Amb dues de les societats musicals més prestigioses de tot el món, la ciutat de Llíria ha estat sempre lligada a la música; una relació que ve de lluny i que ha acabat per condicionar l´organització del propi Ajuntament de la ciutat on, des de 2015, hi ha fins i tot una regidoria dedicada exclusivament a la música. De motius n´hi ha de sobres, ja que, més enllà de La Unió i La Primitiva, el municipi compta amb altres formacions de tot tipus que conformen una marca de ciutat estretament relacionada amb aquest art i que s´han convertit en tot un exemple a seguir per a ciutats de tot el món
-Llíria és coneguda per ser una ciutat de músics i per comptar amb dos de les formacions més prestigioses del món. Com es gestiona el fet de ser considerada com una de les capitals mundials de la música?
És una gran responsabilitat. Llíria és un dels referents mundials tant en el camp de la música com en el de les arts en general. Possiblement és la ciutat del món a on més músics hi ha per metre quadrat i molts d´ells tenen una categoria internacional més que reconeguda. Podem dir, amb molt d´orgull, que tot això és gràcies a comptar amb les dos societats musicals més importants del món: la Primitiva complirà en 2019 els 200 anys, i és la banda civil més antiga d’Espanya; la Unió Musical, que també és més que centenària, és la banda més guardonada en premis de tot el món. Però tampoc hem d’oblidar les orquestres de pols i plectre, l´Agrupació Musical Edetana “Vicente Giménez” i “El Micalet”, o la Banda UDP, la primera de jubilats que es va crear a tot Espanya. Totes formen part de la marca Llíria i és un patrimoni que hem de cuidar i promocionar.
-En el seu equip de govern hi ha fins i tot una regidoria dedicada íntegrament a la música. És un gest per tal de posar de manifest la seua importància a la ciutat?
No sols és un gest, sinó un compromís. Llíria respira música per tots els racons, pràcticament la totalitat dels xiquets i xiquetes de Llíria han començat estudiant música, i poder tindre hui una regidoria de Música és una reivindicació històrica del nostre municipi. En les seues funcions estan les de coordinar l´entramat musical de Llíria, i posar en valor el potencial musical i cultural que hi ha a la ciutat, una tasca que donarà els seus fruits.
-Més enllà de la seua rellevància cultural, les societats musicals tenen també una important funció social i educativa…
Les societats musicals han cobert històricament eixe dèficit educatiu i musical que hi havia en este país. Si a Llíria al principi del segle XX es coneixia a Wagner, era perquè hi havia unes bandes de música que tocaven les seues obres. Eixa realitat és la mateixa en tota la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la qüestió educativa, pensem, per exemple, que el Conservatori de València va ser l´únic centre oficial d´ensenyament musical fins a l´any 1956. L´Estat no donava resposta a eixa realitat, i van ser les bandes de música les que van formar als ciutadans. Va ser, ja entrats els anys 80, quan començaren a aparéixer la resta de conservatoris. Mentrestant, les bandes han exercit un paper fonamental en eixa labor social, cultural i educativa. I Llíria és un clar exponent d´eixa situació.
-La música s’ha convertit en una eixida professional per a molts joves valencians. Quin impacte econòmic calcula que pot arribar a suposar l’existència d’este moviment social i cultural?
El fenomen de les bandes a la Comunitat Valenciana, i a Llíria en particular, té el un reflex tremend en l´ocupació. Segons estudis de la FSMCV, un de cada quatre valencians té relació directa amb les societats musicals. Parlem de milers i milers de xiquets i xiquetes que estudien cada setmana a les societats musicals, de músics que assagen i toquen en les seues bandes, orquestres o cors. És impossible anar a qualsevol lloc de treball relacionat amb la música i no trobar músics valencians. Concretament de Llíria, n´hi ha a l´Orquestra Nacional, a la de RTVE, a la Simfònica de Madrid, a la de València, a la de Les Arts, o a la resta de conservatoris i bandes municipals arreu d´Espanya. A més, tenim molts músics valencians, alguns del nostre municipi, en les millors orquestres del món. Podem dir que la música a la Comunitat Valenciana és un fenomen únic al món, que cal posar en valor, i en el qual cal invertir tots els recursos necessaris.
-Creu que caldria posar en marxa noves iniciatives per tal de millorar, més encara si és possible, la promoció de les societats musicals?
És clar. És una tasca que hem de fer conjuntament els governs i les societats. Hem de plantejar-nos apostar per la internacionalització del nostre model, que altres comunitats autònomes o països americans ja han copiat i implantat. Per exemple, a Veneçuela tenen una xarxa d´orquestres juvenils, premiada en els premis Príncep d´Astúries, que és una còpia, més o menys, del model valencià basat en la creació d´orquestres joves. Això ha generat en aquell país un extraordinari planter de músics que, des de la formació, ha fet que en molt pocs anys tinguen músics que són referents al món.
-Creu que la música hauria de tenir una major presència en el currículum dels alumnes valencians?
En els referents educatius europeus, com Finlàndia, la música a l´escola és un element importantíssim. A més, hi ha estudis fets ací per la Universitat de València que diuen que els jóvens que estudien música tenen una taxa de fracàs escolar molt menor que la resta. De fet, la Conselleria se´n va adonar d´això i va establir una línia de formació a les escoles per poder atallar el problema a la Comunitat. Cal apostar perquè a les escoles, malgrat que la LOMCE ha reduït la quantitat d´hores de música lectives, es busque l´augment de l´educació musical en el currículum dels nostres alumnes.
-El Consell va declarar les societats musicals valencianes com a Bé d’Interés Cultural, un reconeixement que des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana es pretén ampliar fins que la UNESCO les reconega com a Patrimoni de la Humanitat. Pensa que este en seria un reconeixement just?
Més que just. Som una societat civil que s´organitza per unes inquietuds, per amor a un art i per donar resposta a unes mancances que tenia en matèria educativa. Les bandes de música han tingut i tenen un paper únic en la nostra cultura. Gràcies a les societats musicals hem conegut, per exemple, la música dels grans compositors, sense oblidar tampoc la imprescindible presència que tenen en les nostres tradicions festives. Però, a més, han sabut modernitzar-se i tenen un gran camí al davant. Tenim un moviment cultural a la Comunitat Valenciana que aglutina milers de persones, que s´organitza, i que ha de ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.
