Des de fa més de quatre dècades, este veí de Llutxent (la Vall d’Albaida) ha construit artesanalment vora 20.000 faristols per a tocar al carrer.
//// Jordi Company ////
Mira esta foto. Veritat que et sona? ‘Demana faristols a Jesús Huguet’, es llig a eixa pegatina blanca que, amb el pas del temps, acaba de color sèpia. Tots els músics porten faristol. Tots excepte els percussionistes, però això és un altre tema. Alguns, però, es resisteixen a portar faristols ‘oficials’ i fan invents: que si un cartró que pillen a terra i que enganxen a l’atril de metall, que si un troç de plàstic que troben al casal on toquen… Doncs això li va passar a Jesús Huguet fa dècades.
La primera vegada que a Jesús li va picar ‘el cuquet’ de fer-se músic va ser quan va trobar a la caseta de camp familiar un atril de ferro vell i un llibre de música que van pertànyer a son tio. Va fullejar el llibre i va pensar: ‘com pot ser que després, estes taques (notes), sonen? Jo vull ensenyar-me!’. I allà van passar els anys, anant a tocar amunt i avall. Perquè la banda de Llutxent és una de les bandes de la Vall d’Albaida que més temps porta anant a tocar a les festes dels nostres pobles.
En una d’aquelles vesprades d’estiu tocant noséquè a noséon , ‘el tio Pepe’ li va dir a Jesús que si portava atril. Ell li va respondre que no. ‘I amb un troç de cartró i una caixa de galletes que va agafar del fem, atril fet. Ah, i unes pinçes de la roba que portava a la bujaca perquè els papers no s’embolàren’.
+Xe, ‘tio Pepe’, i no hi ha alguna cosa que siga més còmoda per a poder portar els papers i no haver de patir tant canviant-los i girant-los?
-Jo no conec res. Si vols, ho inventes tú.
I això va fer Jesús. Al taller mecànic del costat de sa casa va vore dos rodes de moto i va pensar amb el filferro que hi havia dins. Això podria servir-li per a enganxar-ho a un cartró o plàstic dur i que, al temps, puguera canviar els papers sense massa problemes. Així que li va demanar al mecànic les dos rodes. La primera la va cremar perquè pensava que així seria més fàcil traure el fil… Èrro. La segona va anar buidant-la amb una navalleta i ho va aconseguir. Unes dies després a una càbila d’Alcoi, Jesús Huguet va fer cinc o sis faristols ‘bons’ amb filferro i plàstic dur per a ell, els seus amics i ‘el tio Pepe’.
Amb vora huitanta anys, Jesús Huguet ha fabricat amb les seues pròpies mans i sense ajuda de maquinària més de 15.000 faristols per a músics valencians. Si haguera sigut més negociante m’haguera pogut guanyar la vida d’això, però mira, tota la vida peluquero’, bromeja.
Crec que mai tindrem prou paraules per agraïr-li tot el que ha fet pels músics de carrer.
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: Jesús Huguet a la seua perruqueria subjecta un dels seus faristols. Font: Jordi Company
Imatge 2: El poble de Llutxent, a la Vall d’Albaida. Font: valenciaturisme.org
Imatge 3: Caixa amb Faristols de Llutxent per construir. Font: Jordi Company
DESTACATS:
‘I amb un troç de cartró i una caixa de galletes que va agafar del fem, atril fet. Ah, i unes pinçes de la roba que portava a la bujaca perquè els papers no s’embolàren’.
‘Si haguera sigut més negociante m’haguera pogut guanyar la vida d’això, però mira, tota la vida peluquero’.
