Per Carlos Miguel Pascual Górriz
Després d’onze anys, la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria torna a concursar en el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”. El seu director titular, el mestre Vicent Balaguer Doménech, és un professional amb una dilatada trajectòria musical com a intèrpret i com a director.
Parlem amb ell per a saber com afronta este esdeveniment que se celebrarà el pròxim 21 de juliol, i com està sent el procés de preparació.
L’Arbre Blanc de Pere Vicalet
Benvolgut Vicent, parlar amb vosté de música sempre es convertix en una conversa interessant i més, si parlem de la Unió Musical de Llíria. La tornada de la Unió Musical de Llíria al certamen ha sigut un motiu d’alegria per a molt socis i amics de la Unió. Entrem en matèria i parlem del repertori. Què opina de l’obra obligada de la secció d’honor?
L’obra obligada en tots els concursos és el referent que té el tribunal per a jutjar. Per este motiu, per a mi és de la màxima importància. Pere Vicalet aporta a la seua obra, L’arbre blanc, un relat que narra la història d’una refrega d’època napoleònica al seu poble, Gata de Gorgos. Per tant, ens trobem amb un obra molt descriptiva. En el certamen escoltarem un versió diferent de les que s’han interpretat fins ara, ja que en la primera versió, el compositor optà per dividir la banda. En canvi, pels problemes logistics d’esta secció, amb bandes de 140 músics, l’organització ha decidit en bon criteri que interpretarem una versió amb la disposició habitual de la banda. D’esta manera, s’eviten totes les dificultats que comportaria haver de canviar els músics d’un costat a l’altre de l’escenari. És una obra que presenta problemes rítmics i melòdics d’afinació i de fraseig. Estic segur que el públic la disfrutarà molt.
L’obra lliure, és molt especial per a tots els músics de la banda. Podem dir que la banda interpretarà un programa molt unioner?
Per descomptat, començarem interpretant el pasdoble Eugenia López, que el mestre Bernardo Adam Ferrero dedicà a la Reina de la Música i Unionera Major de 1988. Adam Ferrero fon el primer director de l’Orquestra Simfòncia de la Unió Musical i estigué molt vinculat a la soietat. Però com bé dius, l’obra de lliure elecció és molt especial per a tots. Es tracta del Concerto for wind orchestra de Ximo Tarín Micó.
L’obra és de la màxima dificultat. Té una escriptura molt simfònica amb una gran varietat de colors, ritmes, textures i dificultats tant col·lectives com individuals, que fan que siga una de les obres més complicades que conec. Pense que una obra d’estes característiques és ideal per a interpretar-la en una sala com la del Palau de la Música.
Ximo Tarín que, a més a més, és músic de la nostra banda és un compositor jove que, en poc de temps, serà un referent en el món de la composició tant per a banda com per a orquestra. N’estic segur. És un músic molt format amb molt de talent que disfruta molt d’allò que fa i això es plasma en la seua obra.
Mestre, en referència al Certamen, què suposa per a vosté este esdeveniment? Quina relació ha tingut amb este concurs musical al llarg de la seua vida?
La primera vegada que assistí a un certamen comptava només amb 7 mesos d’edat. Mon pare tocava en la Unió Musical de Benaguasil i ma mare ja em portà a escoltar les bandes. Evidentment, era tan menut que no ho recorde però conserve fotografies d’aquells anys en la plaça de bous, assentats en cadires de boga en la mateixa arena de la plaça. D’allò fa molts anys. Crec que fins als dihuit anys aní a tots els certàmens, o bé com a intèrpret de trompeta en la Unió Musical de Benaguasil o bé com a espectador.
La Unió Musical de Llíria ha participat moltes vegades en el certamen. Es pot dir que una bona part de la història del Certamen és la història de la Unió Musical. La banda ha viscut en primera persona l’evolució del concurs en tots estos anys. Prendre la decisió d’insciure’s en el Certamen és un fet de gran responsabilitat. Participà en la presa d’esta decisió? Quins arguments esgrimí?
Des de la Junta Directiva se’m va consultar la possibilitat d’anar al certamen enguany i la meu opinió fon que si la Junta Directiva i els músics volien i s’implicaven al màxim a parts iguals podíem fer un gran actuació. I així serà. La implicació i el treball dels músics auguren una gran actuació en el certamen. La Unió té un palmarés espectacular en este certamen però hem de treballar al màxim per a estar al nivell que els socis i el públic general espera de nosaltres. Els certàmens, igual que els concursos d’intèrprets individuals, són un “mal necessari”. La competitivitat ens dona un incentiu extra per a treballar, per a estudiar i motiva un esforç que, sense el certamen, seria complicat tindre. Eixa competitivitat ha d’estar basada en el màxim respecte i admiració cap a la resta de concursants.
Amb quins ànims afronten els seus músics este repte? Què els estàs recomanant?
Veig als músics molt il·lusionats, sobretot als que estan fora. Per a ells és un moment especial per a retrobar-se amb amics, familiars i companys i poder fer música amb ells. si no fora per este esdeveniment no podrien coincidir per questions de treball o de la vida familiar. El Certamen és, per tant, l’excusa perfecta per a compartir amb els de sempre i amb els que més volem el que millor sabem fer que és música.
La meua recomanació es que s‘impliquen al màxim per a poder gaudir també el màxim. És una cosa proporcional.
Els músics de casa que formen la plantilla habitual, estan treballant de valent. Tenim la sort de tindre al compositor Ximo Tarin que ens ajuda a familiartizar-nos amb el llenguatge de la seua obra. Ara falta l’esforç final en el que augmentarem el nostre ritme de treball amb més assajos i major exigència. S’incorparan els nostres músics professionals que es troben treballant en orquestres, bandes i conservatoris de tot el món.
Què opina dels canvis que s’han fet en el Certamen per a reflotar-lo? Queda marge encara de millora? Què li falta encara?
Em consta que l’organització ha fet un gran esforç perquè este certamen torne a ser un referent en el món de les bandes, sobretot en la secció d’honor. En els últims anys les bandes grans no havien concursat com ho feien anys arrere i això no era una situació massa normal. Per supost que tot es pot millorar, però el fet que en la inscripció ja es quedaren bandes fora és un bon reflex de les millores i de la implicació que hi ha per part de l’organització i per part de l’ajuntament.
Li ha sorprés la reacció d’alguna de les bandes grans com la Unió Musical de Llíria en una participació a on s’ha recuperat el sentiment de la competició?
Com he dit abans pense que, si l’organització treballa i impulsa a les bandes, açò serà normal en futures edicions del Certamen. Les bandes, a voltes, necessiten eixe plus que dona el certamen que els que hem viscut, tiravem de menys. De fet, enguany les dos bandes de Buñol, la de Tavernes i la Schola Cantorum de la Vall d’Uixó són bandes de primeríssim nivell que a més compten amb directors d’una gran vàlua.
Caldria reforçar les vies de comunicació en directe i, posteriorment, de gravació del Certamen?
Si les gravacions es fan d’una manera professional i correcta sí. Són un recurs molt bo sempre que no entorpisquen el treball dels músics i del director. Crec que un esdeveniment d’estes característiques hauria de ser retransmés per la televisió i per la ràdio. Comptem amb molts dels millors músics del món i açò només ocorre a la Comunitat Valenciana.
Què significa per a vosté com a director este nou repte i en quina mesura pot resultar beneficiós per a la Unió Musical de Llíria?
Per a mi significa compartir un gran moment amb grans amics. Però per a la societat és una forma de créixer tant des de la vessant musical com des de la vessant social. És un gran impuls per als músics que s’incorperen. Vore el resultat del treball dels músics que ha donat la mateixa societat; poder conviure i disfrutar al màxim de la música són unes de les experiències més gratificants.
