Capella de Ministrers ha publicat Cantigas de Santa María d’Alfonso X el Sabio (Toledo, 1221 - Sevilla, 1284), un disc en el qual aborda la coneguda obra del rei de Castella, de Lleó i altres regnes de l’època com ara Múrcia i Sevilla. Les obres recopilades en aquest disc corresponen a diversos enregistraments: El Grial, La Ruta de la Seda, Ramon Llull, Moresca, Musica Angelica i Lamento di Tristano amb les quals commemora el 800 aniversari del monarca, l’Any Sant Xacobeo i la desena edició d’Early Music Morella.
Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, reuneix en l’enregistrament, que inclou 19 cantiges, un repertori per a celebrar les tres efemèrides que conflueixen l’any 2021. El treball discogràfic és el número 62 d’una formació de música històrica de referència amb 34 anys de presència en el panorama internacional.
El gran projecte d’Alfonso X el Sabio, que va donar un gran impuls al coneixement en el segle XIII, van ser les Cantigas de Santa María, que es van convertir “en una de les aportacions més importants al món de la cultura en l’Edat mitjana tardia”, tal com exposa Maricarmen Gómez Muntané (Universitat Autóònoma de Barcelona) en el llibret del disc, on apunta al fet que “el cercle de responsables de la redacció de les Cantiges degué ser reduït, si bé format per trobadors gallec-portuguesos amb l’obligada col·laboració d’experts en l’art de l’escriptura musical, en anar escrites mitjançant un sistema de notació que permet la seua interpretació rítmica, sense que existisquen precedents en aquest sentit en tot el sòl hispà”.
La manera de plasmar per escrit el ritme musical és atribuïble a l’escola parisenca de Notre Dame cap a l’any 1200, amb la qual cosa tres o quatre dècades després continuava sent una novetat quasi a tot arreu. Això converteix a les Cantiges de Santa María en una obra d’avantguarda de la seua època, un projecte al qual el monarca va donar un impuls definitiu fins a convertir-lo en una col·lecció que supera les quatre-centes peces.
Una qüestió oberta al debat és en quina mesura van intervenir els joglars en la interpretació de les Cantiges ja que no existeix cap indicació en els manuscrits sobre aquest tema. El que és evident per a Gómez Muntané “és que el seu acompanyament o fins i tot la seua versió instrumental resulta de gran atractiu per a l’oïdor, al que convida l’estructura poètic-musical i en particular les de miracles, que amb un nombre de cobles variable atén en la seua pràctica totalitat a la forma virelay”.
Juglars en el Camí de Santiago
Aquesta forma poètica medieval musicada utilitzada en l’obra, està emparentada amb la del zéjel, la forma estròfica més popular de la lírica andalusina; i la música de les cantiges ho està amb el repertori líric trovadoresco. Per això, la musicòloga indica que “ho prova el que un significatiu número de les seues melodies siguen adaptacions d’unes altres que degueren circular pel continent europeu en boca de joglars, els instruments de les quals apareixen representats en les Cantiges i en els pòrtics de les esglésies més rellevants que jalonen el camí de Santiago, camí de peregrinació alhora que autopista cultural al llarg de l’Edat mitjana”.
Magraner ha manifestat que “aquest treball és un homenatge a la labor d’un monarca que va potenciar la col·laboració d’intel·lectuals cristians, musulmans i jueus en ciutats com Toledo, Sevilla i Múrcia; i fonamentalment a les seues Cantiges, una gran obra que forma part del nostre patrimoni musical vinculat als territoris que conformen el Camí de Santiago”.
Eix d’Early Music Morella
El violagambista i musicòleg ha indicat que “aquest repertori serà l’eix central de la desena edició d’Early Music Morella, Acadèmia i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista”, una de les cites més importants de la música antiga en el panorama internacional que organitza l’Associació Cultural Comes, i que tindrà lloc en el municipi castellonenc del 16 al 22 de juliol. Aquest esdeveniment cultural forma part del programa oficial del Xacobeo 2021.
El treball discogràfic ha comptat amb una nodrida participació de prestigiosos cantants i músics, així com la col·laboració de Lluís Vic Vocalis, Música Reservata de Barcelona i el Cor de la Generalitat Valenciana. Els enregistraments han sigut realitzades a l’Església de Santa María de Requena, Capella de la Sapiència del Centre Cultural la Nau, Centre del Carme Cultura Contemporània i el Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència de València, i masteritzades per Jorge García Bastidas (dbc estudis) i Tabalet estudis.
