Nos gustaría que describiera la obra obligada
Sense cap intenció d’infravalorar el talent que hi ha arreu del món, veig molt positiu que s’aposte per compositors valencians per a l’obra obligada, en aquest cas, L’arbre blanc de Pere Vicalet en la secció d’honor, perquè la nostraterra té un potencial grandíssim en l’àmbit musical que hem d’explotar i promocionar. A més, si l’obra ens relata una llegenda que afecta el poble de Gata de Gorgos, reforça encara més aquest argument d’apostar per allò que és nostre.
Y la de libre elección: Simfonia Número 1 Urban Light de Vicent Ortiz Gimeno
Pel que fa a l’obra lliure, la junta directiva i l’equip que ens encarreguem d’organitzar tot el que fa referència a la banda simfònica vam considerar que anar al Certamen és un esdeveniment especial i cal afrontar-lo d’eixamanera; per això, es va decidir encarregar una obra d’estrena amb la finalitat de mostrar també innovació al repertori de banda. Seguint l’argument que s’ha comentat en l’obra obligada i que defensem fermament, l’entitat va encarregar una obra d’estrena al gran compositor valencià, valler i scholer, Vicent Ortiz Gimeno. Vicent ens ha compost una esplèndida simfonia anomenada Urban Light, que descriu i porta el nom d’un curiós monument format per 202 fanals antics restaurats per l’artista Chris Burden i col·locats geomètricament davant l’entrada del Museu d’Art del Comtat de Los Angeles. Estic totalment segur que portarà el públic assistent a sentir una gran emoció.
Quina és la seua relació musical biogràfica amb el Certamen de València
Com a director, és la primera participació en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València, però tinc l’experiència d’haver participat com a músic amb la meua banda, la Lira Castellonera.
Va participar suposem en la presa de decisió? quins arguments principals va esgrimir?
La veritat és que utilitzes pocs arguments per a anar al Certamen quan tens una planificació prèvia que ja etmarca eixe camí. Participar en la Secció d’Honor del Certamen de València és producte d’una evolució que teníem marcada com a objectiu principal. Hem fet un treball previ social i musical que ens permet afrontar aquest repte, el qual suposa tornar a ubicar la Schola Cantorum en el lloc on musicalment considerem que ha d’estar.
Amb què ànie afronten els seus músics aquest repte? Què els està recomanant?Personalment, intentecuidar l’aspecte anímic dels músics en l’àmbit individual i sobretot col·lectiu, però, com deia abans, el Certamen és producte d’una bona dinàmica social i musical i, per tant, solament el repte de la participació en el Certamen comporta eixa motivació extra que tenim tots.
Què opina dels canvis que s’han fet en el certamen per a reflotar-lo? queda marge encara de millorar? què li falta encara?
Tot allò que es faça amb la intenció de millorar les condicions de participació en el Certamen o que busquenrenovar o innovar aquest prestigiós espectacle musical sempre les considere positives. Després, com tot en la vida, cal valorar els resultats d’eixes accions per a veure si s’han aconseguit o si s’han aproximat a l’objectiu prèviament marcat.
Li ha sorprés la reacció d’alguna de les grans com la de vosté en una parBcipació inusitada on s’ha recuperat el sentiment de la competició?
La nostra decisió de participar la teníem presa fa temps, hem seguit un pla de treball que ens duia fins aaquest certamen, però, per altra banda, és especial i bonic competir contra quatre bandes de gran història en la nostra terra.
Caldria reforçar les vies de comunicació en directe i, posteriorment, de gravació del Certamen?
Tot el que siga aproximar el Certamen a les condicions de la nostra societat actual crec que és molt positiu,però sempre sense perdre mai la identitat que l’ha fet perdurar al llarg del temps.
Podria resultar els canvis un estimul per a recuperar el Certamen amb el prestigi que abans tenia?
Els canvis, com deia abans, poden ser positius, però des de la meua perspectiva no modifiquen el prestigid’una entitat o d’una organització. Per a mi, parlar de prestigi suposa temps, suposa actuar d’una formadeterminada que porte la gent a valorar eixe treball i per conseqüència, realçar totes eixes accions i fets que s’han realitzat durant eixe període.
Què significa per a vosté com a director aquest nou repte i en quina mesura pot resultar beneficiós per a la banda i societat que representa?
Per a mi suposa una gran motivació gaudir del camí cap a eixe 21 de juliol. A més, treballar amb un gran imagnífic col·lectiu humà i musical que busca amb intensitat el mateix objectiu és molt especial i sobretot molt beneficiós, tant en l’àmbit musical com per al creixement personal de tots els que formem part d’aquesta històrica entitat que és l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó.
