Al centre de la Nucia trobem el restaurant centenari ‘El Xato’, cuina d’autor amb una estreta vinculació amb la música.
Jordi Company
«El Xato era el malnom que tenia mon pare i que li va posar ma uela perquè sempre estava cantant i rient-se; no parava quiet. Ma uela li deia: ‘si no fores tan xato et pegava una passà de vara que et deixava calent!». Així ens rep Francisco Cano ‘El Xato’ a l’entrada del seu restaurant a la Nucia.
‘El Xato’ és molt del seu poble. Tant, que ha aconseguit junt amb la seua dona Cristina Figueira convertir ‘el bar de tota la vida’ en un restaurant amb Estrella Michelin. Ell odiava el bar i li deia a son pare i a sa mare que no volia dedicar-se a això. Potser d’aquells temps li va vindre també açò de ser músic. O potser no, perquè sa mare el va «apuntar a les classes de solfa de la Ti Tonina que feia a sa casa, però vaig durar tres dies. Això no era per a mi». Això tal vegada no, però uns mesos més tard, quan l’alcalde de la Nucia va anar a la classe de tercer d’EGB on ell estudiava i va dir que feia falta gent per a la banda, sense pensar-s’ho, va dir que sí.
Quan entres al restaurant el primer que veus és un fliscorn. Després, una trompeta penjada del sostre. Després altra trompeta penjada de la paret. I totes porten broquet. Sospitós.
«La música i la cuina tenen molt a vore, perquè les dos són un art, les dos ens fan sentir bé i ser més feliços», ens comenta Cristina Figueria, qui sempre ix de la cuina per saludar als seus clients. «Quan cuines, no cuines per a tu, cuines per als demés. A la música passa el mateix. Quan toques, no toques per a tu, també toques per als demés. Eixa grandesa de compartir la teua obra és idèntica en la música i en la cuina.»
Amb ‘El Xato’ i Cristina Figueira el més fàcil és establir una bona conversa i en estos temps, clar, toca parlar del que toca parlar. «Durant els últims mesos hem tingut dies de tot. Hi ha dies que hem estat molt bé, tant a casa com a la faena, però sí que és cert que el sentiment principal és d’angoixa i preocupació per la incertesa que genera la situació», comenta Cristina.
Quan acabem de dinar, Francisco Cano ‘El Xato’ despenja la trompeta de la paret i toca ‘Aniversari Feliç’ per a uns turistes francesos que estan de celebració. Aplaudiments, mascareta i a seguir marxant.
DESTACATS:
«Jo no comprendria la meua vida ni el meu restaurant si no fóra per la música. Jo, a ‘bufarli’ sempre!»
«Comprenc com estem, però em preocupa el futur. Si no prenem les decisions adequades ara, ho estarem pagant tota la vida.»
«Jo al meu restaurant mostre el que som i el que tenim. Si no cuinem el que cuinaven els nostres iaios i no comprem als nostres productors, no anem a cap lloc.»
PEUS DE FOTO:
Imatge 1: Francisco Cano ‘El Xato’ a les portes del seu restaurant.
Imatge 2: ‘El Xato’ toca en directe per als seus comensals.
Imatge 3: Francisco Cano ‘El Xato’ a la bodega del seu restaurant.
