L’estudiant de musicologia Toni Coín (Almàssera, València) realitza una investigació sobre una temàtica curiosa i polèmica a parts iguals: per què és el petard un instrument musical?
/// Jordi Company ///
Fa anys que Toni Coín és músic. Com la majoria dels seus amics -i com la majoria dels músics- va entrar a l’Escola de Música del seu poble amb set anys. Aquelles primeres classes, junt amb la motivació dels seus pares perquè el xiquet estudiara música han convertit a Toni en un estudiant d’últim any de musicologia al Joaquín Rodrigo de València, professional de la trompeta i percussionista en el seu temps lliure. Ara Toni té 27 anys i és un apassionat de la música en totes les seues formes.
Tant és així que un dia de Falles a segon de musicologia va passar un fet que ha transformat la seua vida d’estudiant per sempre. ‘Estavem a classe, un dia de Falles total, imaginat: el cel ben ras, una miqueta de frescor al matí, olor a xurros i bunyols de camí al Conservatori, carrers engalanats i gent amb brusó faller. Era poc més de la una del migdia i jo volia anar a la Mascletà. La classe acabava a les dos i clar, no ens donava temps a anar-hi, així que li vaig plantejar a la professora fer una espècie d’excursió’. Que Toni és espavilat queda ben clar, però que Toni va proposar una eixida molt acord amb l’assignatura que cursava en aquell moment i en el seu projecte de futur, també.
No és una novetat que el petard siga catalogat com un instrument musical. A la classificació decimal dels instruments d’Erich von Hornbostel y Curt Sachs (Berlín, 1914) ja hi apareix el petard en una de les categories del llistat. Hem de fer una parada tècnico-acadèmica. Què és esta llista i en què consisteix? Bé: la llista de Hornbostel-Sachs es basa en el sistema desenvolupat a la fi del segle XIX per Victor Mahillon, el qual proposa una divisió dels instruments musicals d’acord amb el material o part de l’instrument que produeix el so. La classificació de Hornbostel i Sachs supera la de Mahillon incloent tots els objectes sonors utilitzats en el món. A més, s’estructura segons un model decimal amb quatre nivells superiors: instruments idiòfons, membranòfons, cordòfons i aeròfons. I on es troba el petard? El petard es troba dins del llistat d’instruments aeròfons -per vibració de l’aire- dins de l’apartat 413: aeròfons plosius (l’aire interior vibra per un colp). Concretament és un instrument aeròfon explosiu segons esta classificació.
Ara Toni Coín intenta saber-ne més del petard com a instrument musical i quin és -o ha sigut- el seu impacte en la societat. ‘Esta llista ens confirma que sí, que els masclets són instruments musicals. Tan senzill i tan complexe com que un petard explota i el seu so -pràcticament percussiu- és el que li dona la seua catalogació musical. Però els valencians i valencianes sabem des de ben menuts que hi ha molts tipus de petards: alguns tenen una tonalitat més greu o més aguda, altres xiulen i altres fan glissandos. Són tots els petards el mateix tipus d’instrument?’.
Això és, entre d’altres qüestions, el que ocupa a este jove estudiant. Per a ell, el petard deu considerar-se un instrument de xicoteta percussió, una secció d’esta corda que està dedicada plenament als efectes sonors de les obres simfòniques. De segur que ens venen al cap les caixes xineses, els perdigons o els xiulets que simulen cants de diferents ocells. I ahi hauria d’estar el petard, segons Coín. Són ja nombroses les obres que s’han realitzat que inclouen o simulen petards o focs d’artifici. Andrés Valero i la seua Simfonia de la Plata -per a banda, cor, percussió i castell de focs artificials- o la Novena Simfonia de Caballer composta per Joan Cervera al 2013. A més, també hi trobem instruments curiosos i experts estudiosos del tema com Miguel Molina, qui ha sigut de gran ajuda per al treball d’este jove valencià. Molina -Universitat Politècnica de València- fins i tot ha inventat instruments com el Bombetófono. Segons Toni Coín, ‘una espècie d’estufa amb mogolló de campanes que cadascuna d’estes sona d’una manera diferent’. El mateix autor, diu, ‘la cataloga como una estufa un poco loca y petarda’. Ahi queda ja ben clar el què i el com d’este instrument. A més, amb el professor Miguel Molina també va descobrir la figura del Cura Castillejo, un retor que va inventar una espècie d’orgue elèctric que podia crear melodies i que, atenció, podia fer-lo esclatar. ‘El Cura Castillejo va ser el precursor de la piromúsica i els efectes digitals de la pòlvora en els espectacles sense saber-ho’, conclou Coín.
Sabem que el petard actúa com un instrument musical en mascletaes i espectacles piromusicals, ja que té un funcionament molt semblant al dels samplers, perquè els petards tenen diferents efectes de so i de la mateixa manera que passa amb els samplers, es poden crear ritmes i melodies a través d’una botonera. Si feu una revisió pels arxius audiovisuals sobre mascletaes de la televisió valenciana podreu vore estes màquines que, sens dubte, fan música.
P: Toni, i més enllà d’este objecte d’estudi, em resulta curiós saber com es relaciona la societat valencia amb els petards.
R: Sabem que hi ha una clara acceptació del petard a nivell lúdic i a nivell d’espectacles d’estructura musical com és una mascletà però, segons les enquestes que he realitzat, hi ha una miqueta més de recel en catalogar-lo com instrument musical. Paradòxicament, esta incredulitat augmenta entre els músics, que ho toleren menys. No poden acceptar que un instrument atípic com el petard forme part d’una banda simfònica, per exemple.
Acceptat o no, sempre he somniat amb poder dir esta frase… Senyor pirotècnic/director, pot començar la mascletà/concert. Així no se m’enfada ningú.
DESTACATS:
Els valencians i valencianes sabem des de ben menuts que hi ha molts tipus de petards, però són tots els petards el mateix tipus d’instrument?.
Hi ha una clara acceptació del petard a nivell lúdic i a nivell d’espectacles d’estructura musical com és una mascletà, però hi ha una miqueta més de recel en catalogar-lo com instrument musical.
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: L’estudiant de musicologia Toni Coín.
Imatge 2: Miguel Molina (UPV) amb el seu Bombetófono.
