Jordi Company es converteix per unes hores en ‘el músic llogat’ d’esta banda de la ciutat de València que enguany celebra el seu 40 aniversari. Per descobrir com es viu la música a este barri de l’extrem sud de la ciutat, el periodista conversa amb Encarna Ojeda (membre de la comissió d’igualtat de la banda), Ximo Estal (músic i editor de la Revista Estudis Musicals), Alejo Pérez (director de la coral) i Miguel Hernández (president de la UM l’Horta de Sant Marcel·lí i de la Coordinadora de Societats Musicals Federades de la Ciutat de València).
Hui, en ‘El Music Llogat’ coneixem la UM L’Horta de Sant Marcel·lí (València), una banda que naix l’any 1940 i que enguany celebra el seu 40 aniversari.
A la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí hi ha banda simfònica, banda juvenil, orquestra de cambra, escola de música i coral. Totes elles estan adaptant-se poc a poc a esta expressió horribe de ‘la nova normalitat’. També la Coral, tot i que segons ens conta Alejo Pérez Lamata -el seu director des de 1997- «veo muy difícil volver a juntarnos antes de seis meses por las medidas que se están tomando. Hemos intentado empezar a ensayar en septiembre, pero con las estrictas medidas de seguridad, la complicación para cantar y con la precaución que tienen los miembros para no contagiarse, es imposible hacerlo ahora mismo.» La Coral està formada per unes quaranta persones de més de 50 anys, així que per ara, Alejo s’aconforma en recordar velles -i belles- anècdotes viscudes els últims anys i desitja que els seus músics continuen assajant a casa, per a no perdre l’hàbit.
Qui no ha parat durant el confinament ha estat la Comissió d’Igualtat de la banda de la que forma part Encarna Ojeda. De fet, un dels últims actes que va fer la banda abans de «que ens tancaren» va ser el concert del dia 8 de març. Esta Comissió «intenta que la igualtat siga un objectiu transversal per a tota la societat musical, no només per a la banda», diu Encarna. «S’ha d’actuar a la banda, sí, però també per exemple a l’Escola de Música. L’educació musical deu basar-se en el respecte cap a la dona i la diversitat que existeix en la nostra societat». La Comissió d’Igualtat de l’Horta de Sant Marcel·lí pretén realitzar, amb l’ajuda de la Universitat de València, un Pla d’Igualtat per fer una avaluació de quina és la situació actual i, una vegada es tinga el diagnòstic, treballar per vore en què es pot avançar i millorar. «A mi m’agradaria fonamentalment que el Pla servira per a la gent jove, perquè puga avançar amb el respecte cap a la dona que té tocant al costat. Si fem això, si primer detectem gràcies al diagnòstic que estem realitzant, quins són els errors i com podem solucionar-los bé, aleshores estarem guanyant el futur. N’hi ha moltes persones que estan molt motivades en esta lluita i això és el més important. Fent que la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí siga més igualitària, farem que el barri i la ciutat també ho siguen una miqueta més».
Ximo Estal va entrar a la banda l’any 93, toca la flauta travessera i és professor al Conservatori d’Eivissa i Formentera, a més de treballar com a profe a l’Escola de Música. A més, és l’encarregat de la revista ‘Estudis Musicals’. «A la revista trobem notícies sobre totes les agrupacions de l’Horta, des de la banda fins als grups instrumentals, també hi ha lloc per a entrevistes de persones relacionades amb la societat, notícies del Barri i fins i tot una tercera part més cutural i literària. Ah! I acabem la revista amb una secció que es diu ‘Piccolo Divertimento’ on posem jocs de paraules i passatemps com el ‘Sudoku Musical.»
J: Miguel Hernández, president, hem d’acabar parlant sobre el maleït coronavirus en aquest any tan especial per a la banda. Com ho esteu vivint?
M: Com t’imagines, Jordi. La pandèmia ens ha tirat enrere totes les possibilitats i programacions que teníem previstes de cara a la celebració del 40 aniversari. De totes maneres, també et dic, que estem pegant-li moltes voltes a vore què podem fer en Nadal, perquè per a nosaltres és la nostra major celebració. A mi saps què m’agrada dir, Jordi?
A mi m’agrada dir que la cultura és segura. Que la música és segura. Que l’educació musical és segura. I ho és perquè ja ens encarregarem nosaltres de que així ho siga.
Moltíssimes felicitats pels vostres 40 anys, amics de l’Horta de Sant Marcel·lí, i per un munt més! Nosaltres, estimats lectors, ens trobem el pròxim més a ‘El Músic Llogat’. Cuideu-vos…
