Daniela González va comunicar als seus més íntims col·laboradors, a mitjan agost, en una reunió comarcal de l’entitat, la seua decisió de presentar-se a la reelecció per a la presidència de la Federació Valenciana de Societats Musicals (FSMCV).

És presidenta des de maig de 2019 quan en la seua qualitat de vicepresidenta va ser cooptada pel president  Pedro Rodríguez que es va presentar en les llistes del PSOE al Senat en les eleccions generals d’aquell any, obtenint, González, el suport de l’Assemblea.
L’ara presidenta no ha fet cap anunci oficial sobre aquest tema. El termini de presentació de candidatures finalitza el 8 d’octubre i el ple de l’Assemblea tindrà lloc a Canet d’en Berenguer el dia 22.

De moment no hi ha confirmació de l’existència d’altres candidatures, encara que en els últims mesos han circulat en el col·lectiu societari diferents rumors, alguns dels quals aquest periòdic no ha pogut confirmar la seua veracitat. Diferents membres destacats han expressat la seua posició crítica dins de la junta directiva que ha pres cos en ambients del col·lectiu, encara que en aquests moments no hi ha indicis que cap d’ells haja pres la determinació de presentar-se com a alternativa a l’actual presidenta.
Cal tindre en compte que en la cruïlla societària pesen dos elements que determinen: el fet que ocupe la presidència actualment una dona i els efectes d’una pandèmia que va trastocar molts dels plans que s’hagueren pogut desenvolupar, la majoria procedents d’un programa de l’anterior president amb els seus 357 punts, encara que molts dels quals podrien haver-se iniciat d’existir una major determinació de continuïtat.

Daniela González ha demostrat en això una personalitat l’interés de la qual per desmarcar-se del seu predecessor ha marcat el seu mandat. Bé és cert que els esdeveniments generals, van produir una paralització evident que ha marcat el rumb de la gestió de la presidenta.

Una presidència marcada per la pandèmia, mancant un Mapa dels Danys
Pocs mesos després de la seua presa de possessió, Daniela González –primera dona en la història de la FSMCV que accedia a aquest càrrec– va haver d’enfrontar-se a un repte majúscul, com va ser el confinament a conseqüència de la crisi sanitària COVID-19. Alguna cosa que ha marcat la seua presidència.
Una situació que va produir paràlisi en les societats musicals i les seues escoles, al temps de l’aparició d’incerteses, encara que des del punt de vista social sobre els efectes de la pandèmia tal vegada l’assoliment més important de González haja sigut el fenomen de “música als balcons” que va saber enaltir, liderar i aconseguir que la societat valenciana tinguera ressons d’esperança i solidaritat enmig d’un confinament aterridor.
Des de determinats sectors de les societats musicals se li retrau que, malgrat l’estudi universitari realitzat a manera de diagnosi pel professor Pau Rausell en 2018 va ser una iniciativa fonamental per a il·luminar qualsevol acció programàtica de futur. Un punt de vista rigorós. “L’Estructura Econòmica, la Dimesió Econòmica i l’Impacte dels Societats Musical a la Comunitat Valenciana” es va convertir en un far que il·luminara qualsevol estudi posterior.

Es va fer a conseqüència de la crisi econòmica que es va iniciar en 2008, les dades de la qual indicaven la fortalesa de les societats musicals i la contribució d’aquestes a la riquesa de la societat valenciana. Una de les conclusions va ser el tindre una configuració societària, la de les bandes de música, a prova de crisi.
Però ningú podia preveure que una més gran, una crisi sanitària anava a posar terra pel mig de la normalitat. Que tot havia canviat; que res anava a ser igual que abans.
La inacció de la FSMCV enfront d’aquesta catàstrofe va ser evident, es va limitar a destacar els danys causats per la pandèmia entre les societats musicals, de 30 milions d’euros –es va dir–, una xifra aleatòria, sense explicació dels càlculs sobre la qual s’havia obtingut. La reacció va ser repartir 90 mil euros entre algunes societats a les quals es va afegir empreses amb un fons restant d’activitats no realitzades per causa de la pandèmia dels fons procedents del conveni amb “CaixaBank, escorta València”.

Per això, el Mapa dels Estralls de la Pandèmia, rigorós, transversal, detallat és una assignatura pendent de la FSMCV. Ningú pot comprendre que una federació que agrupa més de 550 entitats i desenes de milers de músics –la més important agrupació social del nostre teixit social– no haja avaluat els nocius efectes causats –detallada, no sols globalment– entre les societats musicals.
Un Mapa dels Estralls del COVID-19. Saber un abans i un després. I a partir d’això enumerar solucions, traçar estratègies i aprofundir en polítiques internes basades en la innovació per a, així. tindre la força suficient per a reivindicar davant les institucions fons per a un pla que poguera temperar el més que evident destrossa causada, com si d’un huracà es tractara.

Relacions amb la Generalitat
La major sorpresa és la causada en les instàncies oficials que preveien una allau de peticions d’auxili, de demandes públiques, de l’aplicació específica d’accions contemplades en les lleis patrimonials tenint en quanta que les societats musicals són Bé d’Interés Cultural i Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya, candidata a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, si algun dia ens obstinem en això. Pressions que es vaticinaven però que no van arribar.

No serà només per això, però les relacions d’aquest període congressual de la FSMCV han sigut cordials i pausades, molt al contrari que durant els mandats de Josep Francesc Almeria i Pedro Rodríguez que no hi havia mes que no alçaren la veu en petició de majors recursos i als quals se li deu l’actual estat de coses dels recursos financers públics que sostenen a la FSMCV. Benvinguts siguen el silenci i la tranquil·litat que han suscitat durant aquest període tant al Palau de Presidència com en la Conselleria de Cultura. Lògic.

El Decret sobre l’educació musical

Unes peticions que hauran de realitzar-se de manera contundent davant la bomba de rellotgeria que suposa el DECRET 2/2022, de 14 de gener, del Consell de regulació de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música i d’arts escèniques i altres normatives i resolucions complementàries, sobretot sobre compatibilitats i l’obligatorietat que els professors de les escoles de música tinguen titulació superior –què fem amb els titulats de grau mitjà– i els efectes sobre el col·lectiu laboral. Suposa un desafiament per a les societats musicals. El fet que no puga haver-hi compatibilitat entre un lloc en una escola de música i el seu ús habitual en l’escalafó públic, que no s’incloguen les hores de direcció o atenció a pares, suposarà un increment pressupostari; serà més que probable que moltes famílies no puguen assumir costos de l’ensenyament musical dels seus fills. Posar en marxa aquest decret del qual no critiquem la seua idoneïtat, suposarà, no obstant això, unes dotacions econòmiques que moltes societats musicals, i famílies, no podran fer-se càrrec. S’està formant un estat d’opinió al si de les societats musicals més pròxim a la irritació que a la impotència.
El camí cap al futur és un difícil llance en aquest terreny que obligarà a la FSMCV a maniobrar amb soltesa i precisió. Perquè les escoles són la base fonamental de la grandesa, única en el món, de la nostra música de banda.
Hem volgut posar en solfa algunes de les qüestions que ens preocupen, no totes sota la conjectura que Daniela González podria repetir com a presidenta de la FSMCV perquè en aquests moments la mar de fons de l’Assemblea del 22 d’octubre no ens fa sospitar que hi haguera navegant altres naus a la recerca del mateix port.
Del que, en eixe cas, tenim la certesa que, per la pandèmia, principalment, la presidenta no ha tingut encara l’oportunitat de desenvolupar un programa que tinga com a mètode la innovació en la cerca d’alternatives al nou temps que viurem.
Dies tindrem per a continuar opinant sobre aquests temes en el nostre diari en línia www.lasbandasdemusica.com