L’Orquestra de València torna a visitar la Catedral per a interpretar este dimecres, 23 d’octubre de 2024, a les 19.30 hores, la Simfonia número 7 en Mi Major del compositor austríac Anton Bruckner. El concert el dirigirà el director bavarés Alexander Liebreich, titular de la formació simfònica valenciana.
L’entrada al recinte és gratuïta fins a completar aforament. La recollida d’entrades per al públic en general es realitzarà el mateix dia del concert a partir de les 10.00 del matí i es podran obtindre de manera presencial en les taquilles del Palau i de manera virtual a través de la web www.palauvalencia.com.
El director del Palau, Vicente Llimerá ha destacat que “des que l’Orquestra de València va debutar el 1950 a la Catedral, ha actuat en 32 ocasions i ha oferit al públic obres de caràcter espiritual o de temàtica sacra, que sempre han obtingut el reconeixement i l’admiració del públic”. Llimerá ha afegit que “en esta ocasió, serà tota una experiència poder escoltar en un espai arquitectònic únic com és la Catedral una obra mestra bellíssima, una simfonia monumental, amb la qual ens sumem al 200 aniversari del naixement de Bruckner, un compositor profundament religiós”.
L’Orquestra de València presenta esta partitura, que fa 140 anys, i en la qual Anton Bruckner va expressar la seua religiositat amb un estil nou i personal. De tota la peça destaca especialment l’adagi, de gran expressivitat i emotivitat. Esta setena simfonia va obrir les portes de Bruckner a la fama internacional.
La Simfonia núm. 7 és una de les obres més importants i populars d’Anton Bruckner. Va ser composta en un moment crucial de la seua carrera, quan estava consolidant el seu estil simfònic únic, caracteritzat per estructures monumentals, harmonies innovadores i un profund sentit espiritual.
Aquesta obra va ser estrenada en 1884 sota la batuta d’Arthur Nikisch a Leipzig, i va tindre un èxit immediat, sent la primera simfonia de Bruckner a ser àmpliament reconeguda.
La simfonia reflecteix la profunda admiració de Bruckner per Richard Wagner, especialment en l’ús de les tubes wagnerianes en l’adagi, la qual cosa aporta una dimensió heroica i emotiva a l’obra.
Com moltes de les simfonies de Bruckner, la Setena està impregnada d’un fort sentit d’espiritualitat, amb llargs passatges de contemplació i desenvolupament lent, seguits per moments de poder orquestral que semblen reflectir una cerca del transcendent.
No és casualitat que s’haja triat la Catedral per a la seua interpretació. Li ve com a anell al dit.
La Simfonia núm. 7 és vista com una obra clau en el repertori simfònic del segle XIX i una dels grans cims del romanticisme tardà.
