En Las Bandas celebrem el 150 aniversari de l’Agrupació Musical Artística «Santa Cecília» de la Vilavella i ho fem conversant amb Joaquin Ferrandis -president- , Fernando Gimeno i Juan Orenga, músics.
Segons recollim a l’Enciclopèdia més important de les bandes de música valencianes editada per este mateix diari, l’any 1871 va nàixer l’Agrupació Musical Artística «Santa Cecília» de la Vilavella, però sembla que recentment s’ha descobert que no és del tot cert. Joaquin Ferrandis em conta que a la Guerra Civil es va perdre molta documentació i el poble va donar per destruides moltes coses. ‘En tots els currículums que hem passat de la Banda sempre hem dit el mateix, que enguany fa 150 anys que existim, però un dia ens va passar una cosa que ens va deixar de pedra’. Eixa cosa és que Joan Antoni Vicent i Caballer, historiador i cronista, ha pogut certificar que a l’arxiu parroquial del poble hi apareix una primera actuació de la banda l’any 1863, concretament, a un bateig. ‘Així que ja fa 8 anys que en tenim 150’, diu Ferrandis.
Sembla ser, segons Ferrandis, que tal i com es tenia entès fins fa poc, el fundador no va ser Vicente Bonet ‘el tio cartero’ -qui va anar a la Guerra de Cuba-, però sí que hi va tindre un paper essencial, com també el va tindre Francisco Roig, primer mestre de música i mestre de l’escola del poble. Que seria de les nostres bandes sense persones així! Després de la Guerra Civil hi van haver moltes trifulques dins de la banda, van passar més de quatre directors i els músics estaven molt renyits els uns amb els altres. Però, contràriament al que pugues pensar, les rinyes eren entre gent del mateix «color» polític. Per què? Perquè ací, al poble, sempre ens hem conegut tots i hi havia blaus que no volíen que els rojos tornaren a la banda. I hi havia altres blaus que sí que volien que els rojos tornaren. I, al final, la música va guanyar a la política i la banda va continuar’. Tant de bo fóra sempre així, a totes les nostres bandes.
Joaquin Ferrandis acaba enguany el seu mandat com a president, després de 10 anys al front de l’Agrupació. Diu que ja està una miqueta cansat després de tant de temps i que és necessari que ‘rode la bola’ i la presidència passe per altres mans. Ferrandis és músic professional a la Banda Municipal de Castelló des dels 22 anys, després d’haver estudiat saxo gràcies a la insistència de la seua mare, qui va ser una important mestra de música al poble.
Fernando Gimeno és músic des dels setze anys. La primera eixida que va fer Gimeno va ser a les festes de la Magdalena en Castelló, tocant en una processó. Per aquells temps tocava el clarinet, i encara el toca ‘però només en casa, que ara ja he perdut la força que tenia, encara que sempre que puc vaig al Rosari de l’Aurora i, si cal en algun concert o certamen, també agafe el clarinet. Si no, els platillos i avant!’. Ja voldria jo, amb huitanta llargs, seguir agafant els plats.
+I a vostè, Fernando, qui el va ensenyar?
-A mi, el tio Sabateret. Encara que a mi això de la música sempre m’ha vingut de família. El meu germà tocava el bombardino i la bandúrria per les nits, els cunyats, la trompeta i el trombó, les filles també han sigut músiques i, fins i tot, alguns nets.
Una familia musical en tota regla. Però no és la única. La familia Orenga és una de les més multitudinàries a la banda de la Vilavella. Parle amb Juan Orenga, percussionista.
P: Quant temps fa que estàs a la banda?
R: Vaig entrar l’any 1979, ara fa 42 anys.
P: No és poc temps… A més, la teua familia és una familia de músics. Conta’ns, quants músics sou i quins instruments toqueu?
R: Tot va començar amb el meu iaio, que ja tocava el clarinet. Després, mon pare, José Orenga -ara ja inactiu- que tocava el clarinet també. I després vam arribar els sis fills. José Luis, Javier i Carlos que toquen el clarinet. Juan -jo-, que toque la percussió, Sebastián que toca el saxo i Víctor, la trompeta.
P: I cap de vosaltres té fills o filles músiques? Per seguir la tradició, dic.
R: I tant! Jo tinc dos fills que han acabat el professional: un amb el saxo i l’altra amb el clarinet. A més, ara estan cursant el Superior a Castelló i València. Els meus germans també tenen fills i filles a la banda que toquen tres el clarinet i una l’oboè.
P: Queda clar, doncs, que l’instrument estrella és el clarinet. Si t’has de quedar amb una paraula (o frase, va) que expresse per a tu què és la banda?
R: Una gran familia on es respira convicència social, humana i -en el nostre cas, també- familiar.
Gràcies als músics i músiques de la banda de la Vilavella per permetre’m ser un Músic Llogat en un any tant important per a vosaltres. Tant de bo, d’ací a que acabe l’any, pugau celebrar-ho com toca: sense rastre del maleït virus.
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: Una de les fotografies més actuals de la banda de la Vilavella.
Imatge 2: Actuació de la banda de la Vilavella.
Imatge 3: La banda de la Vilavella al 1873.
Imatge 4: Antic passacarrer de la banda de la Vilavella.
