L’Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i la FSMCV publiquen el cinquè disc de la col·lecció ‘Música a la llum’, amb obres de Salvador Giner interpretades per la Jove Banda Simfònica, sota la direcció de Rafa Garcia Vidal.
Amb una duració total de 50 minuts, ‘Els clàssics valencians de música per a banda’ ofereix una selecció de nou obres per a banda ‘oblidades’ de Salvador Giner: ‘La vega’, ‘Tantum ergo’, ‘Entre el Júcar y el Turia’, ‘La perla de Austria’, ‘Rapsodia española’, ‘San Vicente Ferrer’, ‘Una fiesta en el Alcázar’, ‘Mariana’ y ‘El Sinaí’.
Algunes de les peces ara enregistrades es donaven per perdudes fins fa poc, i han pogut recuperar-se gràcies a la col·laboració de societats com el Centre Instructiu Musical de Benimaclet, el Cercle Musical Primitiva d’Albaida (El Gamell) o la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena i a músics i investigadors com Ramón Ramírez, Marcial García Ballesteros i Ramon Garcia i Soler.
Segons Jorge García, de la secció de documentació i patrimoni musical de l’Institut Valencià de Cultura: “La intenció en publicar aquest recull ha sigut la de recordar o donar a conéixer a nous públics les obres per a banda de Salvador Giner mai gravades o gravades en temps remots. No és fàcil trobar la raó per la qual totes aquestes peces han sigut menys difoses del que es mereixen: són partitures d’inspiració sobrada. Siga com siga, les ací agrupades són tant una mostra de la vàlua de la música de Giner, i de la seua destresa per a triomfar en diferents situacions i contextos artístics, com una confirmació de la positiva opinió que va tindre sobre les bandes com a portaveus del seu art”.
Salvador Giner
Salvador Giner Vidal (1832-1911) ha sigut un dels compositors valencians més apreciat pels seus paisans, però a diferència d’altres compositors, va gaudir d’una popularitat sobretot local.
L’ús de la llengua pròpia, les temàtiques valencianes, les citacions i motius musicals presos de músiques tradicionals, tot això en l’esperit de l’anomenada ‘Renaixença’, van explicitar el vincle creixent amb la cultura de la seua terra; l’escriptura d’obres senzilles per a cors profans i religiosos o per a bandes de música, a vegades per encàrrec, el van acostar a l’àmbit dels músics no professionals i el van convertir a més en un creador assequible. El Giner més culte va conviure d’aquesta manera amb el Giner pròxim al poble.
Pel que fa a les bandes de música, l’estreta relació que va tindre amb elles reflecteix també el protagonisme d’aquesta formació en l’època que li va tocar viure. En efecte, entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX les bandes van assolir el seu apogeu en terres valencianes, no sols per la seua consolidació en l’àmbit rural entre músics aficionats, sinó pel seu paper protagonista en la cultura de les grans ciutats.
Giner va ser un compositor prolífic que es va moure entre gèneres molt diferents: la música religiosa, la lírica, la de cambra o la simfònica. A la València de la seua època les actuacions de bandes —militars o civils— a l’aire lliure i els certàmens estivals de la plaça de bous eren extraordinàriament populars, i el compositor no va voler sostraure’s a la seua crida.
