El periodista Jordi Company passa una jornada -de manera virtual- amb els músics i músiques de la banda de Xilxes, una localitat de la Plana Baixa amb poc més de 2.500 habitants. Coneixem la història d’esta societat musical, parlem amb Daniela González (presidenta de la FSMCV i clarinet a esta banda) i descobrim les vides d’Alberto Gómez i de Vicent Gomis.
Jordi Company – @Company_Vidal
Què fem primer, Jordi? Jo pense que hauríem de contar la història de la banda als lectors. I com? Amb l’enciclopèdia ‘Les Bandes de Música’ creada per esta mateixa editorial. Els orígens de ‘la música’ a Xilxes es remunten al 1870. Al segle XIX, en este xicotet poble castellonenc ja hi havia un mestre d’escola -Miguel Gimeno Torres- que tenia ‘el cuquet’. Va impartir classes de solfeig i d’instrument a un grup de joves i ala, a tocar a festes!
En el 1919 esta agrupació -el president actual, Alberto Gómez, em remarca que no era una banda oficial, però sí s’enjuntaven per fer música- ja tenia 35 músics sota la batuta del mestre Francisco Esteve Mingarro i, més tard, d’Alfredo Pradas Ortiz. Tot i que abans d’arribar al 1930, es dissol. No va ser fins als 50 quan va tornar a haver-hi una banda conformada pels que, abans -als 20 i als 30- eren joves. Que no significa que no ho foren ara, però clar, abans ho eren més. I així, xino xano, seguien enjuntant-se i passaven batutes com Rafael Romero (qui va consolidar en bona part la formació) o José María Trenco, i viatjaven amunt i avall, fins i tot fora de la província. Però als seixanta, altra vegada es dissol. I és al 1980 -d’això en fa 40 anys- quan setze músics de l’anterior agrupació que ara encara eren una miqueta menys joves que abans, decideixen crear la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes amb l’ajuda de l’Ajuntament.
‘Enguany, era un any molt especial per a la banda’ -em comenta Alberto jove president, per telèfon. ‘Enguany fa 40 anys de la seua formació com a societat musical, tot i que sabem que ja hi havia activitat musical abans. La nostra idea era fer un homenatge als músics que encara tenim que formaren part d’aquella banda dels anys 50’. Però clar, arriba la COVID-19 i tot el món a casa.
Alberto té 29 anys -ja vos he dit que és un president mot jove- , toca la trompeta des que en tenia 7 o 8 i a la junta directiva està també des de molt jovenet, ell creu que encara no en tenia 20. ‘Estic molt involucrat i estic intentant involucrar a gent molt jove. Vull que la cosa funcione’. I amb l’èmfasi que li posa, creieu-me que ho aconseguirà. ‘Teníem una miqueta de por per si la gent es desenganxava durant la pandèmia, però ací, ens ha passat el contrari, hem guanyat músics! Ara, a tots els assaigs tenim més d’un 80% d’assistència. Estem molt contents!’. I tenen motiu per a estar-ho. Això, pel que respecta a la banda, però…
Jordi: I l’Escola de Música, Alberto?
Alberto: L’escola de Música comença en octubre, però sí que hem notat una xicoteta baixada en les matriculacions. Estem adaptant tota l’escola, el protocol, el ‘famós’ pla de contingència. Hem d’adaptar-nos a açò, no ens queda altra. Som aficionats, tot açò ho fem ‘por amor al arte’ i ara és moment d’aprendre tots de tots.
J: I a la Junta, hi ha bon ambient? Perquè sense la Junta, açò no funciona…
A: Sense ells no hauríem pogut seguir endavant. No hauríem fet música.
De la Junta Directiva de la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes han eixit persones que ara són emblema de les bandes de música del nostre territori. I no, no és una hipèrbole o exageració. Daniela González va tenir càrrec a la junta de la seua banda i encara el manté. També va dirigir la Banda Jove. I ara… Ara és ‘la mare’ de tots els músics i músiques valencianes: primera dona presidenta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Amb ella he parlat moltes vegades, sempre amb un to més ‘institucional’, però hui l’hem de situar des d’aquella vessant de clarinet de la Santa Cecília de Xilxes que estima a la seua banda ‘com estime a la meua família, perquè la majoria de la meua família està a la banda’. Esta última frase sembla un embarbussament, però no. És la veritat. Daniela té a la major part de la seua família a la banda. Vicent Gomis, per exemple, és el seu cosí i toca el trombó. Bé, ara la tuba. ‘Som un muntó de gent, la meua família’ -diu Vicent. ‘Jo porte quaranta anys de músic en esta banda i crec que he passat per tots els càrrecs de la Junta Directiva. Soc músic i seré músic fins que em caiguen les dents, com deia mon pare. De la família en som 8, o 9. Quan ens enjuntem a fer-nos les fotos, som mitja banda!’. Son pare, per cert, que va ser un dels fundadors allà pels 80, tot i que ja tocava quan es va desfer als 60. Ara continua sent el ‘papelero’ a la banda. I, a la banda, també, estan la dona i els dos fills de Vicent.
Jordi: Escolta, Alberto, i l’aniversari?
Alberto: La idea és celebrar-ho l’any que ve, si no, retrassar-ho fins que puga fer-se com cal. Em sent molt orgullós de la meua banda i de la terra on visc perquè és una terra de músics’.
Jo crec que no podíem acabar millor esta primera aventura com a ‘músics llogats’, tu i jo. Si t’abelleix, al pròxim número, més. Ah! Moltes felicitats, Santa Cecília de Xilxes! Per quaranta anys més!
DESTACATS
‘Enguany, era un any molt especial per a la banda. Enguany fa 40 anys de la seua formació com a societat musical, tot i que sabem que ja hi havia activitat musical abans. La nostra idea era fer un homenatge als músics que encara tenim que formaren part d’aquella banda dels anys 50. Però clar, arriba la COVID-19 i tot el món a casa.’ -Alberto Gómez, president de la banda.
‘Jo porte quaranta anys de músic en esta banda i crec que he passat per tots els càrrecs de la Junta Directiva. Soc músic i seré músic fins que em caiguen les dents, com deia mon pare. De la família en som 8, o 9. Quan ens enjuntem a fer-nos les fotos, som mitja banda!’- Vicent Gomis, músic.
‘Tinc la sort immensa de tindre a la meua familia a la banda. Hi ha algunes famílies que es veuen de boda en boda, i jo en canvi, els veig totes les setmanes. Què més puc demanar?’- Daniela González, presidenta de la FSMCV i música a la banda.
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: La U.M. Santa Cecília de Xilxes al 1924.
Imatge 2: La Banda de Xilxes als anys 50.
Imatge 3: Els músics i músiques de Xilxes a l’actualitat.
