Joan Enric Lluna i Josu De Solaun han publicat Spiritual Wings [Ales espirituals], un disc que inclou obres de Johannes Brahms (1833-1897),amb el segell Sony Classical.

El director i fundador de Moonwinds, clarinet solista de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i del Trinity College de Londres; i el pianista, únic espanyol que ha guanyat el Premi Iturbi de València i el George Enescu de Bucarest, així com dos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA); inicien la seua col·laboració artística amb l’enregistrament d’aquest treball amb peces crepusculars, “d’absoluta maduresa”, i de joventut del compositor alemany.

L’àlbum, disponible en les principals plataformes digitals del món, inclou la Sonata opus 120 número 1 en fa menor, la Sonata opus 120 número 2en Mib major i la Serenade – Suite amb els arranjaments de Lluna per a clarinet i piano a partir de la Serenata 1 opus 11 i Serenata 2 opus 16, i ha sigutproduït pel músic i enginyer de so Fernando Arias.

Lluna ha assegurat que “aquest disc recull dos obres fonamentals del repertori de cambra per a clarinet i un testimoniatge vital de Brahms”. El músicdestaca que “gravar aquest treball amb Josu De Solaun, un dels grans pianistes de l’actualitat, ha sigut un tremend al·licient perquè el procés d’abordar les obres, acostar posicions, ha sigut molt gratificant i fascinant”; i confessa que “Brahms sempre infon respecte però vaig sentir que aquest era el moment oportú pereditar-lo”.

El clarinetista considera que “és una música amb una gran profunditat a la qual aportem la nostra visió personal, encara que partíem de perspectives diferents”. En relació amb Serenade – Suite que tanca el disc, el músic assenyala que “vaig optar per adaptar els moviments de dosobres de Brahms, les Serenates opus 11 i 16, que m’encanten, he tocat i dirigit”, i el resultat ha estat “una xicoteta suite que seria una espècie deretrat del jove compositor alemany enfront de les peces de maduresa que encar- narien les opus 120”.

De Solaun ha subratllat que “aquest disc és molt especial perquè les dos sonates per a clarinet i piano de Brahms són dos de les grans obres de lahistòria de la música, tenen un lirisme quasi devocional, ple d’amor, recolliment i intimitat, sense caure mai en lo cursi ni sentimental, i amb unaespècie de dignitat quasi estoica”. El músic afirma que “el clarinet ha estat molt present en la meua vida cambrística i és un instrument que estime entots les seues vessants, orquestral, jazzís- tica, swing… i també en la seua faceta més clàssica”.

El pianista assegura que “per a mi, deixar un testimoniatge de la meua relació amb unes partitures tan summament belles és una de les coses mésimportants que he fet en la meua vida musical”, i indica que hi ha un sorpresa molt bonica en el disc “Joan Enric (jo he ajudat una miqueta), haagafat diversos solos preciosos de clarinet de les serenates primera i segona per a orquestra de Brahms, i ha fet una suite amb aquests fragments. Quasies podria dir que amb Serenade-Suite, Lluna ha afegit una tercera sonata de Brahms que executa amb una elegància i un lirisme extraordinaris”.

Plenitud absoluta

En el llibret, Juan Ángel Vela del Campo exposa que en les obres del disc hi ha “tota una vida, en una creació tan interioritzada comprofundament reflexiva. Brahms en la seua plenitud absoluta”, que grà- cies al “gran clarinetista Richard Mühlfeld” va descobrir “les possibilitatsexpressives” d’aquest ins- trument i va compondre als 61 anys les Sonates opus 120, “obres mestres de la música de cambra”, en les quals Lluna i DeSolaun encaixen “d’allò més bé”.

Per al crític i assagista cultural, aquest enregistrament dels músics valencians “està ple d’atractius per tots els costats” i recorda la frase que per a tocar a Brahms fa falta un cos jove i una ment madura; “un autoretrat de De Solaun i Lluna”; apunta també que presenten una transcripció per a clarinet i piano de dos Serenates quan Brahms tenia entre 23 i 26 anys, “tota una vida sintetitzada per aquests dos magnífics intèrprets, artífexs d’aquest projectetan singular com necessari, tan subtil com precís”.

Vela del Campo remarca que “joventut i maduresa conviuen en aquest curiós enregistrament”, encara que “el pes musicalment més rotund procedeix de les dos Sonates, una cosa així com l’herència cam- brística de Brahms per la seua serenitat, precisió en els detalls, saviesa constructiva, intimitat, capaci- tat de síntesi, profunditat, sentiment i fins i tot confidencialitat”.

Joan Enric Lluna

Joan Enric Lluna (Godella, València), és clarinet solista de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV), formació titular del Palau de les Arts, director i fundador de l’agrupació Moonwinds i profes- sor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i del Trinity College de Londres. Com a solista ha actuat en els principals escenaris europeus, baix la direcció dels mestres Zubin Mehta, Gianandrea Noseda, Juanjo Mena, NevilleMarriner… i en grups de cambra com els quartets Brodsky, Tòquio i Alexander o solistes com Lluís Claret, Tasmin Little i Josep Colom.

Lluna va ser nomenat recentment Insigne de la Música Valenciana per la seua contribució a la difusió de la música i els valors artístics, així comper la seua trajectòria i projecció internacional, segons l’Acadèmia de la Música Valenciana. Va ser el primer clarinet i cofundador de l’Orquestra de Cadaqués, clarinet principal de la Bournemouth Sinfonietta entre els anys 1996 i 1999, i ha actuat amb formacions com la London Philarmonic i la Royal Philharmonic Orchestra, la Academy of St. Martin in the Fields i la Chamber Orchestra of Europe com a primer clarinet convidat.

En la seua faceta de director i solista-director, s’ha posat al capdavant de prestigioses orquestres com la Luzerne Festival Strings, Manchester Camerata, la OCV, la Covent Garden Chamber Orchestra, la Kensington Chamber Orchestra de Londres, l’Orquestra de València, la Real Filharmonia de Galícia ola Filharmònica de Màlaga i ADDA Simfònica d’Alacant, entre altres. Així mateix, Lluna ha recu- perat amb el disc Un viatge a Nàpols els ballets La bellaArsene i El rapte de les savines del compo- sitor Vicente Martín i Soler, 242 anys després de la seua creació.

Josu De Solaun

Josu De Solaun (València) és l’únic espanyol que ha guanyat el Concurs Internacional de Piano de València Premi Iturbi (2006) i el Concurs de PianoGeorge Enescu de Bucarest (2014), entre altres importants guardons com dos Premis Internacionals de Música Clàssica en 2021 i 2023 en el qual el juratexposava que “és un dels descobriments més impressionants de la dècada passada. No sols és un pianista tècnicament impressionant, sinó que la seua imaginació interpretativa no coneix límits”.

Actua en nombrosos països d’Amèrica, Àsia i Europa com recitalista i solista al costat de prestigioses formacions internacionals com la delTeatre Mariinsky de Sant Petersburg, Orquestra de Cambra Rudolf Barshai de Moscou, La Fenice de Venècia, RTVE, Ràdio de Bucarest, GeorgeEnescu de Bucarest, Monterey Symphony Orchestra de Califòrnia, American Ballet Theater Orchestra de Nova York, Simfònica Nacional de Colòmbia, Ciutat de Mèxic… i quasi totes les espanyoles.

El president de Romania, Klaus Iohannis, va reconéixer a de Solaun com a Oficial de Mèrit Cultural, un dels guardons mésimportants que atorga el Govern d’aquest país. El músic és l’únic pianista que ha registrat la totalitat de l’obra del compositor romanés George Enescu editada pel segell Naxos- Grand Piano. De Solaun es va graduar de la Manhattan School of Music (1999-2011) i posteriorment va ser Catedràtic de Piano en la S. Houston State University (2014-2018). Des de jove es va formar amb el músic SalvadorChuliá i amb els pianistes María Teresa Naranjo i Ana Guijarro a Espanya; i amb Nina Svetlanova i Horaci Gutiérrez a Nova York, ciutat ontambé va estudiar composició amb Giampaolo Bracali i direcció d’orquestra amb David Gilbert.