Es pot parlar amb propietat de Música Valenciana? La resposta és sí, ja que encara que la música té un caràcter universal, cada poble sol imprimir a la seua les característiques pròpies. El Poble Valencià així ho ha fet i la seua música participa de les seues peculiaritats culturals pròpies. Per tant hi ha una Música Valenciana.
Així ho explicarà el compositor i director d’orquestra, Salvador Chuliá Hernández, que serà l’encarregat de dirigir la conferència “La Música Valenciana com a factor identitari”, que tindrà lloc el pròxim 21 de febrer al Saló Sorolla de l’Ateneu Mercantil de València a partir de les 19.30 hores.
Un dels fets que es posarà de relleu en la cita és per exemple, que la música més antiga que tenim els valencians no està escrita, sinó que apareix en unes pintures ibèriques dels segles II o I abans de Crist. Després hi ha més referències musicals amb l’arribada del Cid Campeador a València i en l’entrada del Rei En Jaume a la Seu de València, tocant dos òrgans en la Catedral, mentre el cor cantava el “Et Deum”.
En canvi, per a trobar les primeres solfes escrites cal esperar al segle XIV. El “Cant de la Sibil·la” o “de la Profetissa” representen el naixement de Jesús; mentre que temps després, el “Cançoner del Duc de Calàbria” i el “Cançoner de Gandia” posarien música als segles XV i XVI.
