Retre homenatge a un músic com Salvador López Ballester, qui als seus 91 anys encara està en actiu, és l’objectiu d’este acte de reconeixement impulsat per Carles Subiela, gerent de Consolat de Mar, qui qualifica Salvador com “un personatge realment admirable”.
El concert tindrà lloc dissabte 22 de juny a les 12 hores a les instal·lacions de Consolat de Mar a Benaguasil i comptarà amb l’adhesió de l’Associació Espanyola de Tubes i Bombardins, que presideix Eduard Nogueroles, i que ha volgut participar en l’homenatge. Han confirmat l’assistència molts tubistes i bombardinistes que faran prèviament un assaig per preparar un programa que inclourà diferents obres en les quals participaran directors i solistes com ara Ildefonso Martos Carretero, J. M. Miñana, Rafael Tortajada, Eduard Nogueroles, Lluís Andrés, David Llácer, Miquel Moreno…
Salvador López rebrà una placa commemorativa i, per tancar la jornada, els assistents compartiran una paella.
S’espera que d’ací al dissabte encara se sumen a este reconeixement altres entitats i societats musicals amb les quals Salvador ha fet classes durant molts anys.
En nom propi
Fa unes setmanes, Manuel Tomás Ludeña publicava al periòdic lasBandas un article dedicat a Salvador López Ballester. Reproduïm alguns paràgrafs d’este article que es pot llegir sencer al periòdic en esta secció titulada En nom propi i dedicada a destacar a persones singulars del món de la música:
És una cosa premeditada començar per contar la història de Salvador López Ballester, músic aficionat de 91 anys d’edat, encara en actiu i amb la seua tuba al coll (una miqueta més meritori encara). Tot un rècord Guinness segurament. I també un monument viu que és necessari preservar, elogiar i homenatjar. Salvador, i molts més com ell, representa l’essència més genuïna del moviment associatiu musical valencià: la figura del músic aficionat.
Va iniciar la seua trajectòria musical només finalitzada la guerra civil, quan en aquells dies es recomponia la Banda Unió Musical de Benaguasil. Entre les restes polsoses de l’instrumental va haver de triar quin seria el seu. Va descartar un fagot atrotinat i li va cridar l’atenció una tuba, perquè estava sencera i d’una sola peça; no era fàcil trobar a l’Espanya de la postguerra alguna cosa en bon estat. Quatre mesos després ja formava part de la Banda. Fins a hui, carrejant el voluminós instrument per tot el Camp de Túria i mantenint intacta la seua afició.
Encara recorda amb certa satisfacció l’època daurada de la banda de Benaguasil, amb el mestre Peñarrocha al capdavant, quan van derrotar les dues bandes edetanes allà pels anys 60 i 70. Una fita molt èpica. No solament això, també esgrimeix amb cert orgull la seua relació amb un dels professors de trompa valencià més internacional, Vicente Zarzo, a qui coneix des que era un educand de la banda. …
També s’ha dedicat a l’ensenyament. A Bétera li van fer un merescut homenatge després de vint anys com a professor de la seua escola de música formant generacions de músics.
Ara, després de tant de temps, encara continua actiu, formant part de la Banda de Jubilats del Camp de Túria. Manté el seu compromís i es dedica amb cos i ànima a aquesta nova agrupació. Una banda formada per músics majors i jubilats que han decidit deixar en un segon pla les seues bandes de sempre per a refugiar-se en un ambient més tranquil, on comparteixen una manera d’entendre la música que va perdent-se gradualment. …
Salvador té inoculat el virus de la música en el més profund del seu ser. Representa moltes generacions de músics valencians que han dedicat la vida a les nostres bandes, que després de les dures tasques del camp, la fàbrica o el taller assistien a les llargues nits d’assaig sense cap més motivació que l’afició per la música i el compromís per unes organitzacions, les seues bandes, a les quals volien i estimaven per damunt de moltes coses. …
