Epidèmies en els segles passats i les seues conseqüències en les bandes de música

La situació actual per la qual estan passant les societats musicals a causa de la COVID-19 és molt difícil i complexa, ja que la majoria d’aquestes associacions viuen dels actes del carrer i amb el confinament i les prohibicions no es poden dur a terme moltes festivitats en les quals la música té un paper fonamental per a amenitzar-les.

Si girem la vista cap endarrere podem observar que aquesta circumstància no és nova, ja que a la fi del segle XIX va haver-hi diverses epidèmies de còlera i moltes bandes de música van passar per un escenari similar al d’ara. Procedent de l’Índia, el virus del còlera va penetrar a Espanya pel port de Vigo, en 1833 es va declarar la primera epidèmia al nostre país i al llarg de la centúria hi hagué cinc brots que van ocasionar més de 600.000 morts.

Els primers contagis d’aquesta malaltia no afectaren massa a les bandes, perquè hi havia poques. A més, ens trobem amb el problema que hi ha una escassa evidència documental sobre moltes agrupacions d’aquella època.

¡No obstant això, l’epidèmia de còlera que va assolar València durant 1885 va provocar la paralització de la vida artística de la ciutat i el tancament dels teatres. A la fi del segle XIX ja s’havien format nombroses agrupacions musicals que amenitzaven els actes festius que es celebraven en les diferents localitats. Mostra d’això va ser la nombrosa participació de bandes en els inicis del certamen de la Fira de Juliol.

A causa del còlera, la Fira de Juliol es va suspendre en algunes de les seues edicions, entre elles la de l’any 1890 on ja s’havia instaurat el certamen de bandes, actualment conegut com a Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València.

Molts actes festius també es van suspendre per aquesta malaltia. Per exemple, en 1886 a Santa Pola la banda no va actuar en les festes patronals per haver-se suspés, tal com queda reflectit en diferents escrits sobre aquesta agrupació.

D’altra banda, en la xicoteta població alacantina de l’Orxa, durant un dels brots de còlera va morir molta gent de la zona i els músics de la banda es van encomanar a una imatge del Crist de la Sang amb la promesa que si no moria cap músic celebrarien una festa en el seu honor cada any. La petició va donar els seus resultats i des de llavors es va instaurar una festivitat que ha perdurat fins a l’actualitat amb concerts, festivals i altres esdeveniments.

Per contra, a començament de setembre de l’any 1890, la localitat albacetenya de Pozo Cañada també va ser atacada per aquesta malaltia i l’alcaldia es va plantejar la possibilitat de mantindre les vetlades musicals que s’estaven celebrant per a alçar l’ànim i l’esperit dels seus ciutadans o bé prohibir tota classe de festes i diversions per a evitar més contagis.

A diferència de l’actual pandèmia produïda per la COVID-19, en la qual molts músics han eixit als balcons per a oferir uns moments agradables als seus veïns durant el confinament, en el segle XIX el que es van celebrar van ser nombroses cerimònies en acció de gràcies on les bandes van tindre un notable protagonisme. Així, el setembre de 1885 es va celebrar en Caravaca de la Cruz una curiosa serenata a la porta de l’Església del Carmen com a acció de gràcies per haver acabat l’epidèmia de còlera, que durant la primavera i l’estiu d’aquell  any va assotar a la població. També el mateix any, amb motiu de les solemnes festes en honor a sant Roc i a la Verge del Rosari que es van celebrar els dies 9, 10 i 11 d’octubre en la localitat de Beniel, la banda de Bigastre va intervindre en els actes religiosos com a signe de gratitud per haver cessat l’epidèmia.

A més, apreciem que les bandes van servir d’auxili per als més desfavorits. Mostra d’això va ser a la ciutat de Gandia, on una de les dues bandes que hi havia va organitzar diversos concerts amb la finalitat de recaptar fons per a socórrer a la veïna població de Beniopa, assotada pel còlera.

En els diversos brots d’aquesta malaltia van morir molts músics, citem com a exemple el cas d’Agustín Iranzo Herrero, mestre de capella de la col·legiata d’Alacant o el compositor benaguasiler Juan Bautista Plasencia Valls, entre altres.

D’altra banda, no podem deixar de costat la coneguda com a grip espanyola de 1918, que també va causar els seus efectes en les bandes de música. Segons el periòdic La Correspondència d’Espanya, amb data del 25 de maig de 1918, el nombrós públic que habitualment acudia a la parada del Palau Reial de Madrid es va sorprendre en veure que el relleu de la guàrdia d’alabarders va passar a fer-se acompanyat pels pífans i no per la banda, ja que l’epidèmia havia causat moltes baixes entre els seus membres.

Així mateix, en l’arxiu parroquial de La Llosa de Ranes s’indica que al setembre de l’any 1918 no es van celebrar festes per falta de música i per l’epidèmia de la grip. En el mateix any també van morir molts músics víctimes d’aquesta malaltia, com va ser el cas del director alacantí Luis Foglietti Alberola, entre altres.

Actualment, ens trobem en una situació molt semblant a les dues pandèmies anteriorment citades, perquè la COVID-19 ha provocat la mort de molts músics i compositors de gran vàlua. Valga com a exemple la recent defunció del compositor Antón García Abril. Per a finalitzar aquest article, dir que després de les diferents epidèmies hagudes durant els segles XIX i XX, les bandes de música van ressorgir més enfortides. Esperem que en aquesta ocasió ocórrega el mateix i que d’ací a poc es puguen reprendre tots els certàmens, festivals i festes on les bandes tenen un protagonisme primordial. D’aquesta manera també podrem celebrar tal com mereix, que recentment les societats musicals valencianes acaben de ser nomenades Patrimoni Cultural Immaterial.