Per Carlos Miguel Pascual Górriz
El 2024 se celebra una efemèride molt destacada en la història de la Unió Musical de Llíria: el centenari de la visita del Cardenal Benlloch. Este episodi de la història de la Unió Musical és un exemple aclaridor de la divisió musical i religiosa de la societat de Llíria.
Juan Bautista Benlloch y Vivó (València, 1864; Madrid, 1926) fon una de les personalitats més rellevants de l’Església a Espanya en les dos primeres dècades del segle XX. Durant la seua vida, ocupà alguns del càrrecs eclesiàstics de major prestigi. Fon, en conseqüència, bisbe de d’Urgell –i per tant, copríncep d’Andorra– fins que va ser nomenat arquebisbe de Burgos, el 1919 fins la seua mort el 1926.
Valencià de naixement, el Cardenal Benlloch va ser un gran amant de la seua terra i la seua cultura. Tingué l’oportunitat de coincidir amb la Unió Musical de Llíria durant el Certamen Nacional de Música de Bilbao de l’any 1919, el primer gran èxit de la Unió Musical fora de les terres valencianes. Sorprés i commogut per l’actuació de la banda, el Cardenal Benlloch es posà en contacte amb l’ajuntament de Llíria perquè volia conéixer més properament el funcionament i les activitat de la banda de Llíria. El missatge que el prelat envià per carta fon rebut per Antonio Borrell Tormo, regidor de l’ajuntament de Llíria i President de la Unió Musical de 1923 a 1924. Borrell hagué d’explicar-li la situació extraordinària que vivia –i viu– Llíria respecte de la música. Hagué d’explicar-li que a Llíria no n’hi havia només una banda, sinó que n’existien dos i que la que havia escoltat ell a Bilbao era la Unió Musical.
El 1923, després de l’èxit aconseguit quatre anys abans, la Unió Musical de Llíria s’aventurava a participar de nou en un certamen musical fora de terres valencianes, esta vegada, al Concurs Nacional de Bandes de Música de Burgos. La banda aconseguí novament el primer premi i, a més, realitzà sis concerts. Abans de tornar a Llíria, els músics i directius decidiren fer un visita al Cardenal Benlloch, qui ja s’havia convertit en un amic de la societat, al qui li dedicaren una serenata.
Abans d’endinsar-se en l’anècdota de la seua visita a Llíria, cal fer una explicació històrica. Llíria és una ciutat en la qual la música de les seues bandes ha vertebrat –i vertebra– el quefer social dels seus habitants. La qüestió d’identitat respecte de les bandes música, a diferència d’altres poblacions, no esdevé com a conseqüència d’un conflicte polític o ideològic, sinó que és fruit d’un llarg i complex procés que començà a desenrotllar-se durant les primeres dècades del segle XIX. Esta divisió social apolítica i interclassista es fonamenta en tres factors diferents: religiós, geogràfic i musical i és conseqüència de l’establiment de dos ordes religiosos mendicants en dos parts oposades del municipi a mitjans del segle XVI: els franciscans alcantarins, per un part, i el trinitaris calçats, per l’altra. Estos frares deixaren una gran empremta en la societat lliriana com així ho demostra la fundació de dos confraries amb cult a dos advocacions marianes que perduren fins l’actualitat: l’Arxiconfraria de la Cort de Maria amb devoció cap a la Puríssima, llegat dels franciscans; i la Confraria de la Mare de Déu del Remei i de la Santíssima Trinitat, herència dels trinitaris.
L’aspecte geogràfic d’esta divisió social, com és evident, coincidix amb la zona en què establiren les seues influències cadascun dels dos convents: els franciscans en l’anomenada “Part de Dalt” i els trinitaris en la “Part de Baix”. A més, cal dir que esta divisió geogràfica s’acabaria de definir el 1953, quan l’església de l’antic convent franciscà fon elevada a la categoria de parròquia, l’actual Parròquia de Sant Francesc. Fins el moment només tenia esta consideració la Parròquia Arxiprestal de de l’Assumpció, degana de les parròquies de la ciutat, ubicada en la Part de Baix i a la qual s’adscriu la Confraria de la Mare de Déu del Remei i de la Santíssima Trinitat.
Pel que fa a la part musical, cal esmentar que amb la clausura dels convents per la Desamortització de Mendizábal, les respectives capelles musicals desaparegueren i els músics llirians s’organitzaren al voltant de dos bandes de música –Música Vella i Música Nova– l’origen de les quals, que s’intuïx com a conseqüència del procés desamortitzador, no està demostrat. Tanmateix, nombrosos documents i testimonis demostren que cadascuna d’estes bandes s’identificà amb cadascuna de les dos parts socials esmentades. D’esta manera, la Música Vella seria la part musical de la Cort de Maria i desenvoluparia la seua activitat en la Part de Dalt, mentre que seria la Música Nova la banda que s’identificaria amb la Confraria de la Mare de Déu del Remei i la zona de la Part de Baix.
En les primeries del XX, concretament el 8 d’octubre de 1903, es fundà l’actual Unió Musical, com a fusió institucional de les dos bandes de música anteriors. Però la realitat afirma que a la totalitat de la Música Nova, només se sumaren quinze músics de la Música Vella, perquè els membres de la Música Vella més convençuts no podien acceptar les condicions que suposava canviar de bàndol. En este sentit la Unió Musical de Llíria és hereua de tota la tradició musical de la ciutat de Llíria, però troba en l’antiga Música Nova la seua antecessora més directa i l’essència de la seua identitat.
La Unió Musical és hereua de tota la tradició musical de Llíria, però troba en l’antiga Música Nova l’essència de la seua identitat.
Pel que fa a les bandes de música, cal insistir en que, deixant de banda les diferències parroquials, socials i musicals; la història demostra que els llirians s’han unit davant algunes festivitats concretes. En este sentit, les festivitats religioses interparroquials, o siga, aquelles que no s’adscriuen a ninguna parròquia en concret, sinó que s’organitzen entre totes les parròquies de la ciutat són única i exclusivament la processó de Sant Miquel, patró de la ciutat; la processó de Sant Vicent Ferrer, copatró de la ciutat; i les processons de la Setmana Santa que organitzen les històriques confraries de la Sang de Jesucrist i de la Mare de Déu dels Dolors, que celebren les seues processons Dijous i Divendres Sants. Per esta raó, històricament, les dos bandes de Llíria han participat en estes festivitats interparroquials anualment de manera alternada.
Històricament, les dos bandes de Llíria han participat en les festivitats interparroquials anualment de manera alternada.
Tornant al exemple inicial, la visita del Cardenal Benlloch, entendrem esta realitat. El Cardenal Benlloch visità Llíria el 23 de setembre de 1924 amb motiu de la benedicció de la capella de Puríssima de l’Església de Sant Francesc. Tot i que, com hem vist, el prelat espanyol ja tenia un fort vincle amb la Unió Musical, el govern municipal i, especialment l’alcalde del moment, rebutjà l’oferiment de la Unió i li prohibí actuar en la ciutat fora dels seus locals així com també prohibí als directius de la societat anar a rebre i saludar el Cardenal. La divisió social de Llíria, i el sentiment de pertinença de cada una de les dos parts era –i és– una senya d’identitat tan destacada en la societat de Llíria, que la Unió Musical no podia participar en un acte que s’organitzava des de l’Església de Sant Francesc i l’Arxiconfraria de la Cort de Maria en la Part de Dalt. Per això, a la Unió Musical de Llíria se li prohibí acudir a l’Església de Sant Francesc per rebre el Cardenal Benlloch.
La Unió Musical no podia participar en un acte que s’organitzava des de l’Església de Sant Francesc i se li prohibí acudir per rebre el Cardenal Benlloch.
L’anècdota jau en el fet que, a la seua arribada, el Cardenal Benlloch preguntà per la seua banda, la Unió Musical, i estranyat quan li explicaren els motius de la seua absència, fon ell qui es desplaçà a la seu social de la Unió Musical en una visita històrica en què la Unió Musical li oferí un concert extraordinari.
Sens dubte, Llíria amb les seues bandes se’ns presenta com un fenomen únic en el panorama musical i el moviment associatiu i bandístic valencià. La relació entre confraria-parròquia i societat musical afegix a la rivalitat artística un extra social que porta impulsant el desenvolupament musical de Llíria des de les primeres dècades del segle XIX. Actualment, cent anys després de la visita del Cardenal Benlloch, la Unió Musical seguix al costat de la Confraria de la Mare de Déu del Remei i la Parròquia de l’Assumpció, així com ho fa la Banda Primitiva amb la Arxiconfraria de la Cort de Maria i la Parròquia de Sant Francesc. El vincle d’estes entitats és indissoluble i la barreja dels elements de cadascuna de les dos parts, un impossible que ni s’entenia el 1924, ni pot entendre’s el dia de hui. Voler obviar este tret tan característic de la idiosincràsia lliriana demostra un gran desconeixement de la història i del sentir de la gran majoria dels llirians.
