Acompanyaran el ‘bailaor’ en la seua actuació les cantants Pasión Vega i María Terremoto.
El flamenc arriba al festival Sagunt a Escena 2021 de la mà d’Eduardo Guerrero, que presenta el seu espectacle ‘Guerrero’ el dimecres 18 d’agost a les 22.00 hores al Teatre Romà.
Eduardo Guerrero ballarà acompanyat de les cantants Pasión Vega i María Terremoto, una actuació conjunta que només podrà veure’s en el festival Sagunt a Escena.
L’espectacle que veurem al Teatre Romà, ‘Guerrero’, que porta el seu polisèmic cognom, se centra en la dona (sa mare, mestres, amants, amigues), en el territori en què el sentiment conviu amb la sensualitat fins a trobar un pont entre gèneres.
Es tracta d’una tensió sense traumes, sense danys col·laterals, més enllà de la passió i del compromís amb la seua pròpia volença masculina. ‘Guerrero’ és una batalla d’afectes de què tots n’ixen victoriosos, especialment l’art i el flamenc.
L’espectacle conté un conjunt d’harmonies populars que presenten un llarguíssim ventall d’estils: des de la saeta inicial als cuplets de comiat, travessant un ampli assortiment de malaguenyes, fandangos, rondenyes, granadines, ‘verdiales’, buleries per ‘soleá’, polos, cançons de bressol, ‘seguiriyas’, ‘serranas’, tangos, sambres i alegries.
En ‘Guerrero’, Eduardo Guerrero (Cadis, 1983) segueix la trajectòria iniciada amb ‘De Dolores’ o ‘El callejón de los pecados’, un camí que va prendre sent a penes un xiquet, que passa per la companyia de La Yerbabuena i que s’ha vist coronat, entre altres guardons, pel Desplante del Festival de La Unión.
Amb aquest espectacle, Eduardo Guerrero celebra el desé aniversari de la seua companyia. Des dels sis anys, aquest ‘bailaor’, considerat un prodigi del flamenc, s’ha format i ha girat recorrent l’escena internacional junt amb els més grans del flamenc: Mario Maya, Manolo Marín, Eva Yerbabuena, Rocío Molina o Antonio Canales, per esmentar-ne alguns.
És a partir de 2011, quan la seua primera coreografia és premiada, quan es decideix a emprendre una carrera en solitari girant amb els seus propis espectacles. Amb el ja esmentat ‘De Dolores’ arranca la seua imparable carrera en 2012.
La crítica especialitzada diu que és brutal, radical, que balla amb ràbia, amb les vísceres, i destaquen la seua tècnica i ‘zapateado’ portentós, els seus girs perfectes i, sobretot, que mai perd l’elegància, l’estil que és el seu tret identitari.
Eduardo Guerrer es troba en el millor moment de la seua carrera, és el moment d’aquest gran ‘bailaor’ que, amb una estètica actual, una tècnica depurada, un profund coneixement de l’essència del flamenc, el seu talent escènic, el seu físic portentós i el seu gran carisma, commou i emociona allà on balla.
