L’Institut Valencià de Cultura (IVC), anuncia la reedició de ‘El cançoner de Uppsala’, també conegut com a ‘Cançoner del duc de Calàbria’, un llibre que conté sobretot nadales espanyoles de l’època renaixentista.

Va ser recopilat en la cort de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València, i publicat en 1556, a Venècia, pel prestigiós impressor Girolamo Scotto. Constituïx un testimoniatge excepcional de la incorporació dels compositors relacionats amb l’entorn dels ducs de Calàbria, als corrents musicals del Renaixement primerenc.

L’imprés, amb format de llibre de cor, va ser descobert al principi del segle XX a la biblioteca universitària de la ciutat d’Uppsala (Suècia), pel musicòleg i diplomàtic Rafael Mitjana. La troballa va ser molt important perquè es tractava d’un dels rars impresos amb repertori vocal espanyol del Renaixement de gènere profà, i el primer editat a l’estranger.

Des de Rafael Mitjana han sigut diversos els estudiosos que s’han ocupat del Cançoner, entre ells el pianista de Vinaròs Leopoldo Querol. S’ha editat diverses vegades en forma de facsímil, però ningú havia realitzat una edició crítica fins que ho va fer la musicòloga Maricarmen Gómez Muntané per a la Biblioteca Valenciana en 2003, a instàncies de l’Institut Valencià de la Música. Esta edició incloïa un facsímil i es va exhaurir al cap d’un temps.

La nova edició de l’IVC prescindix del facsímil, perquè la Universitat d’Uppsala ha posat el llibre en format electrònic a la disposició del públic a través dels seus repositoris. La seua responsable científica incorpora la informació que en els últims anys ha aflorat entorn del repertori del Cançoner, en particular la que té a veure amb la vida i obra d’un dels seus autors millor representats, Mateu Fletxa el Vell.

Ferran d’Aragó  (Andria, Italia, 15 de diciembre de 1488 – València, 26 de octubre de 1550), no confondre amb El Catòlic, duc de Calàbria, era fill de Frederic II de Nàpols i va viure fins als 14 anys al regne napolità. Després es va traslladar a la cort de Ferran el Catòlic a Espanya i va arribar a casar-se amb Germana de Foix, la que fou segona esposa del rei Catòlic.

La seua condició d’amant i mecenes de la música guarda moltes concomitàncies amb la dels seus avantpassats, i molt especialment amb la del seu besavi Alfons el Magnànim (1396-1458). Els ducs van fixar la seua residència a València i entre els músics al seu servici destaca Luis Milán, compositor, poeta i sonador de corda de renom.

El Museu de Belles Arts de València té dins de la seua col·lecció un esplèndid retrat de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, obra de Giuseppe Facciponti.

En el Cançoner d’Uppsala predominen les nadales, però també hi ha cançons, estribots, cantigues i altres formes poetics-musicals de tipus tradicional, així com tons de cant pla i tons de cant d’orgue. El formen el tipus de cançons a les quals Juan Vásquez qualifica d»alegres’, que conten, en to cortés i popular, les cuites amoroses dels seus protagonistes o la bona nova del naixement de Crist.

Les obres es donen com a anònimes excepte una del compositor flamenc Nicolás Gombert. Però se’n poden atribuir altres a Bartolomé Cárceres i Mateu Fletxa, que serien els dos autors millor representats en el ‘Cançoner d’Uppsala’, i a Pedro de Pastrana, que va ser mestre de capella del duc. El desconegut autor de la recopilació, assegura Maricarmen Gómez en el seu estudi, degué ser un profund coneixedor del repertori.