El llibre és producte d’un temps pandèmic que va escriure en la primavera de 2020 amb emocions oposades en una situació de dur confinament pel Covid-19, amb la soledat i el silenci distòpic com a companys de viatge
Josep Lluís Galiana va presentar el seu poemari Haikus d’estiu (EdictOràlia poesia), amb la participació dels poetes Pere Bessó i Ana Noguera (membre del Consell Valencià de Cultura), en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València, ahir de vesprada. L’autor engrosseix amb aquest llibre, que reuneix 251 d’aquests singulars poemes breus d’origen japonés escrits en tres versos de quatre, sis i quatre síl·labes, la seua obra poètica que va iniciar amb Sons compartits. Poemes, textos i pretextos (EdictOràlia, 2018).
El llibre és producte d’un temps pandèmic que Galiana va escriure en la primavera de l’any passat amb emocions oposades i generades per una situació de dur confinament degut a la greu crisi del Covid-19. La soledat i el silenci distòpic d’eixos dies, en els quals se sentia el cant dels ocells, van ser els companys de viatge de l’autor per a redactar els seus versos amb l’estiu en l’horitzó.
El poeta dedica el poemari a Pedralba (València), “el meu particular Macondo”, al que fa referència en nombroses ocasions com “el poble de la seua infància i primera joventut, amb llargs i càlids estius” viscuts a la vora del riu Túria que recorda amb inoblidable fruïció i emoció entre companys de jocs i correries per l’horta de casa.
Noguera, que va tirar la mirada arrere per a recordar la llarga amistat que li uneix a Galiana, va exposar que “el poemari és un llibre fet a la imatge i semblança del seu autor; es respira a Josep Lluís Galiana en el contingut i en els detalls que l’emmarquen”. La poetessa va indicar que el haiku obliga a concentrar, a dir en molt poques paraules molt; i eixa essència és la que està també concentrada en tot el seu llibre”.
Sons i silencis
Sobre els poemes va apuntar que “crec que se sent còmode quan fa haikus perquè l’obliga a treballar amb poques paraules, les ha d’esprémer, ha de buscar la precisió de cada terme i l’obliga a portar la composició al límit, a visibilitzar perspectives d’un mateix camp amb diferents conceptes. Els seus haikus s’assemblen a les seues composicions musicals, són íntimes, mínimes, essencials, li agrada combinar sons i silencis; el que fa és fragmentar. És un llibre elegant, sensible, en el qual no ha descurat res”.
En l’acte, Bessó va parlar de “un amic retrobat” al qual va conéixer fa molts anys i que està en el camí de convertir la seua editorial en una de les més interessants amb una secció de poesia cridada a ser una de les col·leccions líriques de referència. El llibre “és un treball importantíssim per diverses raons, va més enllà i trobem referències al kaiku lineal des de la improvisació”.
Despullament del jo
El poeta afirma en el pròleg que en aquests poemes “trobem el gust de les oposicions tàcites, suggerides o explícites i, si més no, enfrontades” però̀ també “el despullament del jo del poeta”. El poemari manté “una constant presència de la música de Natura que es troba en els sorolls i sons. Com si la naturalesa improvisara els al·licients dels sentits, enllà de les nostres pròpies intuïcions”.
A més, assenyala que “a través dels sentits, però també de la presència del somni, que re-elabora i fa matèria del discurs poètic, es propicia la fragmentació del temps en instants intensament (re)viscuts, però no des de la tendència a la idealització, sinó des de la distopia i el pessimisme salvat en el tot del mínim”.
Galiana presentarà també l’obra en el Museu Pedralba 2000 (València) acompanyat del galerista Vicente García Cervera i de Bessó el 26 de juny a les 19h.
Assajos, recopilacions
Josep Lluís Galiana (València, 1961) és autor també de l’assaig El gran juego de la deriva sonora (2012) i de les recopilacions d’escrits musicals Pianos y pianistas. Dos décadas de crítica musical y otros escritos pianísticos (2020), Emociones sonoras. De la creación electroacústica, la improvisación libre, el arte sonoro y otras músicas experimentales (2014) y Escritos desde la intimidad. Conversaciones, artículos de opinión, notas, reseñas y críticas musicales (2016), així com de nombrosos articles, crítiques, ponències i estudis musicològics publicats en diversos llibres, revistes especialitzades i premsa escrita.
L’escriptor, editor i músic ve desenvolupant com a saxofonista una intensa activitat en l’escena europea de la lliure improvisació, la creació electroacústica i la investigació musicològica des de fa més de tres dècades. Diplomat en Estudis Avançats per la Universitat Politècnica de València i Titulat superior pel Conservatori Superior de València, els treballs musicals i literaris de l’autor han sigut presentats en importants festivals internacionals de Portugal, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia, els EUA, la Xina, Brasil, l’Argentina, Mèxic, Cuba i Espanya.
Literatura i músiques experimentals
El músic dirigeix EdictOràlia, en la qual tenen cabuda obres de música, poesia, teatre i narrativa; i un segell discogràfic, Liquen Rècords, que publica treballs de músiques improvisades i experimentals fruit de processos creatius contemporanis dels artistes d’avantguarda de la creació musical més rellevants que difon en format físic i a través de nombroses plataformes.
A nivell associatiu, funda i presideix des de l’any 2014 el Laboratori per a la Investigació de Processos Creatius Contemporanis AD LAB i, entre 2006 i 2014, és secretari de l’Associació de Música Electroacústica d’Espanya (AMEE), entitat pertanyent a la International Confederation of Electroacoustic Music (ICEM/Unesco) i és membre de diverses entitats culturals i artístiques.
