El Teatre Escalante i Dansa València programen del 2 al 10 d’abrilquatre espectacles trencadors en el context del festival. TikTok, feminisme sobre xanques, batalles de ball i circ mestís conformen una panoràmica d’estils coreogràfics per a despertar l’interés de la joventut
En l’adolescència i la vintena, el ball forma part de les dinàmiques socials. Ningú roman indiferent davant d’un cos en moviment. Per aquest motiu la dansa contemporània té el potencial com a alternativa d’oci per a la joventut. Dansa València ha programat en col·laboració amb Escalante Centre d’Arts Escèniques, el teatre de la Diputació de València, quatre espectacles amb la vista posada en la formació de nous públics que renoven l’audiència del festival.
“Ésun honor participar junt amb Dansa València en una programació que reuneix el talent de les nostres creadores i creadors”, declara la diputada de Teatres, Glòria Tello, per a qui “lespropostes sorgides d’aquesta unió obriran escenaris creatius i d’oci al públic jove, despertaran noves vocacions i també els provocaran una reflexió sobre la nostra societat”. “La iniciativa reflecteix així l’esperit de l’Escalante”, hi afig Tello.
L’oferta, distribuïda del 2 al 10 d’abril, suposa en el seu conjunt una panoràmica eclèctica d’estils coreogràfics que poden despertar l’interés d’un públic jove àvid d’alternatives d’oci. Hi ha una reflexió sobre les taules sobre la xarxa social TikTok, una revisió sobre xanques del drama dels refugiats, batalles improvisades de ball i una proposta de carrer que uneix dansa i circ.
“En Dansa València ens preguntem com atraure aquest públic jove que es reuneix en parcs i places de la ciutat per a ballar i aquell altre que reprodueix coreografies de personatges coneguts i les comparteix en xarxes socials. Un públic potencial, per al qual, d’una manera o d’una altra, la dansa ja es troba entre els seus interessos i formes de relacionar-se. Per aquesta raó, hem reunit un conjunt de propostes de dansa contemporània que connecten molt bé amb gustos, estètiques i inquietuds d’adolescents i joves”, declara la directora de Dansa València, María José Mora.
El 2 d’abril s’obri a la plaça de la Mare de Déu el Club Mutant, un espai on se succeiran les batalles de ball. Hi haurà batalles entre ballarins de contemporani, hip-hop, ‘breaking’, ‘popping’, electro i flamenc al ritme de la selecció musical secreta d’un DJ. La creativitat, la improvisació i la musicalitat són claus per a alçar-se vencedor en un projecte impulsat per Julia Zac i Inka Romaní, que tracta de dinamitzar la comunitat dancística valenciana. La proposta pretén acollir creadors d’estils i tècniques diferents, de manera que es propicie l’intercanvi de pràctiques i pensament entre la dansa contemporània i les danses urbanes més ‘underground’.
El 9 d’abril serà el torn de la companyia de Sueca Maduixa, que posa sobre l’escenari del Palau de les Arts la seua aclamada peça ‘Migrare’. La cita suposa l’estrena en sala d’aquesta proposta que aborda el fenomen migratori des d’un punt de vista femení. Sobre l’escenari, quatre dones sobre xanques en un espai minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. La peça ha sigut reconeguda amb els premis Moritz de FiraTàrrega a la millor estrena d’arts de carrer i al millor espectacle de les nits del CCAI en FETEN. Aquest mes de febrer passat van visitar els Emirats Àrabs per a representar la marca cultural espanyola en Expo Dubai 2020.
El 10 d’abril, en horari d’aperitiu, la companyia alacantina OtraDanzas’instal·la al parc Central amb ‘La Banda’, un espectacle itinerant en què el circ s’hibrida amb els llenguatges del moviment. Els seus protagonistes són una família nòmada i caòtica integrada per cinc personatges divertits que no poden ser més diferents entre si, però que es complementen a la perfecció. Compartir, connectar, adaptar i reinventar són les paraules clau i les pautes implícites en aquest espectacle de carrer.
Aquest mateix dia, a la vesprada, el Teatre Rialto acull la preestrena de ‘Cyberexorcisme’, de Núria Guiu, que pren TikTok, la xarxa social de les coreografies, la repetició, la mescla i la còpia com a punt de partida per a indagar en les instantànies que conformen el nostre imaginari. En la seua nova proposta, la creadora catalana desplaça els mecanismes d’aquesta plataforma a l’escena, d’un format privat, pla i digital a un espai comú, físic i col·lectiu.Com en les seues dues visites anteriors a Dansa València, Guiu torna a posar el focus en la relació entre el cos, la imatge, el poder i la digitalitat, dilemes recurrents entre les noves generacions.
