El Silenci de la Festa Fallera

Cada vegada que pense en les Falles de València no puc deixar d´evocar una multitud d´imatges que se succeeixen en un entorn d´immens silenci. Un monument faller que crema amb fermesa, falleres i fallers entrant en la plaça de la verge el dia de l´ofrena, primers plànols de falleres majors i altres representants institucionals on els somriures i les llàgrimes s´articulen en una melodia silenciosa que no té final… i més.

No pot ser, pense immediatament, i un torrent de compassos musicals irrompen en el meu cervell a través de les notes de les composicions falleres més notòries, habitualment bastonejades sense parar en actes de carrer, institucionals i fins i tot als mitjans de comunicació, peces d´un repertori no massa extens de composicions especialment dedicades al món faller, evidenciant la forta unió de la música amb la festa.

Supose que la sensació de certesa del que sembla aparentment impossible garanteix, com en altres aspectes de la vida, la continuïtat d´allò que sembla unit de forma indissoluble i que no té cap perill de ruptura. Així, la presència de la música de banda, a l´entorn de la festa de les Falles, sembla que no tinga un final previsible, malgrat la visible reculada que ha experimentat en les dues últimes dècades. No obstant açò, aquesta visible tendència i el seguiment objectiu de la presència de les bandes de música en les falles, aporta certs dubtes sobre el seu futur, sense oblidar que tampoc fa tant temps que les comissions falleres desfilaven al so d´agrupacions de cornetes i tambors amb un cert aire marcial en les desfilades.

Paradoxalment, la relació de la música de banda i les falles ha sigut d´un perllongat silenci.

Un silenci institucional continuat, durant molt temps, davant l´oferiment repetit de col.laborar amb les entitats representatives de les societats musicals valencianes, amb el propòsit de potenciar el binomi Música-Festa que tan bons resultats ha donat en altres realitats festeres.

Silenci en la mateixa activitat festera, que ha vist reduir el nombre de components de les bandes que actuen en els seus actes, silenciant instruments que són imprescindibles per a garantir una mínima qualitat interpretativa en les composicions musicals que s´utilitzen per aquestes agrupacions.

Silenci, així mateix, en la pròpia resolució de la Generalitat Valenciana, on es va aprovar incoar l´expedient de declaració de Bé d´Interès Cultural Immaterial a favor de la Festa de les Falles de València, i on les referències a les manifestacions musicals, la música en si mateixa o les agrupacions que actuen en aquestes festes, són de caràcter puntual i no formen part de la descripció del bé a protegir, com si que ocorre amb el monument faller, el cicle ritual, l´ofici d´artista faller, la literatura fallera, la indumentària tradicional, la pirotècnia, el llegat artístic dels museus fallers i el llegat documental.

Sembla com que la música no fos un element substancial d´aquesta festa.

Silenci… un silenci que és part de la música, però que es transforma en un interminable calderó musical quan no aflora en la seua deguda importància.

En el moment de finalitzar aquestes línies, llig en un conegut diari valencià que la candidatura de les Falles de València compta amb tots els predicaments per a obtenir el vistiplau de la Convenció Intergovernamental de la Unesco i ser declarada, en conseqüència, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Sincerament, desitge que al llegir aquestes paraules ja s´haja produït aquesta declaració, molt merescuda per la Festa de les Falles, i desitge així mateix que la protecció de la festa ajude al fet que la música de banda es protegisca també, aprofitant aquesta sinergia, i reafirme el binomi Festa-Música com a factor de desenvolupament de tots dos, d´acord amb l´Informe sobre la declaració de la festa de les Falles com a Bé d’Interés Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Ple del Consell Valencià de Cultura del 27 de febrer de 2012, i on a l´epígraf específicament dedicat a la Música s´explicava que:

«Si les festes populars valencianes solen anar acompanyades de música, la festa de les Falles, des que va començar a organitzar-se i a vincular-se al barri, va necessitar rodejar-se de música. És així com les comissions es procuren la presencia de dotzenes, centenars d’agrupacions musicals, que animen des de cercaviles a grans desfilades i a tots els actes que celebren, siga en la seua demarcació o en el marc de la ciutat. D’esta manera, les Falles es convertixen en un element clau a l’hora de sostenir i promoure un altre gran fenomen cultural i festiu del poble valencià: les associacions, ateneus i bandes de música. Més interessant encara és observar com no poques comissions falleres han estat promotores de bandes de música pròpies, una activitat que enriquix la seua projecció festiva i culta».

Que la música trenque el silenci.

Josep Francesc Almeria

Ex president de la Federación de Societats Musicales de la CV
Diputat a les Corts Valencianes. Grup Podem