Aquest 28 de gener a Alacant serà recordat com el dia de l’estrena mundial d’una de les obres més significatives respecte al motiu del seu encàrrec que no és un altre que posar en valor un dels nexes, la música, que ens uneixen en l’esdevenir del veïnatge que ens ha d’instar la comprensió i a la pau. “Mediterraneum” una composició realitzada per Andrés Valero Castells que unirà a través de la música la vida i cultura mediterrànies.
L’obra, composta per a orquestra Simfònica, consta de quatre moviments on es reflecteixen aspectes polítics, naturals, culturals, històrics, posant l’accent en els problemes de la migració i el clima que afecta a tots els països que banya la mar Mediterrània. La seua duració és aproximadament de 40 minuts estructurats de la següent forma: I.- Bressol de civilitzacions (10’35”) II.- Tragèdia de migrants (10’20’’) III.- Utopia mediterrània (10’20’’) IV.- Prades de Posidònia (8’45’’ ).
L’estrena s’està realitza dins dels actes de la constitució del Consell Diplomàtic del Mediterrani. La seu de la Casa Mediterrani de la ciutat d’Alacant, entitat diplomàtica essencial del ministeri d’Afers exteriors, està presidida per Andrés Perelló. Ell mateix va realitzar l’encàrrec a Valero Castells per a aquest esdeveniment tan important per a la reunió dels 25 països que banya la mar Mediterrània.
L’obra ha estat pensada com a fermall final dels actes commemoratius de la mà de l’Orquestra Simfònica ADDA a l’Auditori de la Diputació d’Alacant sota la batuta del seu director Josep Vicent en el mateix Auditori.
La peça es presentarà en el marc de la reunió constitutiva del Consell Diplomàtic de Casa Mediterráneo, que reunirà a Alacant als ambaixadors de 23 països mediterranis, als quals es farà lliurament d’una partitura de l’obra dirigida als seus respectius pobles. Casa Mediterrani ha encarregat aquesta peça, a més, l’any en el qual commemora el desé aniversari del seu establiment en l’actual seu, en l’antiga estació de tren de Benalúa.
Després d’un ardu treball de recerca, Valero-Castells ha realitzat una obra extensa i profunda, de 40 minuts de duració, que ofereix una visió integral i global del Mediterrani. La simfonia es divideix en quatre moviments.
El primer, titulat “Bressol de civilitzacions”, s’inicia amb un poderós poliacorde que simbolitza la riquesa cultural d’una mar que banya més de 20 països de 3 continents diferents. La introducció dona pas a un viatge retrospectiu al llarg de la història, amb referències a les músiques escrites més antigues de les que es tenen notícies, sorgides totes elles en l’entorn mediterrani. Es basa en quatre documents clau: l’Himne Hurrita a la Deessa Nikkal (1.400 a. C.), els Himnes Dèlfics a Apol·lo (128 a. C.), l’Epitafi de Seikilos (s. I d. C.) i l’Himne d’Oxirrinc (s. III d. C.). “A més de connectar amb aqueixa memòria històrica oferien un paradigma bastant ampli de tot el que hi ha implicat al Mediterrani com a bressol de civilitzacions”, afirma el compositor.
El segon moviment, denominat “Tragèdia de migrants”, posa en relleu el fet que “la conca mediterrània, bressol de civilitzacions, és al mateix temps una tragèdia, una desgraciada tomba de persones”, assenyala Valero-Castells. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, entre les tres rutes migratòries principals, cada any perden la vida en la Mediterrania més de 2.000 persones. En aquesta part de l’obra, el mestre fa l’ullet a una cançó de rock del compositor José Luis Campuzano “Xerpa” (ex de Barón Rojo), titulada Somnis Ofegats, que aborda el fenomen de la immigració.
En el tercer moviment, anomenat “Utopia mediterrània”, el més descriptiu i abstracte, el compositor ha volgut deixar espai a l’esperança. En ell ha pretés crear la sensació d’endinsar-se en la mar. Per això, en un moment determinat s’escolta tres caragols de mar marins, una metàfora d’un diàleg entre els tres continents que convida a la reflexió, al mateix temps que suposa una denúncia a la degradació que pateix el Mediterrani per factors com la contaminació, la sobrepesca o el canvi climàtic. El moviment conclou amb una xicoteta picada d’ullet a l’obra del compositor Rafael Liñán, Polifonies utòpiques.
Finalment, l’últim moviment, Prades de Posidònia, posa l’accent sobre la “vertadera joia ecològica del Mediterrani, que cal conservar i potenciar, perquè és una lliçó de com la mateixa naturalesa pot ajudar a regenerar la vida al Mediterrani”, explica.
La posidònia oceànica -Patrimoni de la Humanitat per la Unesco- captura el carboni blau i en el seu hàbitat natural és clau per a poder reduir l’impacte del canvi climàtic.
La simfonia es tanca amb una sensació de lògica, on tornen a sonar alguns dels temes inclosos prèviament, però combinats de manera diferent.
La partitura s’entregarà als 23 ambaixadors dels països integrants del Consell Diplomàtic de Casa Mediterrani, amb la perspectiva que les orquestres interessades la interpreten més enllà de les nostres fronteres, traslladant el seu missatge de germanor de llarg a llarg del Mare Nostrum.
El concert comptarà amb l’assistència de representants de l’àmbit de la política, l’empresa, la cultura i la societat alacantina.
