Demà, l’Assemblea de la FSMCV haurà de prendre decisions de gran transcendència per al futur de la a Federació.

Són decisions que no afecten persones concretes, sinó el model institucional que es vol per als pròxims anys.

Des de açi volem traslladar una reflexió personal serena i respectuosa.

La pandèmia i la DANA han sigut moments extraordinàriament durs per a les nostres societats musicals. Moltes juntes directives, presidents comarcals i equips humans han treballat amb un esforç enorme per a sostenir l’activitat, protegir els seus músics i mantindre viva la flama cultural en circumstàncies adverses. Eixe compromís mereix reconeixement sense dubtes.

Precisament per haver travessat temps excepcionals, creiem que ara es deuria d’actuar amb encara més rigor institucional.

I es que les crisis plantegen sempre una pregunta fonamental:

Justifiquen ampliar el poder o exigeixen obrir-lo i renovar-lo?

En les organitzacions sòlides, l’alternança no és una amenaça. És una garantia, especialment després d’una etapa excepcional.

La limitació de mandats no debilita; enfortix.

Les regles clares no generen inestabilitat; generen confiança.

De la mateixa manera, els sistemes que permeten la convivència de sensibilitats distintes i que totes les veus puguen ser escoltades enfortixen la cohesió interna millor que estructures tancades. La representativitat àmplia no debilita la institució; la fa més legítima i més rica.

Modificar els estatuts per a eliminar límits temporals o alterar l’equilibri de representació no és una decisió menor. És una transformació estructural que afecta el funcionament democràtic de la Federació i la seua cultura interna.

Si existeix relleu preparat, no hi ha buit.

Si existeix projecte, no hi ha incertesa.

Si existeix il·lusió compartida, no hi ha risc de desestabilització.

La FSMCV ha superat crisis econòmiques, transformacions socials i desafiaments històrics gràcies a la seua capacitat d’adaptació i a la implicació de la seua base associativa. Ara no necessita perpetuar-se; necessita projectar-se cap al futur. Això pensen molts presidents de societats musicals que ens l’han fet saber.

No es tracta de qüestionar trajectòries ni d’obrir confrontacions personals innecessàries. Es tracta de pensar en el model que es vol deixar a qui vindrà darrere: més obert, més participatiu, més ambiciós i més preparat per als reptes del present.

El futur del sistema musical valencià mereix ambició institucional, no excepcionalitats.

Es l’hora de les societats musicals reflexionen amb calma i votar pensant en el llarg termini.

Perquè les institucions fortes no es sostenen en les circumstàncies, sinó en els principis.

Pase el que pase, mane qui mane, LesBandes, nosaltres, sempre estarem açi.

Consell de redacció del periòdic lasBandas