ARIA classics ha publicat l’àlbum Ritual Dances, the book of great ballets, [Danses rituals, el llibre dels grans ballets] amb tres CDs amb les obres L’ocell de foc, Petrushka i La consagració de la primavera de Ígor Stravinsky interpretades per ADDA Simfònica, dirigida per Josep Vicent. Amb aquest ambiciós treball, el segell discogràfic inicia la col·laboració amb la formació de l’Auditori de la Diputació d’Alacant, lloc on es va gravar en directe aquest projecte audiovisual que recopila les grans obres per a ballet del compositor rus. [Veure documentació adjunta].

La producció, que es distribueix internacionalment i en nombroses plataformes digitals de tot el món, inclou un llibre i els vídeos dels concerts en els quals es van registrar les obres, donant l’oportunitat de visualitzar l’enregistrament de tres grans fites de la història del ballet per una de les formacions més rellevants i dinàmiques del panorama musical.

Josep Vicent assegura que “si alguna cosa defineix aquest treball és que és molt visceral, arquitectònic i orgànic. Estic molt satisfet i orgullós, no he fet res millor en la meua vida”. L’objectiu era “aportar un criteri global i unitari dels tres ballets, amb la mateixa visió sonora, visual i conceptual, musicalment parlant;  sent molt fidels als desitjos i indicacions de Stravinsky des del punt de vista dels grans contrastos”. El resultat és fruit d’haver posat “tota l’ànima i molta energia” en concerts gravats en directe, “no hi ha parany ni cartó”, i representen “molt la nostra marca, el tàndem de ADDA  Simfònica i meu”, en un moment de “maduresa i forta complicitat i connexió amb els músics”.

En relació amb ARIA classics, Vicent destaca que “hem trobat un productor musical, un partner creatiu que ens permet parlar de tot el que fa especial el fet discogràfic, et sents part d’un equip per a fer un producte especial, un objecte musical i poètic que inclou una anàlisi musicològic de les obres amb fotografies de l’època, amb una visió de l’orquestra transparent i de comprendre els ritmes, les dinàmiques, els colors… compartida; així com el nivell d’esforç i compromís amb un projecte audiovisual magnífic, com és Ritual Dances, the book of great ballets, amb una producció preciosa i amb uns enregistraments molt bons, brutals”.

Fernando Arias, director de ARIA classics, subratlla que “Josep Vicent, com a director i percussionista, és el músic perfecte per a este repertori”. Arias assegura que “hi ha pocs enregistraments d’aquestes tres obres amb una proposta orquestral tan potent, amb tanta definició i nivell de detall”, que han donat com a resultat “un treball amb una alta qualitat musical gràcies al virtuosisme, musicalitat i conjunció artística de les seues seccions”.

José Antonio Cantón, en les notes del llibre de l’àlbum que titula Stravinsky, genial innovador, exposa que “la principal característica del seu plantejament creatiu era fer de la música un objecte artístic, una realitat estètica ja preconcebuda en la seua ment amb un desig constant de simplificació i puresa sonores”; un autor que va ser “un innovador total en el seu temps i un dels talents més rellevants i paradigmàtics de la història de l’art”. En la seua carrera va jugar un paper determinant Serguei Diághilev, fundador de la famosa companyia dels Ballets Russos, que “li va encarregar la composició de la música de L’ocell de foc, Petrushka i La consagració de la primavera, genial tríada balletística que va vindre a significar una nova orientació de la composició orquestral en la segona dècada del segle XX”.

Extraordinària creació

Per al crític musical, el ballet L’ocell de foc és “una extraordinària creació en tots els sentits, composant-se la seua estructura de moltes, variades i xicotetes parts que queden assemblades amb tal perfecció que porten a l’oient a no percebre la més mínima fragmentació”. Això es deu “al mestratge emprat en els enllaços entre els seus números” i a “la coherència del discurs dramàtic de l’obra, que s’imposa en el tractament musical on predomina l’harmonia cromàtica”.

“Petrushka és possiblement el primer ballet veritablement tràgic, rigorosament estructurat amb criteris intel·lectuals” segons Cantón, que apunta que “prové de les tradicions russes tamisades per un cert surrealisme”, transportant a l’espectador “a les formes artístiques contemporànies de la música, el teatre i la dansa” per a la qual es requereix unes condicions físiques excepcionals i una gran capacitat dramàtica en unes obres que han encarnat grans ballarins com Vaslav Nijinski, Rudolf Nuréyev o Mijaíl Barýshnikov.

Referent absolut 

Cantón indica que La consagració de la primavera “per la seua complexa diversitat melòdica, harmònica, dinàmica, mètrica i instrumental es va convertir immediatament en una peça de toc de l’art modern de direcció orquestral, quedant, fins als nostres dies, com a referent absolut per a tota batuta que es pree”. No obstant això, l’estrena d’aquesta obra, en el Théatre des Champs Elysées de París en 1913, va ser molt controvertit entre partidaris i adversaris de la música de Stravinsky que “van arribar a l’agressió física, quedant destrossat el pati de butaques i gran part del teatre”. 

Ritual Dances, the book of great ballets és el huité treball d’un segell discogràfic, fundat en 2019 per Fernando Arias, que aspira a ser un referent nacional i internacional de la música clàssica mitjançant cuidades i acurades produccions i col·laboracions amb prestigiosos artistes i formacions amb una gran projecció. En el seu catàleg hi ha treballs com Les fleurs du mal del Trio Spleen; Una cosa rara (Vicente Martín i Soler) de Gonzalo Devesa; Tierras Juntas, un disc-art del Cuarteto Latinoamericano Entrequatre; Cello & Piano Works de Gabriel Ureña i Patxi Aizpiri; El Grupo de los 8 de Alberto Blanco Bohigas; Debussy imaginado de María Cueva i Jacobo de Miguel; i Harmonie songs for voice and harp de Tatiana Lisnic & Britt Arend.

20 anys d’experiència

Fernando Arias (1974, Avilés), és un músic, enginyer de so i productor especialitzat en música clàssica, àmbit en el qual compta amb més de 20 anys d’experiència treballant en ARIA classics i per a prestigiosos segells com Naxos, Warner Classics o Sony Classical. És llicenciat en Percussió clàssica pel Conservatori Superior de Música d’Oviedo i el Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Entre 1999 i 2020 ha sigut el timpanista principal d’Oviedo Filarmonía, passant posteriorment a ser el Principal Timpanista convidat de l’Orquestra Filharmònica de Malta. Com a productor musical ha tingut l’oportunitat de gravar númerosos discos amb algunes de les més prestigioses orquestres i solistes, tant a nivell nacional com internacional.