Poques obres ocupen un lloc tan central en la història de l’òpera com a Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart.
Estrenada a Praga en 1787 amb llibret de Lorenzo Da Posa’t, aquesta partitura pertany formalment al gènere del dramma giocoso, una combinació d’elements còmics i dramàtics que en mans de Mozart aconsegueix una profunditat inèdita i transforma per sempre el teatre musical europeu.
Basada en el mite del seductor don Joan —figura literària nascuda a l’Espanya del Segle d’Or i convertida després en símbol universal del desig sense límits—, Don Giovanni transcendeix molt prompte el relat moral sobre el càstig del llibertí. Mozart converteix al personatge en una cosa més complexa: una força vital inesgotable, fascinant i destructiva al mateix temps, enfront d’una societat que intenta imposar ordre, normes i responsabilitat.
Des del punt de vista musical, l’òpera representa una dels cims de l’anomenat bel canto entés en el seu sentit històric més ampli: la supremacia de la línia vocal com a vehicle d’expressió dramàtica. Encara que el gran bel canto romàntic de Rossini, Bellini o Donizetti arribaria algunes dècades després, en Don Giovanni estan ja presents alguns dels seus fonaments essencials: el frasege flexible, el cant entés com a expressió psicològica i una relació orgànica entre veu i orquestra.
La grandesa de Don Giovanni resideix en eixa mescla irrepetible de lleugeresa i profunditat. En poques obres conviuen amb tanta naturalitat l’humor, el desig, la violència, la tendresa i la tragèdia. El resultat és una òpera que sembla contindre ja tot el teatre musical posterior.
Escoltar hui Don Giovanni en versió semiescenificada permet a més centrar l’atenció en un dels seus majors miracles: la força amb què la música construeix el drama fins i tot quan l’aparell escènic es redueix al mínim. Perquè en Mozart, abans que decorats o artificis, és la música qui il·lumina l’escenari.
Presentació
El director Gerent del Palau, Vicente Llimerá; la subdirectora de Música, Nieves Pascual; el director Francesco Corti i les veus líriques, la soprano Francesca Pia Vitale, la mezzosoprano Arianna Vendittelli i el baix baríton Thomas Chenhall, han presentat, en versió semiescenificada, una de les joies operístiques de la història.
Serà interpretada en abonament demà divendres 12 de juny, a les 19.00 hores, i diumenge 14 de juny a les 18.30 hores, en concert extraordinari, a la Sala Iturbi, per l’Orquestra de València al costat d’un brillant repartiment vocal amb el Coro de la Comunidad de Madrid, Thomas Chenhall (Don Giovanni), Marco Saccardin (Leporello), Francesca Pia Vitale (Donna Anna), Marco Ciaponi (Don Ottavio), Arianna Vendittelli (Donna Elvira), Juliette Mey (Zerlina) i Louis Morvan (Masetto, vilatà, Don Pedro (Il Commendatore). Al capdavant dels dos programes, Francesco Corti, que destaca pel control del detall, la seua aclaparadora tècnica i notable solvència. La direcció escènica serà a càrrec de Benoît De Leersnyder.
S’ha triat l’edició Bärenreiter, l’estàndard acadèmic i professional més respectat, que es basa en el rigor científic i que és considerada com l’estàndard d’or (Urtext) per a cantants i directors d’orquestra de tot el món.
Vicente Llimerá ha destacat que Don Giovanni “és un abans i un després en la història de l’òpera i estic segur que no deixarà indiferent a ningú”. Llimerá ha mostrat la seua satisfacció per “poder comptar amb el mestre Francisco Corti, i este gran elenc de cantants”, i ha destacat que “per al Palau de la Música i l’Orquestra de València és la primera vegada que s’aborda per complet esta òpera, la qual cosa constituïx una gran ocasió per a veure l’excel·lent estat de la nostra orquestra, que ha anat evolucionant amb el pas del temps”.
Per part seua, Corti ha explicat que “hem decidit presentar Don Giovanni entre el concert i l’escena completa, ja que els seus personatges es poden veure de formes molt distintes, i per això hem triat donar-li una forma prou escènica perquè la història siga molt clara per al públic i que es visualitze bé tot el que da Ponte ha posat en el llibret, que és absolutament extraordinari i està ple de coses dramàtiques, molts acudits, ironia i fins i tot vulgaritat”. Ha afegit també que “hem decidit presentar musicalment tot el material de Mozart, per la qual cosa serà una versió d’extra luxe interpretant tota la música concertada de Mozart. Ho podem fer perquè no tenim el problema d’una escenografia i per això es pot presentar tot”.
L’argument adaptat per Mozart i el seu llibretista Lorenzo da Ponte ja tenia segles d’antiguitat el 1786; els seus elements -una estàtua fantasmal i un llibertí- eren encara més antics. L’òpera està animada per la tensió dramàtica entre comèdia i tragèdia: on s’oposen, on se superposen i on és impossible distingir-les.
Don Giovanni és hui considerada com una de les òperes més grans de tots els temps,
Per part seua, Arianna Vendittelli ha expressat estar molt feliç perquè “esta producció ens oferix la llibertat d’una producció semiescenificada com la que gaudirem. És un rol el de Donna Elvira molt complex, que permet explorar molts racons de l’ànima humana”. S’ha preguntat així mateixa si “encara té sentit representar obres com esta en les quals es mostra un amor tòxic que hui dia no resulta acceptable” i, ella es respon que “tant per als intèrprets com per al públic pot resultar molt enriquidor fer esta reflexió personal sobre estes situacions”.
Francesca Pia Vitale ha afirmat estar molt contenta amb este paper de Donna Anna a València “per la dificultat que requerix este tipus d’interpretació semiescenificada, ja que, en mancar d’escenografia i vestuari per al paper, és necessari posar més de la nostra part en l’expressió corporal exterior i interior per a dotar de riquesa al personatge”.
Així mateix, Thomas Chenhall, en el paper de Don Giovanni, ha assegurat que “estic molt content de dotar del meu propi sabor a este personatge que no havia interpretat fins ara, i que, en donar-li una personalitat pròpia, fa que es trobe molt més nu”. Per a ell “és tot un repte afrontar la interpretació d’un personatge molt interessant, que es caracteritza per una conducta canviant i una psicologia molt interessant i complexa. La producció ha estat molt intensa”.
Respecte a això últim, Nieves Pascual ha volgut aclarir que “és cert que els temps de l’òpera són uns altres, i els nostres temps d’assaig d’orquestra simfònica són sempre d’una setmana, per la qual cosa per als cantants d’òpera dos setmanes d’assajos són setmanes molt intenses, de molt poc temps, però molt interessants”. La subdirectora de Música ha volgut concloure comentant que “Don Giovanni és potser l’òpera més espanyola de Mozart, o la més valenciana fins i tot, perquè en ella apareix citat nostre volgut Vicente Martín i Soler”.










