Entrevista amb Cristóbal Soler, Director de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV, des de 2014. És un dels directors valencians amb més projecció internacional, i vol posar en marxa junt a la Federació una gira d’àmbit nacional de la formació per a posar en valor el nivell dels músics valencians.

L’any 2014 comences amb la direcció de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV, després de tots estos anys, com valores la seua existència i la seua projecció de futur?

És una unitat musical creada per la Federació i encara és molt jove. La idea era molt clara: la societat musical hui en dia va més enllà del món de les bandes que, òbviament, té molta tradició i molts de nosaltres hem eixit del món de les bandes, però les societats musicals tenen una activitat cultural-musical impressionant i estem     veient-ho amb el moviment de les escoles i és una proposta que vaig fer al president de la Federació d’eixe moment, Josep Almería, que va agarrar ràpidament la proposta. I molts anys després continuem fent créixer esta formació.

Què t’ha enganxat d’esta Jove Orquestra per a continuar amb el projecte quan ets una persona amb una activitat impressionant?

Ser director de la Jove Orquestra va ser un acte de voluntarisme total, altruista      perquè crec que els músics valencians hem de ser molt agraïts, per haver nascut a la Comunitat Valenciana. Per tant, a més de dir que sóc de la Comunitat Valenciana vull demostrar-ho amb un projecte fet per a la meua terra i que sabia des del primer minut que anava a tindre un caràcter altruista i voluntari per la meua part.  És una manera d’agraïment perquè a la Comunitat Valenciana hi ha talent, sens dubte, i s’ha d’orientar cap a l’excel·lència. I es parla molt del percentatge de músics per metre quadrat a la Comunitat Valenciana, mols d’ells estudiants o amateurs, i crec que tot el talent l’hem de treballar cap a l’excel·lència.

«A la Comunitat Valenciana hi ha talent, sens dubte, i s’ha d’orientar cap a l’excel·lència»

Per què tu també provens del món de les bandes? 

Hui per hui jo sóc director, en bona part, gràcies a les bandes, en el meu cas de la banda d’Alcàsser. I molt ha canviat de quan jo era menut, parlem de fa quasi cinquanta anys, hi havia a la classe d’instrument un professor que s’encarregava       d’ensenyar tots els instruments. El món orquestral representa per a mi l’excel·lència, amb tot el respecte a la banda. De fet, els autors de diferents gèneres, simfònic, òpera…per què no plantejar-se dins de les societats musicals, i de les bandes, créixer i poder formar-se per tal que eixe clarinetista puga interpretar Mozart i eixe trombonista puga tindre l’oportunitat d’interpretar Beethoven…i ens obri el camp i a partir d’ací podem crear excel·lents músics, inclús la dualitat des d’una societat musical pot tindre la seua banda de música i la seua orquestra, com vaig tindre jo la sort de menut i és un agraïment a la meua terra.

I com a director també vas començar molt jove?

Jo als 23 anys ja estava dirigint una Orquestra Jove com era la Santa Cecília de        Cullera i als 25 anys creava l’Orquestra de la Universitat de València i a partir d’ací els rectors volien la seua orquestra i vaig fer un assessorament a les universitats però havia una dificultat: havien universitats que podien posar diners i espai però la     matèria prima no la tenien. És a dir, jo quan feia una prova a la Universitat de         València venien més de 300 músics, a una prova de trompeta, venien 30              trompetistes. I la qüestió no sols és la quantitat, que la tenim, sinó la qualitat i jo crec que la Jove Orquestra de la FSMCV representa eixa línia de futur.

A hores d’ara formar part de la Jove Orquestra és un luxe per les oportunitats de poder actuar, per exemple, al Palau de les Arts?

Clar, estem donant una gran oportunitat per a interpretar òpera amb divuit o dènou anys al Palau de les Arts i això ho fa l’Orquestra de la Federació. És una oportunitat d’or per a tots els músics valencians i quina banda de música pot interpretar l’Òpera de Carmen de G. Bizet amb cor, solistes…? I això que també la Jove Orquestra ha patit, com tot, els efectes de la Covid: les trobades es van reduir a només una, però ara ja funcionem com abans de la Covid, que són dos trobades. I sempre fem l’actuació al Palau de Les Arts que va ser al mes de febrer en una gal·la lírica on els músics interpretaren Va Pemsiero de Nabucco de Verdi, l’obra original, per a cor i orquestra o el duo final de l’òpera de Carmen, per exemple. I crec que un dels recursos per a enriquir el músic valencià és la col·laboració i el meu objectiu és compensar perquè si ells estan fent repertori de banda, repertori simfònic, repertori instrumental, jo vaig a fer un repertori orquestral i tracte de col·locar repertori líric, ja siga del món coral o de l’òpera. El món líric ha d’estar molt vinculat sobretot perquè és una oportunitat única. I estos músics joves gràcies a este repertori tan enriquidor, igual és la primera vegada que es posen davant d’una partitura com Carmen de Bizet.

«Una gran oportunitat per a interpretar òpera amb divuit o dènou anys al Palau de les Arts i això ho fa l’Orquestra de la Federació»

Quin és el pròxim repte de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV?

La idea és traure la Jove Orquestra de la FSMCV i fer una gira nacional per donar a conèixer la formació i crec que hi ha intenció des de la direcció de la Federació de donar suport al màxim a esta iniciativa perquè és una oportunitat única. I crec que nosaltres som un element diferenciador com és una orquestra simfònica dins de la pròpia Federació.

I després molts dels joves músics arriben a orquestres de primer nivell?

En efecte, hui en dia estem exportant ja no sols a nivell nacional, sobretot de vent o de percussió dels músics valencians que omplin orquestres nacionals, ja es pot dir que des de fa unes dècades també instrumentistes de corda estem cobrint places professionals ja no sols en orquestres espanyoles sinó també en orquestres             europees i a nivell internacional. I directors. Per tant, des de les societats musicals també estem fent una línia d’ajudar ja que els directors tenen l’avantatge de tindre una agrupació davant per a créixer, plantejar-se també una forma de vida a la Comunitat Valenciana per tindre l’oportunitat.

I les dones arriben a la direcció o tenen més dificultats? Com valores la paritat a les orquestres?

Ara mateix hi ha una mentalitat oberta i ara mateix s’està fent una bona gestió     perquè les dones estiguen representades. I s’han de donar igualtat d’oportunitats des de l’excel·lència, la vàlua, dona igual que siga home, dona, major, jove, d’un color de pell o d’un altre. I ben és cert que la direcció igual que la composició ha estat molt vinculada a l’home, però és de veres que ha hagut una societat masclista fa dècades, no ara.  I un canvi no pot fer-se d’un dia a un altre. El mèrit és de les dones que històricament, en contra de la família i en contra dels pares i a nivell social, van decidir-se per este món. Són canvis socials que necessiten temps, sense arribar a situacions absurdes, no es tracta d’estar per estar perquè la realitat és que hui en dia en un concurs de direcció es presenten 100 persones i 70 són homes i 30 dones. I de segur que no passarà molt de temps per a ser un 50-50, inclús més dones que homes. Ja està passant a la universitat, ja està passant a l’orquestra on hi ha més dones que homes. Jo clar que crec en la igualtat, però el que conta és la vàlua i quan         selecciones xiques alguns et diuen si és per ‘cobrir el cupo’, i jo dic que no, que si estan és perquè valen molt. Moltes vegades ni elles mateixes saben si les estàs           seleccionant per ser dones o per ser bones, i jo sempre dic que el que importa és la vàlua. Si una dona val, té que estar, sens dubte.

«Sempre dic que el que importa és la vàlua. Si una dona val, té que estar, sens dubte»

També a la FSMCV has posat en marxa projectes de formació de directors de música, vas a continuar en esta línia?

Sí, de fet, volem donar continuïtat a la formació dels joves directors de música, molts d’ells són excel·lents músics. I molts acaben la carrera d’instrument i comencen amb una nòmina, encara que siga xicoteta, però ja s’estan professionalitzant, i han de tindre una formació sòlida. No és suficient tindre una titulació i formació d’instrument, i ser bon músic. Per tant, crec que eixa formació és fonamental i jo crec que cada vegada més el director que es posa al front de la banda té una formació important,   però la idea és intentar millorar la formació com a director. També passa per la maduresa, l’experiència, són anys d’estudi i de formació i és una línia integral, s’ha de tindre coneixements de lideratge, no sols coneixements de mestria o de direcció tècnica, ja què estàs al front d’un projecte. I el projecte de les societats musicals no és dirigir una orquestra professional, tu tens una agrupació amateur, tens una escola, però és una agrupació amateur amb una barreja d’interessos que tens que cuidar, tant la persona major que acudeix com el jove que està fent la carrera de música o el que està fent una altra carrera i saber d’alguna manera mediar perquè tots estiguen motivats, per unes raons o per altres, però tu tens que trobar la motivació de tot el grup, de diferents edats, de diferents professions, de diferents interessos, això és una formació de lideratge psicològic. Jo sempre dic: ‘tu tens que brillar en el           ‘pòdium’, però tot el treball del dia a dia és una funció social molt potent. No hem d’oblidar això, el nom és ‘Societat’ Musical i abans de musical, diu societat. I has de crear una atmosfera de motivació per a tots.