena Vidal Durá, per la seua pròxima edat.

Podem pensar que tots estos fets van ser determinants per a afavorir la iniciació en la música de Rosita.

En finalitzar la Guerra Civil, i negada la possibilitat de continuar amb l’instrument per a banda que se li va entregar durant la contesa, Rosita va decidir continuar la seua formació musical amb el piano. La prematura mort del seu pare en 1930, sumat a les pròpies conseqüències del conflicte bèl·lic, havien agreujat enormement la situació econòmica de la seua família. En tot cas, això no va impedir la continuïtat dels seus estudis, perquè Agustín Fuster es va oferir per a impartir-li-les de manera gratuïta donat el talent musical de la jove.

Amb la marxa de la nostra societat de Fuster en 1941, este va proposar a Rosita que li acompanyara al seu nou destí, Jumilla, juntament amb la seua família per a continuar amb la seua formació musical. Davant la negativa de la seua mare Hipólita a la proposta del director de la música, finalment va haver d’abandonar l’estudi del piano per la impossibilitat de sufragar les despeses de les classes al Pinós, amb Lolita Climent.

A pesar d’això, Rosita va continuar tocant de manera esporàdica durant els següents anys, per exemple, en alguns els balls i vetlades celebrades en La Peña, societat recretariva del poble. Encara que finalment, amb el temps, acabaria abandonant de manera definitiva la seua passió per la música.

 

 Rafaelita Mira Mira (14/02/1925-31/07/2009)

 

Rafaelita Mira (esq.) i la seua germana Marina (dta.) a mitjans dels anys 40

Filla d’Enrique Mira, comerciant, i de Rafaela Mira, va nàixer en la Plaça de la Constitució (actual plaça de l’Ajuntament) un 14 de febrer de 1925.

Va créixer en el si d’una família immersa de ple en la societat civil pinosera, per ser molts dels seus membres integrants o col·laboradors en diferents agrupacions del nostre municipi. De fet, també van secundar activament el projecte de la nostra societat des de les seues albors.

Igualment, la vinculació de la seua família amb la SULP, es va desenvolupar àmpliament en el camp de les relacions econòmiques i comercials. Concretament el seu avi, Enrique Mira Deltell, era el propietari de la casa on va habitar el primer director de la banda, Luis Almodóvar Rebagliato, també situada en un inici, com l’acadèmia, en la plaça Colón. A més, el seu pare, Enrique Mira Plá, proveïa d’alguns materials d’oficina i altres, com el paper de música, des de la seua ferreteria.

Acabada la Guerra, i com en el cas anterior, Rafaelita també va optar pel piano com a instrument per a continuar la seua formació musical. Possiblement seguint l’exemple de la seua germana major, Marina Mira, la qual també va tocar el piano i l’òrgan a l’església del Pinós fins a la seua defunció.

Va ingressar aquell mateix any 1939 en l’Instituto Nacional de Segunda Enseñanza de Yecla per la modalitat “lliure”, és a dir, que va continuar els seus estudis al Pinós per a examinar-se puntualment en aquell. D’aquí va passar al Jesús-María d’Alacant, on va estar uns anys més ja com a interna. Esta situació no va ser un impediment per a la continuïtat de la seua instrucció musical, sinó més bé tot el contrari, ja que allí va seguir ampliant els seus coneixements.

Ja de tornada al Pinós, va continuar professionalitzant la seua formació, examinant-se periòdicament per lliure en el Teatro Romea de Murcia, fins a obtindre el grau superior de piano. Preparant-se durant tot este temps en el nostre municipi amb la professora Lolita Climent.

Finalment es va casar en 1951. A partir d’aquell moment, i a pesar de no continuar la seua formació musical ni d’exercir com a tal, va seguir tota la seua vida practicant el piano, això sí, limitant-se a l’ambient familiar.

 

Teresina Albert Marhuenda (20/02/1925-22/04/1983)

Teresina Albert als Jocs Florals de 1943 (segona per l’esquerra)

Filla de José María Albert i de María Teresa Marhuenda, va nàixer al carrer Maisonnave un 20 de febrer de 1925.

L’afició musical en el seu cas, també ve fortament marcada per la seua família, sobretot pel costat matern. De fet, el germà del seu iaio Victorino, Juan José Marhuenda Picó, ja va ser músic i integrant del conjunt del cura García[1]. Així mateix, molts membres de la família també van recolzar el projecte de la nostra societat des dels seus inicis.

Íntima amiga de Rafaelita Mira, va créixer al costat del local que va servir d’acadèmia de la Unió Lírica, almenys des de 1935, propietat de Francisco Gracià Seva. Estes circumstàncies animarien sens dubte a Teresina a iniciar la seua formació musical en la nostra societat.

En el seu cas, i a diferència de les dos anteriors, no tenim referències de la seua continuació amb els estudis musicals després de finalitzada la Guerra Civil. Si bé un testimoni ens conta que, per insistència del seu avi matern, van adquirir un violí per a ella. No obstant això, està intenció acabaria infructuosa.

Posteriorment, va treballar tota la seua vida de bibliotecària en la Caja de Ahorros del Sureste de España fins, a la seua prematura mort.

 

[1] José García Pérez (El Pinós, 1875). Cura y gran aficionat a la música. Va organitzar conjunts musicals al poble a principis del segle XX. Va ser també autor de l’himne Viva Pinoso y su Banda.

 

Etiquetas: Pioneres
Redacció

Redacció

Relacionades Publicacions

El nuevo Casino-Bar de La Armónica de Buñol abre sus puertas
Societats Musicals

El nuevo Casino-Bar de La Armónica de Buñol abre sus puertas

16 de marzo de 2023
Concert de la SM l´Entusiasta de Benifairó de la Valldigna en solidaritat amb el poble ucraïnès
Societats Musicals

Concert de la SM l´Entusiasta de Benifairó de la Valldigna en solidaritat amb el poble ucraïnès

8 de marzo de 2023
La SAM d’Alginet convoca el Concurs de Composició Pascual Pérez Choví de pasdobles
Societats Musicals

La SAM d’Alginet convoca el Concurs de Composició Pascual Pérez Choví de pasdobles

8 de marzo de 2023
Publicació Següent
Carlos Pellicer, nou director de la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya”

Carlos Pellicer, nou director de la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya”

L’Ateneu de Cullera viu dos mesos amb un programa ple d’iniciatives socials

L'Ateneu de Cullera viu dos mesos amb un programa ple d’iniciatives socials

El valencià Gustavo Gimeno, el director espanyol més internacional, assaja en Les Arts ‘Jenůfa’

El valencià Gustavo Gimeno, el director espanyol més internacional, assaja en Les Arts ‘Jenůfa’

Seguisca'ns

cambra al Palau cambra al Palau cambra al Palau
Periòdic de la música, les músiques i la cultura popular
· Tots els mesos arribem puntualment als nostres seguidors, compradors i subscriptors.
· El primer periòdic que ens conta l’actualitat de la nostra música.
· Per a obtindre la col·lecció en paper o en PDFs. Emplena el butlletí ací
https://www.casa-mediterraneo.es https://www.casa-mediterraneo.es https://www.casa-mediterraneo.es
https://www.latraca.net/ https://www.latraca.net/ https://www.latraca.net/

Recomanades

El nuevo Casino-Bar de La Armónica de Buñol abre sus puertas

El nuevo Casino-Bar de La Armónica de Buñol abre sus puertas

1 semana hace
Carcaixent ofrece un nuevo concierto del cuarteto Vert de clarinetes

Carcaixent ofrece un nuevo concierto del cuarteto Vert de clarinetes

2 semanas hace
El Conservatori Professional de Torrent ret homenatge a Ángeles López Artiga

El Conservatori Professional de Torrent ret homenatge a Ángeles López Artiga

2 semanas hace
La SAM d’Alginet convoca el Concurs de Composició Pascual Pérez Choví de pasdobles

La SAM d’Alginet convoca el Concurs de Composició Pascual Pérez Choví de pasdobles

2 semanas hace

Categories

  • Agenda
  • Arts Escèniques
  • Clàssiques
  • Contemporànies
  • Educació
  • El Músic Llogat
  • Entrevistes
  • Events
  • Fent Barret
  • Ja al seu abast
  • lasBandas
  • Notícies
  • Opinió
  • Presències Permanents
  • Reportatges
  • Resta de Espanya
  • Societats Musicals

Navegar per etiqueta

Josep Lluis Galiana Juandedios Leal Pedro Rodríguez Pioneres Salvador Astruells Moreno Sandra Gómez
 cambra al Palau  cambra al Palau  cambra al Palau
 https://ivc.gva.es/val/escena-val/obra-publica-val  https://ivc.gva.es/val/escena-val/obra-publica-val  https://ivc.gva.es/val/escena-val/obra-publica-val
dia de la musica dia de la musica dia de la musica
https://sanimusic.net/ https://sanimusic.net/ https://sanimusic.net/
http://www.lliriamusica.es/ http://www.lliriamusica.es/ http://www.lliriamusica.es/
https://casinomusicaldegodella.com/ https://casinomusicaldegodella.com/ https://casinomusicaldegodella.com/
https://www.valenciabonita.es/ https://www.valenciabonita.es/ https://www.valenciabonita.es/

Destacades

Editorial lasBandas #59: El periodismo de proximidad y especializado: un valor identitario

L’artista multidisciplinari Boris Nieslony, al Centre del Carme

Antonello Manacorda torna a Les Arts amb la ‘Simfonia fantàstica’ de Berlioz, Debussy i el valencià Manuel Palau

Primavera cultural als espais de l’IVC a Castelló i Peníscola

El III Congreso Internacional sobre el patrimonio musical de la Corona de Aragón tendrá lugar en la Universitat de València

Dansa València desencadena 33 espectacles en el mes d’abril en la 36a edició del festival

Tendències

La pandemia, ¿una buena etapa para el desarrollo artì­stico?
Notícies

La pandemia, ¿una buena etapa para el desarrollo artì­stico?

Manoli Aracil
6 de abril de 2021
1

Ante las circunstancias más complicadas, el ser humano puede llegar a adaptarse a llevar mucho más allá...

Alberic organitza el 47 Festival de Bandes de Música

18 de junio de 2013

Concierto de primavera en la Unión Musical de Moncada

23 de mayo de 2013
Los acordes de ayer y de hoy en una enciclopedia

Los acordes de ayer y de hoy en una enciclopedia

23 de mayo de 2013

Rafael Garrigós imparte un curso de dirección en Colombia

23 de mayo de 2013
Les Bandes de Música

Las Bandas de Música de la Comunitat Valenciana

El primer diari en línia de la CV dedicat a tota la música en general (perquè tota la música és banda). Actualitzat diàriament.
Notícies, reportatges, cròniques i entrevistes.
Tots plegats per una informació de tot el que esdevé al voltant de totes les músiques i la cultura popular de la CV.
El més acurat està a www.lasbandasdemusica.com
Som també l'expressió de l'únic tabloide lasBandas que es dedica a mostrar mensualmente el millor la nostra música

Síguenos en las redes sociales:

Categorías

  • Agenda (2)
  • Arts Escèniques (144)
  • Clàssiques (298)
  • Contemporànies (416)
  • Educació (38)
  • El Músic Llogat (10)
  • Entrevistes (75)
  • Events (1)
  • Fent Barret (10)
  • Ja al seu abast (18)
  • lasBandas (26)
  • Notícies (5.229)
  • Opinió (28)
  • Presències Permanents (1)
  • Reportatges (5)
  • Resta de Espanya (7)
  • Societats Musicals (1.560)

Etiquetas

Josep Lluis Galiana (1) Juandedios Leal (4) Pedro Rodríguez (2) Pioneres (5) Salvador Astruells Moreno (1) Sandra Gómez (1)
  • Aviso Legal
  • Política de Privacidad
  • Contacto
  • Publicidad y Promoción

© La Traca Publicacions Valencianas, s.l.

Sin resultados
Ver todos los resultados
  • Inici
  • Notícies
    • Societats Musicals
    • Clàssiques
    • Contemporànies
    • Educació
    • Resta de Espanya
    • Presències Permanents
  • Entrevistes
  • Reportatges
  • Arts Escèniques
  • Opinió
  • Events
  • lasBandas
  • La Traca
  • La Botiga
    • PDFs al teu abast

© La Traca Publicacions Valencianas, s.l.

¡Dar una buena acogida!

Inicie sesión en su cuenta a continuación

¿Contraseña olvidada?

Recupera tu contraseña

Ingrese su nombre de usuario o dirección de correo electrónico para restablecer su contraseña.

Iniciar sesión
X