– Nascuda a Benimodo, va iniciar-se en el món de la música en la societat musical del seu poble amb el clarinet. Hi havia tradició musical en la seua família o va ser una decisió personal?
– A ma casa sempre s’ha escoltat molta música, encara que ningú s’ha dedicat professionalment a ella. Ma mare canta al cor del poble i el meu avi escoltava molta òpera i sarsuela. El fet de començar a la banda va ser una iniciativa pròpia, començant als 7 anys amb el clarinet i violí, i un any després al piano. Encara que vaig elegir el piano per a continuar els estudis superiors sempre he seguit lligada a la meua banda amb el clarinet.
– Molt prompte va triar el piano com a instrument principal, desenvolupant una intensa carrera que al 2004 li va portar a Alemanya, becada per l’Institut Valencià de la Música i la Comunitat de Madrid. Com valora la seua experiència a Europa?
– Estudiar a Alemanya i conèixer de primera mà la cultura on s’educaren grans compositors com Bach, Beethoven o Brahms sempre havia sigut un somni per a mi. Al finalitzar els estudis al Real Conservatori Superior de Madrid, la meua professora D. Almudena Cano em va refermar en aquesta idea i em vaig traslladar a Frankfurt on estiguí quasi 5 anys estudiant a la Hochschule de la ciutat. Si bé es cert que en el dia a dia la exigència és altíssima, el ambient és perfecte per a l’estudi: la qualitat dels professors, companys, la cultura musical alemanya,… Per a mi va significar una gran millora no sols com a pianista, sinó com a músic. A nivell personal sent que va ser un luxe poder viure aquesta experiència, que em va fer madurar, i conèixer a gent tant diversa i de tants països, que em convertí en una persona més oberta i tolerant.
– Vostè ha desenvolupat i desenvolupa una intensa activitat com a pianista, havent rebut importants guardons al llarg de la seua trajectòria. Explique’ns en quins projectes treballa a hores d’ara.
– Actualment la meua principal activitat professional està al Conservatori Superior de València on sóc professora-pianista acompanyant. Paral·lelament estic treballant en diferents projectes com un concert-conferència per a piano sòl, sorgit de la meua tesi doctoral, on tracte diferents obres d´Isaac Albéniz que el connecten amb València. També prepare diferents concerts amb el grup Valencia Art Quartet per a dos pianos i percussió on tocarem música americana (Bernstein i Gershwin). I per últim, un projecte important és el Concurs de piano “Gabriel Teruel Machí” de Benimodo, del qual sóc directora, sent aquest un any especial perquè celebrem una dècada d´un concurs pel que han passat grans pianistes.
– També és llicenciada en Direcció d’Orquestra pel Conservatori Superior de Música de València. Quan va decidir que li apetia posar-se al capdavant d’una formació musical com a directora?
– És difícil per a mi respondre quan vaig prendre la decisió. La direcció és una disciplina en la que vaig anar introduint-me poc a poc ja en Alemanya, amb la intenció de tindre una concepció més amplia de la música i que s’han anat donant les circumstàncies per a convertir-se actualment en una de les meues activitats principals.
– Ha dirigit la banda de la Unió Musical de Busot, l’orquestra de Caudete, l’orquestra de cambra d’Arucas (Gran Canaria) i l’orquestra i la banda de Benimodo. I actualment és directora de la banda Santa Cecília de Sedaví i del cor de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol. En quin registre es troba més a gust, amb la banda, el cor o amb l’orquestra?
– Els tres m´aporten experiències musicals molt enriquidores. Evidentment cadascun té una sonoritat, un repertori i unes condicions particulars, i el que intente és adaptar-me a cada una de les situacions.
– Ha notat alguna diferència per part dels músics quan es puja a la tarima pel fet de ser dona?
– Algunes persones a les agrupacions que he dirigit, poden haver tingut en un primer moment alguna reacció de sorpresa, però cada vegada és més comú veure dones dirigint, i sent que poc a poc es va naturalitzant, que és del que es tracta.
– La FSMCV l’ha triada com a titular de la seua Banda de Dones per a esta temporada. Com afronta este repte?
– Ho afronte amb la gran responsabilitat que requereix un càrrec com aquest, però sobre tot amb molta il·lusió, energia i moltes ganes de treballar en projectes que ens motiven a tota la banda i que siguen atractius per al públic.
– Quins objectius li agradaria aconseguir amb esta agrupació?
– M´agradaria aconseguir que totes les integrants treballarem amb il·lusió i serietat en els projectes que preparem per oferir concerts d’alta qualitat artística, on es recolze l’art femení i es done visibilitat a la tasca de la dona en parcel·les en les que encara queda un llarg camí per recórrer.
– Creu que en el món de la música les dones encara tenen barreres i cal incentivar projectes com este per tal de reivindicar-les?
– Fent una ullada enrere podem veure que la dona ha estat clarament discriminada al món de la música al llarg de la seva historia. Han sigut moltes les dones que han hagut de lluitar per fer-se un lloc i poder mostrar el seu talent. Personalment crec que hem aconseguit molt als últims anys però que ens queda una llarga tasca per a naturalitzar la nostra llavor en aquest àmbit.
– Quin és el repertori que podrem escoltar en el concert del dia 10 de març amb motiu del Dia de la Dona al Palau de la Música de València?
– En aquest concert mostrem el talent femení a través de diferents disciplines artístiques com són la música (interpretació, direcció i composició), el teatre, la dansa, la literatura i les arts plàstiques. Així, mitjançant col·laboracions d´artistes d´altres disciplines escoltarem les obres: Suite de les Sèquies, que estrenem aquest dia i que està escrita per vuit compositores: Sara Galiana, Claudia Montero, Raquel Sánchez, Esther Torró, M. José Berenguer, Miriam Pasqual, Iluminada Pérez i Celia Rivero; Oscar for amnesty de Dirk Brossé, una obra amb parts teatralitzades i inspirada en la tràgica vida de Marianela García; Because we all have a mom Paula… de la sinfonía Remembrance de Carlos Pellicer, un homenatge a l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas; Mar i Bel de Ferrer Ferran que amb un combinat de ritmes típics espanyols és exquisida per fusionar música i dansa. Un concert que aposta per la cultura de la nostra terra i que homenatja a tantes dones que, amb passió i rigor, desenvolupen la seua activitat en l’àmbit artístic.
